Estudi a fons: Les medalles, l’objectiu dels Jocs. El domini dels EUA (I)

Molt sovint es diu allò del que “el més important dels Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar”. Però està clar que això es pot aplicar a un ampli conjunt de països que es podria dir que sí que van a fer acte de presència… i a participar, però per a una quantitat més reduïda, els més potents econòmicament, el que més importa és aconseguir medalles pujant al podi, i, si és possible, guanyar per tal que, com diuen alguns, “tot el país vibri en sentir l’himne nacional”.

medalles_rio

Aquest fet porta a que durant la celebració, i sobretot en acabar els jocs, es miri molt el medaller, i que aquests països amb més potencial esportiu, i econòmic, és clar, observin on han quedat situats.
Aleshores ve la manera de com establir l’ordre per tal de quedar millor classificat. Es poden ordenar per nombre d’ors, que és el més habitual darrerament, també es poden ordenar per ordre de medalles en total, o fins i tot es poden fer classificacions donant diferents valoracions als tres tipus de medalles (per exemple els ors a 3 punts, les plates a 2 i els bronzes a 1).

I de tota manera encara s’hauria de veure si, com és fa habitualment, s’ha de donar la mateixa importància a les competicions d’equip o a les individuals, o se les hauria de diferenciar. Per exemple, que Dinamarca guanyi l’or en handbol, en una competició que dura pràcticament tots els jocs, i on es pengen la medalla un bon grapat d’esportistes, o que un vietnamita guanyi l’or en tir en una competició que es liquida en un dia, han de tenir el mateix valor?. O fins i tot dins el mateix esport s’hauria de veure si té el mateix valor guanyar una prova de relleus o una d’individual. Però en això de moment no ens hi ficarem…

Estats Units fa temps que domina el medaller

Tornant al medaller hem de dir que ja fa temps que els Estats Units s’han apropiat del primer lloc, tant per ors, com per medalles totals, amb l’excepció dels Jocs de Bejing 2008 en els quals la Xina els va superar pel nombre d’ors.

Per trobar uns jocs en els quals Estats Units no fos el primer de la llista hem d’anar fins als Jocs de Barcelona 92, quan l’anomenat Equip Unificat (que englobava els països de l’antiga Unió Soviètica amb excepció del països bàltics) va ser el primer en les dues classificacions. En els anteriors a Seul-88, la Unió Soviètica havia estat el primer i la RDA (República Democràtica Alemanya) havia relegat Estats Units al tercer lloc.

Tampoc canvien massa els equips classificats en el TOP-5 de la classificació, on en les darreres edicions dels Jocs, des que es van acabar els boicots, hi trobem Estats Units, Rússia i Xina, acompanyats d’Alemanya, i en els tres darrers ha fet irrupció la Gran Bretanya, que en aquests jocs s’ha situat en el segon lloc per medalles d’or. També han aparegut en alguna ocasió entre els cinc primers Austràlia, Japó, Corea del Sud, Cuba i França.

Els TOP-5 per ors

2016    USA    GBR    XIN    RUS    ALE

2012    USA    XIN    GBR    RUS    COR

2008    XIN    USA    RUS    GBR    ALE

2004    USA    XIN    RUS    AUS    JAP

2000    USA    RUS    XIN    AUS    ALE

1996    USA    RUS    ALE    XIN    FRA

1992    EUN    USA    ALE    XIN    CUB

1988    URS    RDA    USA    COR    RFA

El TOP-5 per total de medalles

2016   USA   XIN   GBR   RUS   ALE-FRA

2012   USA   XIN   RUS   GBR   ALE

2008   USA   XIN   RUS   GBR   AUS

2004   USA   RUS   XIN   AUS   ALE

2000   USA   RUS   XIN   AUS   ALE

1996   USA   ALE    RUS   AUS   FRA

1992   EUN   USA   ALE   XIN    CUB

1988   URS   RDA   USA   RFA   COR

Classificació per puntuació

Com hem dit abans si féssim una puntuació donant 3 punts per cada medalla d’or, 2 per les de plata i 1 per les de bronze la classificació quedaria així:

Estats Units 250, Gran Bretanya 144, Xina 140, Rússia 112, Alemanya 86, França 80, Japó 73, Austràlia i Itàlia 56, Holanda i Corea del Sud 42, Brasil 39, Espanya i Nova Zelanda 35, Hongria 34, Canadà 33, Kenya 31… O sigui que Espanya pujaria un lloc fins el 13è.

El paper de la representació espanyola

Els Jocs de Barcelona 1992 van significar un canvi absolut en el paper d’Espanya als Jocs Olímpics, ja que fins aquell moment el nombre de medalles aconseguides havia estat molt petita i en les 15 edicions anteriors en que s’havia participat només s’havien aconseguit 26 medalles i per exemple a Tòquio-64 i Mèxic-68 no es va pujar al podi.

Des d’aquells jocs la trajectòria va quedar força estabilitzada, amb una lleugera davallada a Sidney 2000, com es pot veure en aquesta taula:

1992 6a per ors (13) 10a per total medalles (22)
1996 13a per ors (5) 15a per total medalles (17)
2000 25a per ors (3) 22a per total medalles (11)
2004 20a per ors (3) 14a per total medalles (19)
2008 14a per ors (5) 13a per total medalles (18)
2012 21a per ors (3) 13a per total medalles (17)
2016 14a per ors (7) 16a per total medalles (17)

Ja tenim aquí la Fosbury 33!