Guia del campionat del món de piragüisme en aigües braves 2021

5 minuts de lectura
La segona cita més important de l’any en aigües braves se celebra a Eslovàquia del 22 al 26 d’agost.

El piragüisme en aigües braves és un esport que acostuma a aplegar una bona pila d’aficionats puntuals quan arriben els Jocs Olímpics. L’espectacularitat de la modalitat, la rapidesa de les baixades i la incertesa que es manté fins la darrera porta amb les possibles penalitzacions ajuda a viure amb tensió i intensitat una disciplina que malauradament no té el mateix impacte mediàtic lluny del torneig olímpic. Tot i comptar amb referents històrics notoris (des de Tony Estanguet a Michal Martikan) i una Jessica Fox com a estrella del moment, és probable que el campionat del món de Bratislava passi desapercebut a casa nostra. Tot plegat, malgrat comptar amb aspirants a medalla com Núria Vilarrubla o Miquel Travé.

L’excepcionalitat de 2021

Tal com ha passat enguany amb altres esports, el campionat del món de piragüisme en aigües braves es disputa per primera vegada en any olímpic després de l’endarreriment dels Jocs de Tòquio. Fa menys de dos mesos tots els palistes estaven plenament concentrats en l’objectiu olímpic i després de viure unes setmanes de descompressió, han intentat recuperar ritme amb proves tan rellevants com la Copa del Món celebrada a La Seu d’Urgell i a Pau aquest mes de setembre i afinar un nou pic de forma per al mundial. Un mes frenètic amb tres grans cites per tancar una temporada única i més exigent que mai.

L’eslàlom extrem guanya pes

Després de veure debutar el C1 femení als Jocs Olímpics aquest estiu, el piragüisme en aigües braves compta ara amb un nou al·licient. Tot i tenir pocs anys de vida, l’eslàlom extrem ja s’ha guanyat un lloc al programa de París 2024 i aquest serà el primer campionat del món en què aquesta disciplina enceta el seu primer cicle olímpic. Incorporat per la Federació Internacional de Piragüisme l’any 2015, l’eslàlom extrem capgira les regles del joc i transforma l’habitual competició contra un mateix en una batalla en què quatre palistes s’enfronten amb les aigües braves en el mateix moment. Les canoes són de plàstic, les portes es transformen en boies (o un element similar) i està permès el contacte entre embarcacions.

L’eslàlom extrem va néixer com una raresa i d’entrada va generar més reticències que il·lusió entre els esportistes, però ràpidament s’ha consolidat com una alternativa singular i especialment frenètica que ens recorda altres experiments d’èxit en surf de neu o en BMX. Fins ara aquest esport era un complement per als palistes, però la seva inclusió al programa olímpic ja ha començat a provocar canvis i comencen a haver-hi diversos palistes que preparen específicament aquesta modalitat perquè saben que d’aquí a tres anys també repartirà medalles olímpiques tan vàlides com les que s’enduran els especialistes en K1 o C1.

Al campionat del món de Bratislava, doncs, recomanem que dediqueu una atenció especial a aquesta disciplina que premia l’espectacularitat davant la tècnica i que ja compta amb la participació de les cares més conegudes de les aigües braves.

Les estrelles, presents a Eslovàquia

A diferència del que ha passat amb el campionat del món d’escalada, els palistes més reconeguts del món han decidit allargar la temporada fins al mundial i alguns d’ells persegueixen el repte històric de proclamar-se campions olímpics i mundials en un mateix any. És el cas de l’australiana Jessica Fox, favorita com sempre tant en K1 com en C1 i que aquest mes de setembre ha guanyat tres de les quatre proves disputades (en l’altra ha sigut segona) i que a més ha sumat una primera presència al podi en l’eslàlom extrem. A Tòquio 2020 es va treure un pes de sobre en guanyar el seu primer or olímpic (el seu crit creuada la meta així ho va reflectir) i és la palista més ràpida: si no falla, és favorita al doblet d’or.

Els altres palistes que persegueixen el doblet són la germànica Ricarda Funk, l’eslovè Benjamin Savsek i el txec Jiri Prskavec, si bé cap d’ells ho tindrà fàcil per aconseguir-ho davant la presència d’estrelles com Denis Gargaud Chanut o Joe Clarke (absents a Tòquio), Tereza Fiserova, Andrea Herzog, Peter Kauzer, Vit Prindis o Mallory Franklin. Una absència confirmada és la de la veterana Maialen Chourraut, que després de sumar un nou podi olímpic ha decidit donar la temporada per tancada.

A més, cal tenir en compte la condició de país amfitrió d’Eslovàquia, que viu les aigües braves amb una intensitat difícilment igualable per cap altre país del món. Més enllà de les seves cartes individuals (Jakub Grigar, Eliska Mintalova, Matej Benus, Marko Mirgorodsky o Alexander Slafkovsky), els eslovacs tenen el repte de guanyar l’or per equips i sumar la desena victòria consecutiva en aquesta disciplina als campionats del món.

Actualització: Eslovàquia ha sumat tres medalles de quatre possibles en les proves per equips però es queda sense medalla d’or.

Núria Vilarrubla i Miquel Travé, en un gran moment de forma

La bona feina del Cadí Canoë-Kayak a La Seu d’Urgell és visible any rere any a les grans competicions internacionals i aquest 2021 ha comptat amb resultats tan benvinguts com el diploma olímpic de Núria Vilarrubla. L’esportista urgellenca ja té molta experiència al darrere per afrontar un mundial amb plenes garanties per ser competitiva i lluitar per les medalles. Fa unes setmanes, a casa, va obtenir el bronze en C1 i ha acabat quarta a la general de la copa del món. Amb aquestes credencials, Vilarrubla vol tornar a pujar al podi amb l’equip espanyol (van ser plata fa dos anys) i tornar al podi mundialista després del bronze guanyat a Londres l’any 2015.

Actualització: Núria Vilarrubla ha guanyat la medalla de plata per equips al C1 al costat de Miren Lazkano i Klara Olazábal.

El jove Miquel Travé també té opcions d’èxit a Bratislava. De fet, a La Seu d’Urgell es va penjar l’or a la copa del món C1 i ha acabat la temporada com a tercer classificat a la general. Travé ho té tot de cara per ser un dels grans noms d’aquest cicle olímpic que s’enceta i com Vilarrubla també és clar candidat a medalla per equips. Cal recordar que fa tot just tres anys el palista català es va proclamar campió del món i d’Europa júnior i que ja ha començat a mostrar tot el seu talent a l’elit mundial.

L’andorrana Mònica Dòria també participa a la cita amb una trajectòria recent més discreta però amb un Top 5 a la copa del món de La Seu d’Urgell que és un clar indicador que en un dia bo és capaç de competir contra les millors especialistes del món sense problemes. Per equips, també estarem atents al paper de Laia Sorribes amb el K1 per equips, un bon test per a una altra palista de gran futur.