La lleona de Palafrugell ja esgarrapa

1 minut de lectura
Entre Palafrugell i Chisinau hi ha quasi 3.000 quilòmetres. La ciutat de Moldàvia és on va néixer Aliona Bolsova si bé la Costa Brava és casa seva des que va arribar a Catalunya amb 3 anys. Amb només 21 anys, està en plena disputa de la prèvia de Roland Garros. Tornant a agafar l’atles, el somni de París és a menys de 1.000 quilòmetres. I tot és possible.

Aliona Bolsova és una de les tres puntes del trident de promeses del tennis català al costat de Paula Badosa i Georgina Garcia-Pérez. Essent productes de la prolífica escola tennista catalana és la cosa més normal del món que el torneig parisenc sigui el somni declarat, la meca i la meta. I l’oportunitat que mai saps quants anys podràs tenir. Aliona Bolsova l’afronta havent guanyat el seu primer partit al circuit WTA, en clara línia ascendent en el seu rànquing mundial i amb la consciència compartida per la premsa especialitzada que el diamant en brut comença a polir-se poc a poc. Un accés al quadre principal del Gran Slam de la terra batuda seria la certificació d’aquestes bones sensacions.

Herència familiar

En motiu del recent Open de Madrid, la catalana va passar pels micròfons de Ràdio Marca dibuixant una certa trajectòria vital. “De petita els meus pares em van portar a jugar l tennis i jo em vaig posar a plorar perquè no volia jugar. Després veient a Sharapova vaig dir que volia tornar i em van apuntar”, explicava. La influència dels progenitors és evident ja que és filla i néta d’atletes olímpics, tot i que en disciplina atlètica en el seu cas.

La jugadora, amb el tatuatge de la lleona ben visible

Precisament per aquesta història familiar, reconeix el seu gran repte és ser olímpica: “no vull ser la única del sopar de Nadal sense medalles”, comentava enriolada a l’entrevista telefònica. Bolsova és estudiant d’Història, té tatuatges plens de missatges com el d’una lleona amb la que se sent identificada i es presenta com una “feminista amb pressa, no m’agrada que avancem cap a la igualtat a poc a poc”.

Xifres prometedores

En època júnior va arribar a ser la quarta del rànquing. Va debutar amb la selecció estatal a la Copa Federació el 2015 amb només 17 anys. Aquest any a Charleston va guanyar el seu primer partit al circuit WTA. És al lloc 163 del món i el seu debut a París va acabar bé. Té bona fusta. Caldrà seguir-ne atentament totes les passes.

https://www.youtube.com/watch?v=jPGK24FUYAw