Amb la relació de guanyadors feta pública fa un mes el gran al·licient de la gala celebrada aquest dimarts al vespre a l’auditori del CaixaFòrum era escoltar les impressions dels clubs i esportistes premiats i gaudir dels espectacles associats a la festa. Amb les acrobàcies del grup de circ Delle Farfalle omplint de màgia el recinte, la gala conduïda pel periodista Bernat Soler va tenir com a punt culminant la presència a l’escenari dels elegits com a millor esportistes de l’any.
Una estrella mundial fora de l’aigua
Ona Carbonell, triple medallista al campionat del món de natació artística i la nedadora amb més podis de la història dels mundials, va deixar anar un dels titulars de la nit a la festa de l’esport català: “la meva intenció és tornar a competir més endavant amb més força“. La barcelonina, que fa uns mesos va anunciar que renunciava als Jocs Olímpics de Tòquio, va aprofitar l’escenari per explicar la seva decisió:
Després de fer un repàs a l’èxit assolit el 2019 (“un mundial magnífic, màgic, molt bonic”), Carbonell també va explicar la seva rutina actual: “Ara entreno molt menys que abans però vaig cada setmana a la piscina i ajudo a treballar les coreografies de l’equip, sobretot a les més joves, perquè és un any molt important. Col·laboro 100% amb les meves companyes“. Inspirada com sempre, la millor esportista de 2019 per la UFEC també va deixar anar una altra perla: “el més bonic de la vida és aprendre. Com més creixes fora de l’esport millor esportista ets“.
Els Márquez, els germans rivals
Amb un to menys transcendent, els germans Márquez també van pujar a l’escenari com a millors esportistes de 2019, una fita ja assolida pel Marc en diverses ocasions i que era una bona novetat pel seu germà petit. Dos campions del món de motociclisme que compartiran categoria i equip aquest 2020 malgrat la competència evident entre els dos. Ho va recalcar Marc Márquez:
Àlex Márquez també hi va dir la seva, des de la prudència:
Dos germans “picats” que sempre han competit junts més enllà del mundial i que sens dubte oferiran un dels duels més bonics de l’esport català els propers mesos.
El futur i present d’èxit de l’esport català
La resta de protagonista de la festa van ser diversos i amb reconeixements merescuts. Cal destacar-ne tres de molt rellevants. En primer terme el CN Sabadell, que més enllà de comptar amb Ona Carbonell també va ser premiat com el millor club de l’any. Després que Mati Ortiz recalqués que el waterpolo és un esport que creix també gràcies als èxits de les vallesanes i de la selecció, l’entrenador va ser concís i precís amb els reptes d’aquesta temporada: “el més difícil és mantenir viva la il·lusió“. Dit al costat del capgròs de La Grossa, el missatge era escaient i ple de dobles sentits.
Els esportistes amb més projecció van ser Ai Tsunoda i Nil Llop. La judoka lleidatana és una de les grans esperances dels esports de contacte al nostre país i va assegurar que encara somia amb la presència als Jocs de Tòquio d’aquest mateix estiu malgrat tenir només 17 anys: “a veure fins on arribem”. De la seva banda, Nil Llop va rebre el premi de forma virtual i va enviar un missatge en vídeo des dels Jocs Olímpics de la Joventut on acaba de guanyar una medalla històrica.
Marc Fuentes, el discurs més aplaudit
En una nit marcada també pels discursos dels representants de les institucions i de les entitats organitzadores del guardó, amb èmfasi especial en la promoció de l’esport femení i del projecte olímpic Pirineus – Barcelona 2030, el missatge més directe, sincer i aplaudit va arribar fora de guió ja al final de la festa.
Marc Fuentes, un jove de 19 anys que pateix una paràlisi cerebral amb afectació al 75% de la seva mobilitat, va reivindicar el premi que el jurat li havia atorgat a l’esperit esportiu: “seguirem promovent l’esport adaptat i creixent com a esportista. Vull donar les gràcies pel premi i per confiar en mi“. El millor missatge final possible en una gala de retrobades que va constatar un cop més l’excel·lència i la diversitat esportiva que hi ha a Catalunya.
