Les darreres setmanes dels Dragons dibuixaven un equip amb un únic objectiu entre cella i cella. Els enfrontaments obligats del Top 8 no tenien cap mena de rellevància per a la plantilla, coneixedora que a la lliga no té cap opció d’endur-se el títol i que el camí per fer història tenia l’estadi de Wembley i la data del 25 d’agost com a punts innegociables. Després de l’experiència de 2007, la plantilla nord-catalana s’havia conjurat per no desaprofitar l’oportunitat i fer valer el difícil camí que l’havia portat a la final d’una competició centenària (es va disputar per primer cop el 1896!) amb victòries de mèrit tan lloables com la pallissa inflingida al favorit número 1 al títol, el Saint Helens, a les semifinals (35-16).
Els Segadors résonne à Wembley pic.twitter.com/6PVNrciIKd
— Dragons Catalans (@DragonsOfficiel) 25 d’agost de 2018
La presència de l’afició de Perpinyà a Wembley era notòria i molta afició al rugby del nostre país seguia l’enfrontament en directe per Esport 3. Una oportunitat per escoltar l’himne dels segadors a Londres (una hora abans de l’inici del partit, encara amb poca afluència de públic) i, sobretot, per gaudir del rugby a 13 amb més expectació que mai fora dels quatre comtats d’Anglaterra on aquest esport té un arrelament pràcticament ancestral.
Malgrat que els enfrontaments recents amb els Warrington Wolves no eren en absolut favorables per als jugadors dels dracs, la final va començar amb bon peu per als interessos dels rossellonencs. 4-0, 6-0, 8-0. Després els britànics van reaccionar apropant-se al marcador (8-6) i fer valer la seva teòrica superioritat esportiva, però el vendaval de joc dels Dragons no va frenar fins a sentenciar el marcador molts minuts abans que l’àrbitre xiulés el final del partit. del 20 a 6 es va passar al 20 a 14 final, sense patiment per als de Perpinyà. Eufòria a les grades per part dels més de 5.000 aficionats de Perpinyà que van viure el partit a Wembley.
L’únic equip de la súper lliga que viu allunyat de les terres angleses dels Yorkshires per fi ha aconseguit alçar el primer títol de la seva història. El més anhelat de tots. El que ja no serà patrimoni exclusiu d’Anglaterra mai més. La Challenge Cup 2018 està pintada amb la senyera. Sens dubte, un punt d’inflexió per un club amb ganes de fer un salt endavant en les properes temporades.
La USAP, un equip germà
Durant anys i panys els clubs de rugby de Perpinyà no s’han entès. La USAP per una banda, els Dragons per l’altra i poques connexions entre el Gilbert Brutus i l’Aimé Giral. Una tensió entre dos clubs tan certa com poc comprensible que dividia la capital del Rosselló entre els clàssics i els “nouvinguts” del rugby a 13.
Tot plegat sembla haver acabat de cop i volta en pocs dies. Aquest any els arlequinats han decidit no fer cas omís dels seus veïns i han expressat el seu suport als dracs en diverses piulades i amb una acció que, de ben segur, canviarà les coses a la Catalunya Nord. Des de l’Aimé Giral els aficionats de la USAP van poder seguir en directe el tram final de la final de la Challenge Cup a través de la pantalla de l’estadi aprofitant el duel de debut al Top 14 (conclòs amb un dur resultat de 15 a 46 davant el París).
Samu Ezeala brilla al Top 14
Lluny de les lluites fraticides ja resoltes a Perpinyà, el Top 14 ha comptat amb debut memorable del jugador català Samu Ezeala al 15 titular del potentíssim Clermont Auvergne. El barceloní, nascut el 1999, va anotar dos assaigs i va ser determinant per a la victòria del seu equip en el primer partit del Top 14 d’aquesta temporada.
