Terra fèrtil de curses populars, de maratons, de curses en BTT, de llargues travessies i, especialment, de proves de motor enamorades de la riquesa natural: dunes, muntanyes i desert ben a prop d’Europa. El ral·li Uniraid aprofita aquests elements i ofereix una proposta singular: una prova esportiva pensada per als estudiants universitaris de l’estat espanyol i que segueix l’estela generada en les primeres edicions de l’Unidesert.
El fet universitari, però, és només un dels factors que marquen l’essència d’aquesta prova esportiva: els vehicles, amb models que han de tenir com a mínim 20 anys d’antiguitat per participar-hi; la navegació, amb l’essència del mapa i la brúixola sobre la taula; i la solidaritat, amb l’acció obligada per part dels participants de repartir roba i aliments als pobles de la zona, són els elements que configuren l’Uniraid.
L’edició de 2018 se celebrarà del 24 de febrer al 4 de març i comptarà amb participants de casa nostra. Entre ells, Xavier Torrell i Gerard Aragonès, dos estudiants reusencs de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tarragona. Hem adreçat unes quantes preguntes al Gerard per conèixer de prop el repte.
Com vau conèixer l’Uniraid?
Vaig conèixer la prova un dia a la universitat, quan un company em va plantejar de fer-la, però no ho vaig veure prou clar. No tenéim els mateixos recursos que tenim ara. El meu company, el Xavier, se’n va assabentar a través d’un amic seu, també se’n va fer ressò via xarxes socials. Ens va semblar intrigant.
Què us ha fet decidir a voler-hi participar?
Ja feia molt temps que volíem emprendre alguna més enllà de tot el que és quotidià. Ens vam anar plantejant, entre el Xavier i jo, dur a terme petits projectes que havíem pensat; per exemple, comprar el xassís d’un buggie i posar-li el motor d’una cbr 600, o comprar un clàssic per córrer un ral·li d’asfalt. Tot això, amb la finalitat d’aprendre una mica més de mecànica i gaudir d’aquest món tan i tan bonic del motor, que mai deixa de sorprendre’ns.
Estàvem indecisos fins que el Xavier va posar sobre la taula l’UniRaid. Al principi sorgien dubtes, però fent un cop d’ull a la pàgina web i parlant amb gent de la organització els vam anar solucionant. Quan vam veure el recorregut, els objectius del Raid i, el més important, el seu caràcter solidari, no ens ho vam pensar dos cops… a la setmana següent ja teniem el Kadett!!
Us ha sobtat aquesta vessant solidària de l’Uniraid?
És un dels motius centrals per haver escollit aquest ral·li. En vam mirar d’altres semblants, que també et feien creuar el desert, amb diferents paràmetres, restriccions, tipus de vehicle, any, tracció, etcètera. En realitat, però, no n’hi havia cap altre amb el mateix esperit generós i solidari com el de l’UniRaid: per què no combinar una passió amb poder ajudar als més necessitats? Aquesta pregunta ens va portar a plantejar-nos el repte, que ens ha de permetre superar-nos a nosaltres mateixos tant físicament com a nivell espiritual. No tothom opta per la possibilitat d’ajudar als altres, però nosaltres creiem que fer-ho és primordial i intrínsec en la vida mateixa.
“Aquest repte ens ha de permetre superar-nos tant físicament com a nivell espiritual”
Comentaves que heu apostat per un Opel…
Vam estar mirant cotxes molt diversos, tant en prestacions com amb marques, i finalment ens vam decantar per l’Opel kadett 1.4 60cv de 1990. Evidentment, no tothom creu que un cotxe que ens ha costat 200 euros pugui creuar el desert, travessant primer les muntanyes gelades de l’Atles, amb el pic mes alt a 4.167 metres d’alçada, fins a les sorrenques i caloroses dunes del desert del Marroc. Considerem, però, que no és el cotxe o l’objecte material el que decideix què pots fer o quin repte vols afrontar, sinó l’esperit i les ganes d’un mateix. És això el que marca els reptes que ens plantegem i el que fa que aconseguim els nostres somnis.
L’heu de posar a punt per garantir que respondrà bé durant la prova?
Un cop vam aconseguir el vehicle, Recanvis Aicrag ens va ajudar amb molta rapidesa de tot allò relacionat amb els recanvis del cotxe, cosa que ha permès no perdre temps i posar-nos a l’instant a deixar el cotxe a punt. Òbviament, encara no hem enllestit aquests preparatius. Des de Tallers Massana de La Selva del camp ens han ajudat amb el cubre-carter i el tub d’escapament, amb un molt humil i bon tracte. De la mateixa manera, “La Copi” , copisteria de Reus, ens va proporcionar els dossiers per tal de poder buscar els futurs patrocinadors, tasca que veiem més difícil i costosa. L’encarregat va ser molt amable i no va dubtar en confiar en nosaltres, com la gent de Hierros del Mediterráneo o de la gestoria Fontbote Assesors de Reus, que ens va ajudar amb el canvi de nom i l’assegurança amb un tracte exquisit.
“Les dunes ens ho faran passar magre, però no ens impediran seguir avançant”
Heu conduït alguna vegada en espais assimilables als que trobareu al Marroc (dunes, desert…)?
No, realment mai hem tingut l’ocasió d’anar amb un cotxe de tracció davantera per les dunes del desert, tot i que sí que hem fet alguna expedició 4×4 per les muntanyes del Baix Camp, en concret amb el grup Tortuga 4x4m que ens va ajudar a entendre més i millor aquest món de navegació per muntanya i terreny irregular, i els trucs més adients per no quedar-nos encallats i no perdre la tracció amb el vehicle. Atenent els seus consells, la duresa que impliquen les dunes ens ho faran passar magre, però no ens tirarà enrere ni ens enfonsarà moralment, ja que la nostra il·lusió és el motor més potent per tirar endavant i aconseguir arribar cada dia al final d’etapa a aquells poblats on més necessiten la nostra ajuda. N’estem completament convençuts!
Com voleu fer front als costos del viatge i de la participació al ral·li?
Necessitem l’ajuda de patrocinadors que ens ajudin a finançar el projecte, no ho podem aconseguir pels nostres mitjans. Estem i estarem molt agraïts a les empreses que ens han ajudat fins ara i les que ho faran més endavant. Qualsevol ajuda és molt benvinguda. A hores d’ara només ens falta cobrir la inscripció, que és de 1.900 euros, i que és imprescindible per realitzar la nostra gran aventura solidària. Fem una crida a col·lectius i empreses per què confiïn en nosaltres i en el projecte que tenim tantes ganes d’emprendre. Gràcies a la seva ajuda podrem arribar on poca gent ho fa i donar un cop de mà a aquells nens que més ho necessiten.
