Aquest cap de setmana comença el Sis Nacions, el torneig de rugbi per excel·lència. Com sempre, les expectatives són altes i el món de la pilota ovalada mirarà a Londres, Paris, Roma, Edimburg, Dublín i Cardiff per veure les millors seleccions europees enfrontar-se entre si. I ja van molts anys, no en va és una de les competicions més antigues del món, tot i que ha anat evolucionant.
Amb aquesta evolució, el rugbi ha anat guanyant adeptes, sobretot, en els últims anys on s’ha tornat un esport modern i globalitzat que arriba a totes les llars del món. Tot i que als Països Catalans tenim un xic més de tradició de jugar a l’esport del quinze contra quinze, encara queda molt per fer i derrotgalar l’hegemonia d’esports com el futbol o el bàsquet sembla a hores d’ara una quimera. Esdeveniments com el Sis Nacions esdevenen, doncs, oportunitats brillants per acostar el rugbi a tots aquells que encara no el coneixen.
A la passada edició del torneig, a La Fosbury vam aprofitar per fer una guia, dividida en dos entrades a la pàgina, explicant l’entrellat i història del Sis Nacions. Una guia introductòria. Aquest any ens proposem ajudar-vos si sou d’aquells que us animeu a acostar-vos a un pub, i veure aquest meravellós torneig però sigueu novells en qualsevol comentari que us faci el company de barra del costat. Per tant, hem decidit fer una llista de tòpics del Sis Nacions perquè podeu sortir del pas durant les tardes de dissabte i diumenge que s’acosten.
TÒPICS GENERALS
Com cada any que arriba el Sis Nacions, apareixeran els mateixos tòpics de sempre. Per si encara no ho sabies, el torneig durant molts anys va comptar amb la participació de cinc seleccions, l’última a unir-se va ser Itàlia, que s’incorpora l’any 2000. L’entrada dels azzurro a la competició encara és un dels temes que surten en qualsevol conversa sobre aquesta competició, així que us anirà molt bé.
L’altre és el respecte als himnes i l’antiguitat del torneig que des de 1883 es juga amb els 4 equips britànics, i l’any 1910 s’incorpora França. Tot i això, cal saber que si aquest torneig existeix és per la Calcutta Cup, un partit que varen jugar a la ciutat índia militars anglesos contra un conjunt de militars de les altres nacions del Regne Unit, la majoria escocesos. Per tant, amb aquesta informació, et donem 6 frases genèriques que no fallaran en cap partit del torneig:
- Home! El Sis Nacions s’ha de veure! És una de les competicions més antigues del món…!
- Abans quan era el 5 Nacions era bastant millor, s’ha de dir…!
- I pensar que tot això va començar amb un partit entre Escòcia i Anglaterra fa més d’un segle! I ara mira…
- Jo no sé per què deixen participar a Itàlia…
- Una de les millor coses que té aquest torneig és veure com canten els seus himnes, posa la pell de gallina…
- Amb la Calcutta Cup va començar tot…!
QUÈ DIR QUAN JUGA…
ANGLATERRA
Siguem sincers, tots volen derrotar Anglaterra. És la selecció amb més Sis Nacions a les seves vitrines i l’actual campiona. Si no fos la campiona, els altres també voldrien derrotar Anglaterra. I si no fos l’equip amb més tornejos guanyats, els altres també voldrien derrotar Anglaterra. No exempt de política, amb l’arribada del Brexit és possible que l’animadversió cap al XV de la Rosa creixi en els seus partits contra Escòcia, França i Itàlia; la majoria de Gales va votar a favor de marxar de la Unió Europea i a Irlanda, amb Brexit o no, l’equip del God Save the Queen sempre ha estat, és i serà el més odiat.
Potser perquè té més habitants, potser perquè és la nació hegemònica al Regne Unit, potser perquè el seu tipus de joc no acaba d’agradar als més entesos d’aquest esport o potser perquè les altres nacions han patit la ja famosa petulància anglesa, el Sis Nacions és un torneig de rugbi en que juguen 15 contra 15 i tots volen guanyar als anglesos. Després de saber això, ja podràs dir al bar aquestes sis frases i quedar com un senyor:
- Bé, jo mentre perdi Anglaterra…
- Està clar que, al tenir més habitants, Anglaterra sempre té més possibilitats d’escollir més jugadors…
- Per molt que l’ (equip X) hi posi empenta, tots sabem que acabarà guanyant Anglaterra…
- Anglaterra? Mira! És l’únic equip de l’hemisferi Nord que ha guanyat un Mundial eh…!
- Des de que va retirar-se Wilkinson que Anglaterra ja no és el que era…!
ESCÒCIA
Els últims anys el Sis Nacions es podria resumir amb una paraula pels escocesos: derrota. La selecció de les faldilles (en realitat hauríem de dir dels kilts) va guanyar el seu últim torneig l’any 1999, l’últim que es va jugar amb el format de cinc equips. Per tant, els pèl rojos han viscut temps millors. Tot i això, tothom sempre espera que tornin a ser el que eren tard o d’hora, i més enllà del Mur d’Adrià sempre es parla, entre whisky i whisky, de la generació que ha de venir per tornar a fer gran Escòcia. Segueixen esperant.
Tot i endur-se alguna cullera de fusta últimament, el XV del Card sempre tindrà l’estela de ser la fundadora del torneig, juntament amb Anglaterra, de caure bé per la seva afició i de tenir un dels himnes que més emocionen del torneig, el Flower of Scotland al so de les gaites i l’alè amb aires d’alcohol destil·lat que desprèn Murrayfield. Per tant, si a la pantalla del pub juga Escòcia, aquí tens sis frases que t’aniran de perles mentre gaudeixes d’un bon whisky:
- Vull que guanyi Escòcia perquè cauen bé…
- Mira! Des de que juguen 6 equips que Escòcia no guanya el Torneig!
- El Flower of Scotland amb les gaites a l’estadi i tothom amb faldilles si que ha d’estar bé…!
- Ull amb Escòcia que va ser la selecció europea que va arribar més lluny a l’últim Mundial! I si no hagués estat per l’àrbitre…! Però clar, no es pot parlar dels àrbitres al rugbi…
- Aquest any tenen una bona generació! Aviam si fan alguna cosa (aquesta és la bona tot i que fa vint anys que diuen que tenen una bona generació)
- A mi m’agrada Escòcia perquè són com nosaltres, ho perden tot!
IRLANDA
Si hi ha una afició amb color al Sis Nacions, aquesta és la irlandesa. En concret, el color verd inunda els estadis del torneig, i el negre els carrers de Dublin. No és de les seleccions amb més títols, és la penúltima amb 13, però els últims anys els irlandesos han gaudit amb una bona generació capitanejada per Brian O’Driscoll i O’Gara, el canvi generacional ha aportat dos títols en els últims tres anys però a l’illa verda encara sospiren quan algú menciona el nom d’O’Driscoll. In BOD we trust.
Una de les curiositats que arrossega aquesta selecció és que és l’única on jugadors nascuts a la República d’Irlanda i els nascuts a Irlanda del Nord, juguen al mateix equip defensant la mateixa bandera, en aquest cas, la de la Federació de Irlandesa de Rugbi. Per això, quan juguen al seu estadi, l’AVIVA Stadium (abans Lansdowne Road) tenen dos himnes. El de República d’Irlanda perquè juguen a Dublín i que els jugadors d’Irlanda del Nord no canten, i sobretot, l’Ireland’s Call, una peça feta només per aquest equip. A fora, només sona aquest segon. Pell de gallina. Per tant, si juga el XV del trèvol et serviran les següents sentències:
- Carai quina afició que té Irlanda noi…!
- Jo el que m’agradava era en Brian O’Driscoll…ja el troben a faltar ja…!
- Per mi, l’AVIVA Stadium sempre serà Lansdowne Road…!
- És l’únic esport on Irlanda del Nord i la República d’Irlanda juguen junts eh…!
- Impressionant l’Ireland’s Call…
- Carai quina festa hi haurà a Dublin si guanya Irlanda! Correrà la Guinness…!
GAL·LES
Sempre arrossega la simpatia d’aquells que són el dèbil, el petit. Zona tradicionalment relacionada a la mineria, i a tota la crisi per la que va passar durant els anys 80 i encara ara, els gal·lesos sempre han demostrat, sobretot en el rugbi, que en el pot petit hi ha la bona confitura. Tan se val que siguin pocs, que els turistes no vagin a Gal·les, que Cardiff o Swansea no siguin les ciutats més boniques del món. El XV del Drac sempre hi és.
En concret, els anys 2012 i 13 van endur-se el títol, amb un joc brillant encapçalat Davies. Ja l’any abans, el 2011 havien “avisat” arribant a la semifinal del Mundial i perdent contra França en una de les polèmiques arbitrals més grans de la història d’aquest esport. Gal·les no té massa carisma però li sobra mèrit i donarà algun mal de cap com sempre. Dit això, si està jugant el XV del Drac us vindran bé algunes d’aquestes 6 frases que us donem:
- Home! S’ha de dir que el Millennium de Cardiff és l’estadi més impressionant eh…!
- El que passa és que els gal·lesos són pocs! Ja és molt que facin un equip amb condicions…!
- Gal·les va tenir una generació boníssima amb els Jones (Adam i Ryan) però ja es troben a faltar ja…
- Diuen que Cardiff és tan lleig…si algun dia he de veure un partit dels Sis Nacions aniré a una altra ciutat, segurament…!
- Els gal·lesos són els carboners o l’onze del drac…!
- Amb Halfpenny xutant, Gal·les és una altra! És una garantia!
FRANÇA
La selecció del gall és la més continental de totes, geogràficament i esportivament. Els francesos s’han destacat sempre per fer un altre tipus de rugbi molt més vistós que els que practiquen les seleccions de les illes. Inclosa en el torneig des de 1910, amb alguns intervals on els blaus varen ser exclosos, França és la tercera selecció amb més tornejos guanyats.
La primera dècada del 2000 va ser dorada pel XV del gall desplegant un gran joc que es va guanyar el sobrenom de rugbi champagne amb un home que va protagonitzar moltes portades als diaris gals i als de l’estranger, Sebastian Chabal. Per tant, si teniu algun francès al costat mentre juguen “Les Bleus” aquí us donem 6 frases que us poden salvar la tarda:
- França juga un rugbi més continental…!
- Ha d’impressionar estar a Saint Denis i escoltar La Marsellesa eh…és el millor himne de tots, per mi…!
- Abans jugaven al Parc dels Prínceps, era més autèntic!
- Ja no en queda ni rastre d’aquell “rugby champagne” que feien els francesos fa uns anys…
- El problema del rugbi francès és que la seva lliga té massa estrangers…
- Chabal tampoc era tan bo! Era tot màrqueting…!
ITÀLIA
Els azzurro varen ser els últims en arribar. És se’ns dubte el país amb menys tradició de rugbi dels 6 que participen, però hi és. Amb un sol objectiu, no sortir escaldat en els seus enfrontaments amb les nacions potents i esgarrapar alguna victòria contra Escòcia per no endur-se la cullera de fusta. Liderats per Castrogiovanni aquests últims anys, l’italo-argentí serà una de les grans absències aquesta edició. Amb tot, els italians són conscients que estan de comparsa i que moriran sense veure Itàlia guanyar mai un Sis Nacions, tot i que han millorat i molt, amb els anys, sent cada cop més competitius.
Malgrat això, l’ombra que algun dia deixin de ser-hi sempre planeja. Aquests últims dies abans de començar la competició, s’havia especulat en que en un futur hi hagi descensos i ascensos. En aquest cas, els blaus serien ferms candidats a deixar el Sis Nacions. De moment, l’organització ho ha descartat. Itàlia respira, de moment. Havent fet un repàs ràpid de la situació italiana, si esteu mirant un partit i juga l’azzurra, aquí 6 comentaris que us ajudaran a quedar bé amb els vostres companys de pub:
- La veritat, no sé què hi fa Itàlia al Sis Nacions…
- Déu n’hi do com juga Itàlia, no…?
- Últimament, entre Itàlia i Escòcia es juguen sempre la cullera de fusta…
- Ull Itàlia que no badi! Que ara s’està parlant de possibles ascensos i descensos! Georgia i Romania empenyen fort!
- Els italians també defensen en el rugbi com en el futbol? També queden 0 a 0 els partits…?
- I com li diuen a Itàlia? El XV de l’Spaghetti? (seguidament riure)
