Parlar de premsa històrica esportiva a Catalunya és impossible sense fer referència a Los Deportes (1897-1910). Es tracta, sense cap mena de dubte, del periòdic de referència a cavall dels segles XIX i XX. Des dels ulls contemporanis, segurament massa avesats al groguisme que el periodisme de declaracions ens sotmet, costa comprendre l’elaboració d’un periòdic que combina l’actualitat esportiva i la reflexió teòrica entorn l’activitat física. Tanmateix, malgrat aquesta distància que ens en separa, Los Deportes segueix considerant-se aquell mitjà que va facilitar l’aparició d’una premsa dedicada exclusivament a la crònica esportiva.
Com moltes disciplines esportives (basquetbol, atletisme, natació…), Los Deportes es va concebre entorn la pràctica de la gimnàstica. Va néixer coma a iniciativa dels membres del gimnàs Solé, liderats per Narcís Masferrer, i utilitzà l’Associació Catalana de Gimnàstica com a vehicle per engegar la publicació. En els seus primers exemplars, l’equip de la redacció posa un èmfasi especial en la voluntat no lucrativa de la revista, interessada únicament en la difusió dels esports que la burgesia i el proletariat anglès importaren a Barcelona. Volen fer-ho, a més, superant la manca de rigor que, segons denuncien, afecta tantes cròniques esportives:
“ Podremos, lo que no sucede muy a menudo, tratar de náutica, de velocipedismo, de gimnástica, de esgrima, con pleno conocimiento de causa, puesto que a los delegados de las entidades antes mencionadas, a las que representamos, es a quien incumbe tratar en estas columnas de aquellos asuntos relacionados con el deporte que por sus hábitos y aficiones a diario practican (…) [Queremos] fomentar el espíritu de las gentes en pro de las enormísimas ventajas que reportan al individuo y a la sociedad los ejercicios físicos… Todo esto, y mucho más que nuestra torpe pluma no acierta a trazar, será objeto preferente de nuestra atención, y como tal, tratado con solicitud y cariño”
Si bé Los Deportes és oficialment el mitjà del Real Club de Regatas, el Club Velocipèdic i l’Associació Catalana de Gimnàstica, intenta cobrir tot el ventall de disciplines esportives. Sobresurten els articles de ciclisme, tenen una gran importància el futbol i els esports de motor (motociclisme i automobilisme), i un paper gens menyspreable les modalitats nàutiques (vela, regates, rems), la pilota basca i el frontó, i l’esgrima. Modalitats que actualment no considerem esportives, com ara la tauromàquia o la caça, també troben el seu espai.
La voluntat per comprendre tots la gamma esportiva no era incompatible amb la difusió dels elements menys competitius. Segons dades recollides per Núria Cervelló, únicament un 51% dels redactats tracta sobre esports o personatges rellevants. Les cròniques sobre gimnàstica i progressos tecnològics (443 i 445 articles, respectivament) conformen un 15% dels articles. El terç restant es divideix en peces de múltiples temàtiques: associacionisme esportiu (361 articles), cultura i esports (329), instal·lacions (249), difusió social de l’esport (231), elements higiènics i medicinals (220), notícies sobre Los deportes (208), factors educatius (143) i relació entre política i l’esport (91). Per primera vegada s’analitza la pràctica esportiva des d’una òptica total. Més enllà de conèixer els participants o vencedors de les diferents modalitats físiques, Los deportes és un gran testimoniatge sobre la implementació de l’esport en la Catalunya noucentista.
Malgrat la complicitat que Los deportes aconseguí generar entre el públic lector, així com la complicitat d’artistes modernistes de gran volada com Ramon Casas o Miquel Utrillo, la revista desaparegué el 15 de juliol de 1910, després de publicar 546 números. Curiosament, el botxí de Los deportes fou el seu mateix fundador. L’èxit d’El mundo deportivo, creat i dirigit des de 1906 per Narcís Masferrer, accelerà la desaparició de la capçalera que més contribuí a consolidar la premsa esportiva a Catalunya.
