El 30 d’abril del 2017, la Santboiana es proclamava campió de la Copa del Rei a l’estadi José Zorrilla. Davant de 20.000 aficionats (900 de Sant Boi) el degà del rugby estatal culminava una gesta derrotant El Salvador a casa seva. En inferioritat de pressupost, recursos i aficionats, David tombava Goliat. Dos anys més tard, el Barça vol repetir la història.
Els culers viatgen demà cap a Madrid amb un objectiu en ment: tornar a Barcelona amb la Copa del Rei. L’escenari, les condicions i el favoritisme de l’Alcobendas recorden la Copa que va guanyar la Santboiana el 2017, doncs al Central, la major part dels 15.000 aficionats animaran el conjunt madrileny, favorit de la final per posició a la taula, joc i trajectòria. També com el 2017, el rival de la final serà el rival als playoffs (la UES va caure a semis contra el Salvador), doncs culers i granats es trobaran als quarts de la Liga Heineken una setmana després.
Com en aquella mítica final al Zorrilla, el Barça es planta a Madrid com un llop amb la pell d’ovella. Els culers tan sols han derrotat els de “Tiki” Inchausti una vegada en els darrers quatre anys, concretament el 19 de març del 2016, quan els barcelonins van vèncer a casa per 23 a 16.
Des de llavors, els barcelonins han cedit sis derrotes consecutives, la majoria d’elles bastant clares, que reforcen la idea que l’Alcobendas és el favorit d’aquesta final. Dels precedents d’aquesta temporada, un convida a l’optimisme: la desfeta per només tres punts (26 a 29) de la jornada 5 a la Teixonera, quan el Barça va quedar-se a les portes del triomf.
Possessió i defensa
Possessió i defensa: aquesta ha de ser la fórmula de la victòria culer. L’equip de Sergi Guerrero ja ha demostrat aquesta temporada que és capaç de guanyar partits importants (VRAC, Santboiana, Hernani…) i en tots tres hi ha hagut una constant: la defensa.
El Barça ostenta la quarta millor defensa de la Liga Heineken amb 549 punts encaixats, gairebé 25 punts de mitja que podrien ser menys si no fos per derrotes molt clares contra el Salvador, l’Ordizia o l’Alcobendas que engreixen l’estadística.
El que és un fet és que quan el Barça té el dia en defensa, les possibilitats que s’endugui el partit al sarró són molt altes. La defensa ha estat el principal focus de treball de Guerrero des que va agafar les regnes de l’equip el passat estiu, i si els blaugrana no desconnecten, la pressió i els placatges als turmells acostumen a ofegar els atacs i a frustrar els rivals.
Defensar no és l’únic que saben fer els culers, però, doncs quan volen cuinen possessions llargues també, forçant l’oponent a mantenir l’ordre durant vàries fases si no volen concedir cops de càstig per al certer Bauti Güemes. Precisament el peu de l’obertura serà una altra clau de la final. Els xuts de l’argentí tant en joc obert com als pals han de ser precisos (com ho han estat les dues campanyes que porta a Barcelona) per portar la pressió a camp rival i castigar les indisciplines castellanes.
Defensa i possessió, però sempre concentrats. L’equip culer ha patit en varis enfrontament episodis de desconnexió que li han costat molts punts en contra, quelcom que no es poden permetre contra un Alcobendas que et munta un atac amb mig metre de més o amb una pilota perduda. La perillosa línia de tres quarts madrilenya no ha de sentir-se còmode en cap moment, i per això mantenir l’ovalada i no regalar contraatacs fàcils serà fonamental per als blaugrana.
Les finals solen ser dies per a què els grans noms brillin. Als Linklater, Guillaume, Futeu o Munilla els han de respondre Güemes, Borghi, Veiga o Hardoy, jugadors de gran nivell que han liderat el Barça fins la final.
Sense cap complexe ha de saltar el conjunt català a la gespa del Central, tal i com va fer la Santboiana al Zorrilla fa dos anys. L’Alcobendas se sap favorit i això li pot passar factura si es veu incapaç de trencar el mur blaugrana o agafar bones avantatges en el marcador. El pas dels minuts en un enfrontament igualat posaran nerviosos els madrilenys i faran créixer els blaugrana, que també com la Santboiana el 2017 no té res a perdre en aquesta final.
Del Central els jugadors del Barça han de sortir satisfets, bé perquè han guanyat o bé perquè han lluitat fins el final. Però posats a demanar, millor que sigui perquè han guanyat.
