El Ral·li Dakar compta amb 40 anys d’història i una única suspensió: les amenaces d’Al-Qaeda van obligar els organitzadors a anul·lar l’edició de 2008 en territori africà i des de llavors, durant una dècada de forma ininterrompuda, el raid ha trepitjat el continent sud-americà. Després d’uns mesos convulsos, l’ombra de la suspensió torna a planar de nou: l’edició del Dakar 2019 està en perill.
Això és el que afirmen diversos mitjans de comunicació peruans, que s’han fet ressò del canvi de parer que sembla que el govern peruà estaria disposat a assumir renunciant a la gran cita del motor d’aventura. Després que a mitjans de maig s’anunciés a grans trets el recorregut del 40è Dakar en un únic país, el context d’austeritat econòmica i retallades de pressupost podrien acabar afectant el Dakar. La prova que organitza ASO estaria al punt de mira del govern com una despesa “evitable” més enllà del clàssic debat sobre costos i beneficis que sempre comporten els grans esdeveniments.
El Dakar 2019 ja parteix d’una situació insòlita: el recorregut anunciat de només 10 etapes s’havia de disputar únicament en un país. Mai abans en la història de la prova això havia succeït. Ni la reducció d’etapes ni el “monopoli” peruà eren una situació desitjada pels organitzadors. De fet, tenien l’objectiu de transitar per altres països però tots ells van anar optant per renunciar a la prova de mica en mica. Els motius, un cop més, econòmics. Xile, per exemple, va explicar a través de la seva ministra d’esports, Pauline Kantor:
Bolívia, que primer havia quedat fora dels plans d’ASO i després havia estat cridada a acollir algunes etapes de la prova també va optar per no fer-ho. Amb Argentina aïllada per qüestions geogràfiques (i també pressupostàries, segons ASO), no es van trobar altres alternatives i finalment es va optar per organitzar un ral·li més curt a Perú amb la mateixa intensitat de sempre i amb més dunes i navegació pel desert que mai. En els dies posteriors a la presentació del recorregut, Etienne Lavigne, màxim responsable de la prova, ja va deixar caure que malgrat els seus esforços per continuar a Llatinoamèrica era possible que el futur del Dakar passés per territoris del Pròxim Orient.
Perú, l’única opció possible
D’aquesta manera, l’aposta pel Perú era l’única carta d’ASO per tirar endavant l’edició de 2019. Poques setmanes més tard de fer l’anunci, de cop i volta, el Dakar podria quedar en entredit si el balanç econòmic acaba essent vist com a negatiu. La inversió inicial és forta: 6 milions de dòlars que es paguen a ASO directament i pràcticament 20 més que cal invertir en conceptes com la seguretat, les infraestructures o la logística associada a la caravana del Dakar. El retorn, que pel 2018 es va quantificar en uns 40 milions de dòlars, podria no ser suficient per convèncer el Perú de tirar endavant la inversió. Té prou fonament la rumorologia creixent al Perú?
Aquesta mateixa setmana el govern podria anunciar la seva decisió. ASO i els dakarians, mentrestant, esperen el posicionament amb els dits creuats. El 2019 es viurà la primera absència del Dakar per motius econòmics?
