Autor: Okpatins.com
Publicat a La Fosbury #00
Hay algunas cosas que una mujer no debería hacer. Como jugar al hockey sobre patines. Que es un deporte de hombres.
Que ningú s’espanti ni ens esborri de la secció de preferits del seu navegador. La frase no és nostra i un servidor està al·lucinant tant com tots els que heu entrat en aquesta notícia i heu llegit el titular d’aquí sobre en negreta. Tampoc és cap innocentada tardana del dia 28 de desembre, us ho asseguro! Ni sabia si compartir-ho amb vosaltres per vergonya aliena, però al final m’he decidit. La frase és real i correspon a un anunci publicitari del 20 d’octubre de 1969. I de què anava l’anunci? Doncs, veure-ho per creure-ho: de tabac! Em sembla increïble que s’utilitzés l’hoquei sobre patins per vendre tabac, però encara em sembla més increïble, lamentable i patètic el menyspreu cap a l’esport femení i a la dona en general. Eren altres temps, certament, molts de nosaltres no havíem nascut i ni tan sols ens havien planejat, però costa de creure que certes coses fossin possibles aleshores. El text apareixia en una pàgina sencera d’El Mundo Deportivo, que té totes les edicions del seu diari digitalitzades -per treure’s el barret la feinada que han fet- i deia exactament així:
Hay algunas cosas que una mujer no debería hacer.
Como jugar al hockey sobre patines. Que es un deporte de hombres. O fumar cigarrillos Chesterfield, que son cigarrillos para hombres. Pero no nos engañemos en cuanto a las mujeres: algunas de ellas hacen cosas sólo porque no deben hacerlas.
Altres temps, afortunadament. D’aquest anunci ja en fa 44 anys. Per sort, avui dia un anunci així és impossible i si algú el pensés i el publiqués, probablement aniria a parar a la cua de l’atur al dia següent. Merescudament, tot sigui dit. Tampoc crec que la marca en tingui la culpa perquè fa tant de temps d’això que dubto que ningú dels que es cuidaven d’aquesta marca estiguin en actiu encara. I per sort, ja fa anys que l’esport femení és el més normal del món. En el cas de l’hoquei sobre patins, cada cop hi ha més jugadores i més equips, i avui dia, l’autor d’aquest desafortunat i lamentable anunci s’hauria d’empassar aquestes paraules. Però també hem d’admetre que l’esport femení encara té molt de camí per recórrer per arribar a ser tan valorat com el masculí. Esperem que d’aquí 44 anys més, la situació sigui encara millor.
