Nani Roma, Laia Sanz, Joan Barreda… Són els noms dels pilots de casa que tothom tenia al cap en el moment d’iniciar aquest Dakar 2017. A l’hora de la veritat, però, un altre pilot s’ha endut el protagonisme. Un protagonisme totalment merescut que ens recorda que en un Dakar tant professionalitzat encara hi ha lloc per a sorpreses com ara que un pilot d’un equip no oficial pugi al podi.
I és que Gerard Farrés, que no sortia a les apostes de favorits, va arribar el passat dissabte a la meta de Buenos Aires en la tercera posició de la categoria de motos. Un podi molt treballat però també segurament inesperat per a un pilot que aquest 2017 ha participat en el seu desè ral·li Dakar.
Nascut a Manresa fa 37 anys, criat a Olost de Lluçanès i resident a Manlleu, Gerard Farrés és un dels pilots més veterans i experimentats entre els qui disputen el Dakar sobre una moto. Farrés ha hagut de recórrer un llarg camí per arribar al premi, en una carrera on fins fa ben poc mai havia pogut córrer amb opcions de ser protagonista.
La persistència i la resistència han donat finalment els seus fruits. Una resistència que Farrés, que s’havia donat a conèixer destacant al món de l’enduro, va mostrar ja en el seu primer Dakar, el 2006. Aquell any havia de debutar al Dakar amb una Yamaha però dos mesos abans va tenir una greu lesió al genoll que l’havia de fer estar sis mesos inactiu. Farrés, però, va fer tan sols dos mesos de repòs i es va presentar a la sortida del ral·li, que va aconseguir acabar en la setzena posició, el millor debutant d’aquella edició.
Posteriorment, Farrés va anar sumant participacions al Dakar que li van servir per acumular experiència però no per tenir una progressió clara en la seva carrera. Va haver de córrer amb motos que no ‘tiraven’ i va fer de motxiler de pilots com Marc Coma i el Chaleco López. El 2012 va donar un pas endavant aconseguint la seva millor classificació, un setè lloc, i va ser el 2016 quan es va incorporar al seu actual equip, l’Himoinsa Team, amb qui va acabar vuitè l’any passat.
Precisament, la continuïtat i confiança que ha gaudit en aquest nou equip és un dels motius que l’han portat al podi, segons explica el mateix Farrés. Hem de recordar que l’Himoinsa és un equip amb una estructura professionalitzada però no és un equip oficial d’una de les grans marques. Això vol dir, entre altres coses, que la KTM de Farrés no corria com les oficials per diferències en el motor. Un fet que afegeix encara més mèrit al podi de Farrés. Per buscar un símil, seria com si a MotoGP un pilot d’un equip no oficial com Pol Espargaró acabés la temporada només amb Márquez i Rossi davant, per posar un exemple.
Un nou podi forjat a Catalunya
El podi de Farrés s’ha celebrat molt entre la comunitat del Dakar, que el valora pel seu caràcter extrovertit, té el sobrenom de ‘Farreti’, i per accions com la que va protagonitzar en la de l’edició del 2014. Aquell any, Farrés va mostrar l’esperit ‘dakarià’ més genuí quan va socórrer al també pilot català Enric Martí. Farrés, que estava parat al mig del desert amb la moto en flames, va sentir els crits d’algú i es va trobar a Martí deshidratat, despullat i delirant. El seu auxili va ser clau perquè després vinguessin els metges i evacuessin a Martí cap a l’hospital.
Amb la tercera posició del Dakar 2017, Gerard Farrés es converteix en el setè pilot de motos català que assoleix el podi del Dakar. El precedeixen Nani Roma (1r el 2004), Marc Coma (1r el 2006, 2009, 2011, 2014 i 2015; i 2n el 2005 i 2012), Carles Mas (2n el 1990), Jordi Arcarons (2n el 1994, 1995, 1996 i 2001; i 3r el 1992 i 1993), Jordi Viladoms (2n el 2014) i Carlos Sotelo (3r el 1996).
