El tennis masculí mundial ha viscut els darrers anys dominat pels ‘Big Four’, una expressió que ha fet fortuna per anomenar al quartet de campions format per Roger Federer, Rafa Nadal, Novak Djokovic i Andy Murray. Amb diferents etapes, aquests quatre jugadors han gairebé monopolitzat les victòries de tots els trofeus més importants de l’última dècada.
Però el temps passa i l’ascens al número 1 mundial de l’ATP d’Andy Murray aquest passat 7 de novembre sembla tancar un cercle que alhora posa fi a una etapa històrica que va començar el febrer de 2004, quan Roger Federer va arribar a la primera posició del rànquing. Des de llavors, els quatre integrants del ‘Big Four’ s’han repartit aquesta primera plaça. És a dir, només quatre jugadors en el número 1 del món en els últims 12 anys. Ja es veu que és quelcom remarcable si veiem que fins a 15 jugadors van arribar a la primera posició en els 12 anys anteriors. Una altra xifra imponent és la següent: entre Federer, Nadal, Djokovic i Murray es reparteixen les victòries en 45 dels 52 tornejos del Grand Slam disputats des del 2005 fins el 2016.
Del duel Federer – Nadal a la tirania de Djokovic
El primer dels quatre a regnar va ser el més veterà, Roger Federer. Des del 2004, el suís va dominar amb mà de ferro el tennis mundial amb fites com ara cinc tornejos de Wimbledon i cinc Open dels EUA consecutius. Ben aviat, però, un jove Rafa Nadal va emergir per discutir-li l’autoritat guanyant consecutivament el Roland Garros de 2005, 2006 i 2007. El 2008, el manacorí va repetir títol a París i va guanyar també per primer cop a l’exclusiu All England Club de Wimbledon. Això li va servir per posar fi a 237 setmanes de liderat de Federer i passar a ser el nou rei del tennis internacional.
Nadal i Federer van iniciar un període de tres anys en el que es van anar alternant la primera posició, repartint-se quasi la totalitat dels grans tornejos el 2009 i el 2010. El 2011 va ser quan va arribar el club el tercer integrant, Novak Djokovic, guanyant a Austràlia, Londres i Nova York i ascendint a la primera posició. Semblava que el serbi podia acabar definitivament amb Federer i Nadal però des d’aleshores el suís encara va ser capaç de guanyar un Wimbledon i tornar per unes setmanes al número 1 mentre que el mallorquí ha vençut quatre Grand Slam més, tornant a ocupar també la primera posició a finals de 2013.
El juliol de 2014, però, Djokovic va recuperar una primera plaça que ha mantingut més de dos anys seguits. En aquest temps, el jugador entrenat per Boris Becker ha dominat el circuit i, de fet, es va mostrar intractable durant la primera meitat d’aquest 2016, vencent a l’Open d’Austràlia i a la terra batuda del Roland Garros, la seva assignatura pendent. Tot i així, quan semblava que era imbatible es va desinflar i la situació l’ha aprofitat l’escocès Andy Murray per fer-se amb un liderat de l’ATP impensable fins fa ben poc fins i tot per ell mateix, tal i com ha reconegut.
Djokovic, l’única amenaça de Murray?
Veurem quant de temps dura Murray a dalt de tot. La propera cita decisiva serà ben aviat, a l’ATP World Tour Finals de Londres, que tancarà la temporada i on Murray lluitarà per trencar la ratxa de quatre victòries consecutives de Djokovic. El que sembla clar és que, tenint en compte l’edat i la davallada de Federer i Nadal, del ‘Big Four’ hem passat al ‘Big Two’
De moment, no es veu relleu a aquests dos jugadors, que aquest any s’han repartit 11 dels 12 tornejos més importants del circuit masculí. Darrere seu, amb menys de la meitat de punts, hi ha jugadors com Stan Wawrinka, campió de tres Grand Slam i de l’últim Open dels EUA, Milos Raonic o Kei Nishikori que, per edat o falta de nivell no sembla que hagin de fer un pas endavant.
Entre les primeres 25 posicions del rànquing també hi trobem joves jugadors com l’austríac Thiem, el polèmic australià Kyrgios, el francès Pouille o l’alemany Zverev. Potser un d’ells serà l’encarregat de destronar els actuals reis del tennis mundial.
