El projecte Skateistan és una combinació força singular d’educació i esport. Un programa internacional que posa el focus en l’skate com a eina de transformació i d’apoderament juvenil. El 2007 van obrir una primera escola d’skate a Kabul (Afganistan) i la bona rebuda els va portar a replicar el model. Ara compten amb tres centres més: dos a Cambodja i un altre a Sud-àfrica.
Més enllà de la pràctica de l’esport, Skateistan ofereix una alternativa educativa a infants i joves que treballen o que viuen al carrer. I ho fa en clau de gènere: més del 50% dels alumnes són nenes, joves i dones. Aquesta aposta capgira la realitat de moltes d’elles, que no tenen cap altre mecanisme d’accés a l’esport ni a l’educació.
Contra tots els estigmes
L’ONG considera que l’Skate és una eina ideal per al projecte. Asseguren que “t’inspira, et guia i et repta a participar activament, a provar els límits de la teva creativitat” i afegeixen que “trenca estigmes, ajuda a teixir amistats fortes i barreja sense manies persones d’ètnies, gènere o creences diferents”.
A Cambodja, per exemple, l’esport femení no té una plataforma sòlida al darrere. El camí cap a l’elit està ple d’entrebancs i el projecte ajuda a trastocar algunes convencions socials. En el següent vídeo veiem que el projecte de l’skate té dificultats compartides (i també punts forts) amb un grup de lluitadores del país.
El context es reprodueix en la resta d’escoles, que ofereixen algunes sessions exclusives per a les dones. El programa també obre les portes de forma prioritària a persones migrants i refugiades i a les comunitats nòmades amb projectes adaptats i pensats per a tots ells. En total, 1.600 joves participen de les activitats diàries de les 4 escoles del projecte.
Afganistan, el país de l’Skate
Que el projecte Skateistan optés per obrir la primera escola a l’Afganistan no era per casualitat. Aquest és l’esport més practicat, i de llarg, entre les dones del país. L’Skate ha trencat moltes barreres socials des de principis de segle i ha implicat a milers de joves. El 2007, l’australià Oliver Percovich patinava per desplaçar-se a l’Afganistan, país on residia. L’interès que despertava l’skate entre els joves afganesos el va portar a crear un espai on practicar-lo i al naixement del projecte.
Els següents mesos van fer un treball de porta a porta per convèncer famílies i escoles que apostessin per l’skate. Les primeres joves afganeses en participar-hi, anys després, ja formen part del programa com a entrenadores. I diverses estrelles mundials d’aquest esport han visitat l’escola de Kabul en nombroses ocasions. Tot plegat va quedar recollit en un documental editat fa quatre anys.
https://www.youtube.com/watch?v=rJWHm0v5MYw
Més enllà de l’skate
El programa ha anat creixent per incloure l’aprenentatge de les disciplines artístiques, especialment les vinculades al carrer. També s’han fet diversos intercanvis culturals entre els països que formen part del projecte. Alguns, virtuals; d’altres, presencials. I tots els alumnes aprenen a revisar, arreglar i perfeccionar els seus monopatins.
L’objectiu, dotar-los d’eines per lluitar contra la pobresa i contra l’analfabetisme des de l’esport. I, col·lectivament, trencar tots els prejudicis associats als joves i a les dones. A Johannesburg, a Phnom Penh, a Kabul i a Mazar e Sharif. L’skate, una eina d’alliberament personal i col·lectiu.
