Se’n recorden quan el Dakar era un ral·li com ara però acabava a la capital que li dona nom? Quan encara al tomb de segle era com si encara es disputessin competicions en suport visual de VHS i esquema mental i de valors del segle XX? Quan la gran part de la consciència col·lectiva per la igualtat en l’esport de la que es pot partir i implorar ara ni tan sols era latent? Doncs en aquell llavors va passar una cosa entre la pols de les arrencades, el rumb desconcertant dels mar de dunes i l’olor de benzina i embragament. Entre sorolls i combustibles fòssils cremats buscant la glòria del volant. Aquella cosa va ser una fita. Qui la va protagonitzar es diu Jutta Kleinschmidt.
En la lluita incansable del feminisme dins l’esport proliferen els casos de pioneres, de persones bregades que van entossudir-se en fer passes on fins llavors l’home havia ocupat per complet l’espai propi ja no sols de l’èxit. També de la pròpia participació i de l’aspiració al triomf. En els reculls històrics de referents hi veiem moltes primeres vegades però encara poques victòries absolutes. Cops sonors a l’esquema mental i social que infereix superioritat al mascle. Per això el cas d’aquesta alemanya serveix per piconar tòpics, paternalismes i altra fullaraca.
Jutta Kleinschmidt té l’honor de ser la primera dona de la història a guanyar el Ral·li Dakar i com a tal el seu nom és considerat un dels més transcendents de la història del motor. La pilot alemanya es va alçar amb la victòria en el raid més dur del món després de superar, entre altres, a la seva ex-parella (amb tot el que suposava, també a nivell de relat tendenciós), que fins i tot va arribar a recórrer el resultat per una sanció. Una història de superació protagonitzada per una jove nascuda a Colònia que va començar en motos i que va acabar per fer el salt a cotxes: va aconseguir arribar per la porta gran a una de les carreres més dures del món. En igualtat de condicions, sense favoritismes.
La Jutta va néixer a Colònia el 29 d’agost de 1962 i diria el tòpic que l’encanteri o predestinació estava fixada de bell antuvi. Als divuit anys es va comprar la seva primera moto, amb la qual pretenia viure grans aventures. El motor es va convertir en la seva passió. Va estudiar física i va treballar durant sis anys com a enginyera en el Departament de Recerca i desenvolupament de BMW fins que ho va deixar tot per a dedicar-se professionalment a les carreres. Voluntat i empenta. Esperit aventurer. Digueu-li com vulgueu.
Enamorada de tot el que anava experimentat, fer el salt al raid més conegut del món era un pas conseqüent. Va debutar al Dakar el 1988 i només quatre edicion després va començar a despuntar. Trenta anyets són pocs ara i encara eren menys llavors, però es va començar a fer un nom en aquest món: va quedar primera en aquesta categoria en el Ral·li Paris-Cape Town i en el Ral·li dels Faraons. Després de quatre participacions en motos al Dakar, en les quals va posar els diners de la seva pròpia butxaca, en 1995 va fer el salt definitiu als cotxes. A pesar que era un gran repte, va saber aprofitar el moment i demostrar tot el seu potencial. El seu primer èxit a bord d’un cotxe va ser una victòria d’etapa amb un buggy de l’escuderia de Schlesser en 1997, convertint-se en la primera dona a fer-ho. No va ser fins a 1998 quan va fitxar per Mitsubishi, on va ajudar a desenvolupar el llegendari Pajero Evo amb el qual va competir.
2001, una odissea al desert
L’any que Kubrick va situar a l’imaginari col·lectiu com el de l’odissea a l’espai va ser, per a l’alemanya, la plasmació en experiència dels famosos banys turcs on primer et remulles en aigua gelada i després passes a la calenta. Mitsubishi va estar a punt de deixar-la sense competir, però finalment va poder participar pel Dakar. Una variable important: després vindria pràcticament una seqüència per a la llegenda i el record. Malgrat que ja havia quedat entre els tres primers classificats abans, aquell va ser l’any de la Jutta. Eclosió, història i referència. No partia com a favorita però les lluites -una miqueta antiesportives- entre Hiroshi Masuoka, Josep Maria Servià i Jean-Louis Schlesser (amb qui la pilot havia tingut una relació, cosa que va ser mastegada com un xiclet pel tracte mediàtic) van ser determinants en la lluita per la victòria.
La pilot alemanya es posava líder de la classificació general a dues etapes del final quan Serviá i Schlesser van ser sancionats amb una hora per prendre la sortida abans que Masuoka. El japonès, a més, va veure com se li acumulaven problemes en les suspensions poc després de prendre la sortida de l’etapa decisiva i va perdre molt de temps. Per les baralles entre tres homes, Kleinschmidt tocava el cel amb una victòria per a la història.
No va faltar-hi la rebequeria. Jean-Louis Schlesser va recórrer la sanció dels comissaris en al·legar que tot es devia a un error. Un home no perd al volant amb la seva exparella si no és per error, Jean-Louis? Els recursos i apel·lacions van durar setmanes i semblaven especialment dirigits a entelar el triomf històric de la Jutta. Guanyant aquella edició del Dakar, la nostra protagonista es va convertir en la primera dona de la història a aconseguir-ho. La seva arribada per la riba del Llac Rosa (quan el Dakar acabava a Dakar) és ja part de la història viva d’aquesta competició.
Del triomf al símbol i al producte
Tot i que va tornar al Dakar, en certa manera aquell triomf icònic ha estat el pal de paller de tot el que s’ha esdevingut en la vida de Jutta Kleinschmidt des de llavors. És un referent al que es recorre, forma part de la FIA i és la responsable de l’apadrinament de promeses i s’ha erigit com a símbol de la lluita per la igualtat en un món encara segregat per gènere i hiper-masculinitzat com el del motor. És un referent, també, per la transformació del sector cap a l’electricitat i s’ha erigit com a referència de les competicions de vehicles no contaminants.
Avui en dia, tampoc cal amagar-ho, Jutta Kleinschmidt és més un producte que una altra cosa. Una coach motivacional molt sol·licitada que la seva pròpia productora ven allà on pot: “les presentacions dinàmiques de Jutta han generat una gran demanda de diferents públics desitjosos de beneficiar-se de la seva inigualable capacitat de motivació. Comparteix amb el seu públic el seu saber fer i la seva experiència esportiva com a pilot de carreres de motor. Explica la importància del treball en equip i com aconseguir allò que sembla impossible amb molta ambició, creativitat, esforç, resistència i coratge”.
Desafiaments, valentia, determinació, coratge i empenta són elements claus del seu ADN com a símbol de l’esport. El seu Dakar, una referència obligada. I no només per Reis, quan recomença la cosa sinó segurament més sovint.
