Quatre anys que, com passa amb les legislatures polítics o amb l’espera d’uns Jocs Olímpics poden fer-se curts o llargs. Al Rosselló aquest temps ha pesat com una dècada. Almenys entre l’entusiasta, fervorosa i fidel afició al rugbi. En aquests quatre anys hem passat del desastre de consumar el primer descens a la segona divisió de la seva història –maleïts aquells minuts finals al Michelin de Clermont– a il·lusionar-se, omplint de tot els pulmons, amb tornar a dalt de tot.
Ha acabat la lliga regular en primera posició i de forma destacada. L’equip ha estat quasi infal·lible a casa i com a novetat respecte la resta d’anys a l’infern de la ProD2 també ha adquirit punts i grau com a grup puntuant regularment a fora. Els catalans han regnat durant el nus però aquest diumenge, a l’Aimé Giral de Perpinyà, comença el desenllaç. L’estadi s’omplirà com fa anys que no ho fa.
La USAP juga a casa el partit únic de la seva eliminatòria de semifinals. El factor camp ha de ser decisiu, en aquesta ocasió. Davant tindrà un Mont de Marsan que ha estat l’únic equip que va empetitir als arlequinats catalans. El partit de lliga jugat a Perpinyà va acabar amb victòria forana per un contundent 20-44. Que finalment siguin els de Mont els rivals pot haver servit per diluir en gasosa l’eufòria per la posició final a la lliga. Han passat només quatre anys però als rossellonesos ja se’ls ha marcat a la pell el pas del temps. Van escuats. Tenen bona peça al teler però diumenge caldrà que cadascun dels 80 minuts siguin vàlids. Que n’hi hagi d’enllaçats, dels períodes de rauxa de joc que sempre s’han conegut com “el quart d’hora català”.
De punta a punta de la nació, la USAP pot recórrer a l’exemple implorat de Xàtiva per pretendre renéixer de les cendres. Ha consumat la seva singladura més sòlida per una divisió dura com és la ProD2 francesa. I com que Murphy és cognom britànic però podria ben bé ser de Ceret precisament en l’any que l’equip ha acabat primer de la lliga s’ha suprimit l’ascens directe que, els últims anys, es guanyava el millor de la temporada regular. L’ascens esperat al Top-14 no hi entén de dreceres i, si es guanya diumenge, encara quedarà un altre partit de cara o creu, en format de final, a Tolosa. Això seria la capvuitada de les semis, el dia 6. Lluny. Una setmana més és lluny, una pantalla fora de plana ara mateix. Quatre anys després toca pensar, només, en diumenge.
Un projecte assentat
Esportivament, el projecte esportiu de la USAP és el més madur dels que ha tingut al segon graó del rugbi francès. És cert que en les darreres setmanes les lesions han fet acte de presència i amenacen amb empipar els plans de Christian Lanta. A tot això, l’afició està esverada com feia molt temps que no ho estava i els tiquets per les semifinals han estat molt cars de trobar. L’ambient de diumenge a Perpinyà promet ser el de les grans ocasions i els colors de la senyera llueixen a la capital del nord des de fa dies.
El grup compacte de jugadors haurà de sortir molt concentrat al terreny de joc i haurà de ser curós en no concedir indisciplines contra el Mont. L’equip té jugadors amb anys de serveis com el capital Mafi o Strokosch que han anunciat la seva retirada després d’aquests partits. Això afegeix factor emocional a una contesa per la que l’afició sap que necessitarà tant els seus millors jugadors de valor afegit com Botha o Cocagi als homes de la casa com Acebes, Pujol o Eccochard i fins i tot clàssics com Forletta. Tots comptaran en un partit en què la USAP s’haurà d’espolsar les pressions i pensar el menys possible en el darrer lustre. De la concentració i el joc en equip pot dependre un retorn al lloc que mereix el rugbi nord-català. Diumenge, a un quart de tres, els arlequinats es juguen les garrofes.
