Perquè la violència masclista és una autèntica xacra davant de la qual no ens podem quedar de braços plegats. Tampoc el món de l’esport se’n salva, on les vexacions i les discriminacions per raó de gènere, per desgràcia, encara són força habituals.
Dades esfereïdores
Al 2018, a Catalunya, hi van haver 1678 delictes contra llibertat i la indemnitat sexual. Amb les víctimes més freqüents situades entre els 11 i els 20 anys, a diferència dels agressors que es situen entre els 31 i els 40.
Una dinàmica que, per desgràcia es manté en les mateixes proporcions aquest 2019, després de 2 trimestres comptabilitzats. Dades que es poden consultar al dossier estadístic de violències masclistes 2019.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes
Reproduïm el manifest del món de l’esport català:
Les violències contra les dones persisteixen any rere any, en una societat patriarcal que es resisteix a canviar i que situa a les dones en una posició de desigualtat. Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere.
Des del món de l’Esport i des de la nostra entitat volem reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho. Sortim als terrenys de joc manifestant amb fermesa que el consentiment és un element central a l’hora d’entendre la sexualitat, que només un sí és sí i que això és innegociable.
Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, és una agressió contra totes les dones. Les dones hem perdut la por a assenyalar i denunciar els agressors perquè la nostra sororitat és la nostra força.
Cridem juntes: si en toquen a una, ens toquen a totes!
Així com el formulari perquè les entitats esportives que encara no ho hagin fet, es puguin adherir al manifest.
