Setze anys després del seu naixement els Dragons Catalans disputaran per primera vegada la final de la màxima competició europea de clubs de rugbi a 13. El 2009, el 2014 i el 2020 l’equip del Rosselló s’havia quedat a les portes de fer-ho, però en totes tres ocasions havia sofert una derrota a les semifinals. Enguany, però, els jugadors entrenats per Steve McNamara han fet una temporada excepcional que els ha conduït fins al primer lloc de la classificació amb dinou victòries en vint-i-tres partits. Aquest bon rendiment els ha permès accedir directament a semifinals i allà han tingut el privilegi de jugar a casa, al Gilbert Brutus, i comptar amb una afició entregada disposada a gaudir d’un triomf molt anhelat.
Els Dragons Catalans no van tenir cap problema per superar els Hull Kingston Rovers per 28 a 10 en un partit ja força encarrilat al primer temps (12-4) i viscut amb molta intensitat a les grades:
És, sens dubte, la segona gran fita recent del club nord-català després de guanyar la Challenge Cup l’any 2018, l’únic títol que fins ara figura al seu palmarès. A la final de la Superlliga europea, però, el rival serà d’entitat: el Saint Helens.
El Saint Helens és un dels clubs més famosos i més llorejats del rugbi a 13. De fet, compta al seu palmarès amb quinze títols de la Superlliga i tretze més de la Challenge Cup, més enllà de dos triomfs a la World Club Challenge. Si el seu historial impressiona, la seva trajectòria recent deixa clar que és el rival a batre a Europa. Per ser més precisos, a la zona d’Anglaterra on es concentren onze dels dotze equips de la Superlliga i a Perpinyà, seu dels Dragons Catalans. El Saint Helens ha guanyat aquest 2021 la Challenge Cup i vol sumar el tercer títol consecutiu de lliga. Bèstia negra dels Dragons després d’eliminar-los tant el 2014 com el 2020, l’empresa que persegueixen els de McNamara és gegantina.
Aquest dissabte 9 d’octubre es viurà la millor final possible d’aquesta temporada. Primer contra segon classificat, amb dos plantilles dissenyades per guanyar. Una de les apostes que més bon rendiment ha donat als de Perpinyà és la incorporació de Sam Tomkins. El britànic acaba de guanyar el Man of Steel, el premi al millor jugador de l’any a Europa, un MVP que s’endú per segona vegada després de rebre’l el 2012 quan militava a les files del Wigan. Tomkins aporta veterania a l’equip i té galons per conduir l’equip cap al títol, atès que ja l’ha guanyat en tres ocasions. Assegura que l’equip està preparat per vèncer:
Un altre gran nom de l’equip és el de l’australià James Maloney, guanyador de dues lligues al seu país abans d’enrolar-se a l’equip rossellonès l’any passat i firmar per tres temporades. Grans jugadors d’un esport que sovint passa desapercebut però que no ho farà el proper cap de setmana. Old Trafford, estadi més que conegut per als aficionats a l’esport del nostre país, determinarà el vencedor. En joc, també, el primer bitllet cap a la World Club Challenge d’un equip que no sigui anglès o australià. Els Dragons Catalans, si guanyen, faran història per partida doble.
