El CPA Olot ha estat campió del món per quinzena vegada en la categoria de grups grans de xou, però veu com 12 de les 25 patinadores que formen l’equip opten per penjar els patins en no ser considerades esportistes d’alt rendiment i no poder compaginar l’esport de primer nivell amb la vida professional o els estudis.
El Club Patinatge Artístic Olot torna a ser campió del món. El dissabte 21 de setembre a Rímini (Emília-Romanya, Itàlia), als World Skate Games, es van situar novament al lloc més alt del patinatge artístic mundial aconseguint la medalla d’or amb el ball ‘Mulla’t’. Les garrotxines van proclamar-se campiones del món de la categoria de grups grans de xou per quinzena vegada, la segona consecutiva, revalidant l’or aconseguit a Colòmbia l’any passat. Les olotines tanquen el curs amb un ple de victòries en totes les competicions. És el cinquè títol d’una temporada que el CPA Olot ha dominat amb mà de ferro, guanyant totes les competicions que ha disputat: l’Obert Catalunya a Fontajau, el campionat de Catalunya a Granollers, el campionat d’Espanya a Santander i el campionat d’Europa a Reggio Emilia. Un ple de victòries que situa el curs 2024 com un dels més exitosos dels darrers anys.
View this post on Instagram
Ara, però, arriba un canvi de cicle amb reptes importants com el de renovar el primer equip del club, ja que fins a 12 integrants del grup gran de xou van fer el seu últim ball amb el club a Rímini i caldrà reestructurar l’equip de cara la temporada que ve. Aina Planiol, Anna Noguer, Ignasi Ciurana, Magalí Feu, Nora Font, Irene Comellas, Jordina Vidal, Júlia Lluch, Irina Marés, Àngela Solà, Carla Seoane i Delfina Boglic no continuaran ballant la temporada vinent. Hem parlat amb Ricard Planiol, coreògraf, i Magalí Feu, capitana de l’equip, per saber la clau de l’èxit del CPA Olot i els motius i conseqüències que la meitat de les integrants del grup gran de xou deixin la pràctica del patinatge artístic de primer nivell.
Ricard Planiol (Girona, 1969) explica que revalidar el títol mundial “és un plaer, un honor i una satisfacció brutal pel club. Sempre hem sentit molt l’escalf de la ciutat d’Olot, de les entitats, de les empreses, ens hem sentit sempre com un actiu de la ciutat i ens ho han fet saber d’aquesta manera. Ens ha sorprès a nosaltres mateixos veure la repercussió que està tenint tot plegat i ens encanta perquè al final tot és publicitat per a un esport que té moltes mancances. El patinatge artístic té molt poc reconeixement i estem lluitant moltíssim perquè en tingui més, però malauradament és complicat. Els èxits esportius, lògicament, són molt benvinguts i n’estem super contents i feliços“. Planiol continua dient que “durant un any hi ha pujades i baixades, en un esport en què t’ho jugues tot en cinc minuts, tot s’hi val i tot pot passar i per molta preparació que tinguis, a vegades hi ha components de sort o de mala sort que poden afectar. La veritat és que aquest any el projecte va començar amb molt bon peu i les crítiques han sigut molt positives. Estem encantats, l’hem treballat moltíssim i ha donat els seus fruits“. Magalí Feu (Olot, 2002) és la capitana de l’equip i, per tant, una veu que val la pena escoltar: “els campionats han anat molt bé, hem sabut executar el ball molt correctament i estem molt satisfetes“.
La preparació d’una temporada comença pràcticament amb un any d’antelació. La idea, la composició musical i el disseny de vestuari va a càrrec de Ricard Planiol: “començo a idear un nou projecte i al cap de tres o quatre mesos, quan ja tinc més o menys fet el muntatge musical, els hi explico a l’equip. Això sol ser normalment al mes de maig, però sol passar que estem enmig de la temporada i hem d’engegar la temporada següent perquè si no el temps se’ns tira a sobre i durant un temps hem de treballar coreografies de dues temporades diferents. Les temporades comencen a finals de gener o principis de febrer. Des del maig fins al febrer, quan s’estrena, hi ha tot el treball de creació de la coreografia amb les patinadores. Aleshores comencem amb la primera competició, el Campionat d’Espanya que dona les places per participar internacionalment. El primer i el segon classificats al Campionat d’Espanya opten a participar tant als Europeus com els Mundials. El tercer només pot optar a una sola competició, però pot triar i el quart és el que es queda amb el que no vol el tercer. El campionat de Catalunya, el d’Espanya i l’Europeu venen relativament seguits, però el que queda una mica més penjat és el Campionat del Món perquè sol ser al setembre o octubre o fins i al novembre. Aleshores, a vegades deixem reposar la coreografia que està en competició per centrar-nos en la coreografia de la temporada següent i la reprenem quan s’acosta el Campionat del Món, que és el que ens hem trobat aquest any“.
Gairebé la meitat del grup no continuarà ballant
En un grup gran de xou poden ballar-hi de 16 a 30 patinadores, doncs alerta, perquè fins a dotze integrants de l’equip del CPA Olot van fer el seu darrer ball amb el club el setembre a Rímini. Per tant, caldrà una reestructuració àmplia del grup de cara a la pròxima temporada. Tot un repte per Planiol i l’entrenadora Ester Fàbrega. El coreògraf gironí té clar que s’ha de continuar fent la feina que s’ha estat fent fins ara: “treballar la base i tenir-la sempre preparada per substituir les patinadores que prenen la decisió de deixar la competició d’alt nivell. No assegurem a cap patinadora ser campiona del món quan puja al primer equip, sinó que li oferim un lloc per poder lluitar, fins i tot en competicions internacionals i tenir aquesta oportunitat. A la pedrera la veig ja molt preparada, l’equip júnior va ser campió d’Europa fa dos anys, ja tenen experiència internacional. Tant el grup júnior com el grup petit han pujat al podi de campionats internacionals com l’Open Star Show de Tarragona i l’International Groups Show que es fa a França. Tot això fa que aquestes patinadores vagin formant-se i preparant-se i puguin cobrir el lloc de les patinadores que pleguen“.
Planiol confessa que no suposa un problema, però és trist que les patinadores ho deixin quan només han fet que entrar a la vintena i posa l’exemple de la Carla Vendrell: “són problemes que es podrien solucionar. L’any passat la Carla Vendrell, expatinadora del CPA Olot, va ser l’únic 10 de la selectivitat en tot Catalunya, i només va patinar en un sol mundial amb nosaltres, va ser campiona del món, però només durant un any, perquè l’any següent, per preparar-se per la selectivitat i la universitat, va decidir que no podia compaginar patinatge i estudis i es va retirar perquè no li posaven facilitats per fer les dues coses alhora. És molt trist que una patinadora, amb 17 o 18 anys, se li acabi la seva vida esportiva perquè és una disciplina en què pots allargar bastant més“.
Ricard Planiol: “És molt trist que una patinadora, amb 17 o 18 anys, se li acabi la seva vida esportiva perquè és una disciplina en què pots allargar bastant més”
Magalí Feu és una de les patinadores que penja els patins després d’aquest títol aconseguit a Rímini. Quan li preguntem què li sembla que les patinadores hagin de plegar tan joves reconeix que “és heavy… un dia o altre ho has de deixar perquè cadascú ha de seguir el seu camí, però és un cop fort perquè portem molts anys de la nostra vida dedicant moltes hores al patinatge i ho deixarem d’un dia per l’altre. No és com d’altres esports que pots anar-ho deixant més gradualment, sinó que d’un dia per l’altre acabes un campionat i de cop no tornes a entrenar més. Crec que hem de passar un temps de dol. Tampoc és una pèrdua, però en el fons ser patinadora és una part de la nostra identitat, perquè moltes de nosaltres hem patinat des dels quatre anys i ens sentim patinadores. D’un dia per l’altre sentim aquesta pèrdua d’identitat, aquest dol per no tornar a entrenar més juntes“.
Magalí Feu: “Ara que hem deixat el patinatge haurem de passar un temps de dol“
L’olotina es retira perquè “porto ja uns quants anys i també perquè hi ha un punt que hi ha molta vida fora del patinatge. El patinatge artístic a mi m’ha aportat un piló de coses i n’estic superorgullosa, però no treu que li has de dedicar moltíssimes hores i molta part de la teva vida. Llavors també arriba un punt que amb els estudis, la feina i voler fer vida més enllà del patinatge costa compaginar-ho“. Li demanem que detalli com és la rutina d’una patinadora: “entre setmana, de dilluns a dijous, normalment fem dos entrenaments físics, però clar, una estudia Barcelona, l’altra a Girona… hem de dur a terme dos entrenaments físics pel nostre compte durant la setmana, per exemple, anar a córrer o fer pilates i els caps de setmana tornem a Olot. El divendres entrenem de set a dos quarts d’onze, fem físic i patinatge, i els dissabtes entrenem de vuit a onze, i a la tarda de dues a cinc i de cinc a sis fem estiraments. Quan venen campionats, sovint entrenem els diumenges i moltes vegades fem intensius, per Nadal o per Setmana Santa. Quan la gent se’n va de vacances nosaltres hem d’apretar per poder arribar a punt als campionats. Són moltes hores invertides al cap i a la fi. Tothom vol arribar a tot, però arriba a un punt en què s’ha de saber dir adeu i és millor dir adeu abans de cremar-se. Tot i això, penso que soc molt afortunada i estic orgullosa d’haver invertit tot aquest temps en el patinatge“.
Voluntat que se les reconegui com el que són
Planiol es mostra sorprès pel fet que “quan parles d’Olot o de patinatge artístic la gent coneix el grup de xou del CPA Olot i el té com un referent, això per a nosaltres és molt important. Fa temps que lluitem per fer un pas endavant perquè al final no només ha de ser una cosa per a nosaltres sinó que volem deixar un llegat al patinatge artístic i a les futures patinadores, siguin d’on siguin“. El coreògraf aprofundeix en aquest tema: “fa vuit anys que lluitem per assolir el reconeixement d’esportistes d’alt nivell i és una lluita que és molt dura. Hem tingut el compromís i les promeses de molts presidents de la Generalitat i de secretaris generals de l’esport dient que farien passos, que ho tirarien endavant, que aquests projectes ja estaven començats i que això seria una realitat. I, la veritat, després de vuit o nou anys, comencem a estar una mica cansats perquè és una lluita que estem fent molt sols i que al final potser no serà ni per nosaltres, vull dir, que se’n beneficiaran altres equips. A més, és una lluita que tenim només a Catalunya perquè, per exemple a Galícia, aquesta condició ja se’ls dona als equips que competeixen internacionalment. Aquesta condició d’esportistes d’alt nivell no ajuda econòmicament en res, però sí que dona facilitats als patinadors i patinadores perquè no ens pleguin abans d’hora, sobretot per motius acadèmics que és una de les raons principals per les que fem aquesta lluita“.
Aquest reconeixement permetria a moltes patinadores canviar dates d’exàmens o d’entregues de treballs, justificar faltes d’assistència per competir en campionats internacionals. “Hem tingut patinadores que han suspès assignatures només per anar a un campionat del món perquè no són reconegudes com a esportistes d’alt nivell. Sí que hem rebut ajuda a través de Tutoria de l’esport de la Generalitat, però sempre són favors personals i el que volem és que no es tracti d’un favor sinó d’un dret adquirit i que l’esforç i el sacrifici que fan les patinadores sigui recompensat d’alguna manera“, explica Ricard Planiol.
Ricard Planiol: “No volem favors, volem gaudir d’un dret adquirit“
Feu continua: “si fóssim reconegudes com a esportistes d’alt nivell moltes patinadores no ho hauríem de deixar sent tan joves, seria diferent. Quan tenim campionats del món i exàmens alhora, costa molt de gestionar. A vegades et canvien l’examen de data, però a vegades no ho fan i se’t compta l’examen com a nul per estar competint en un Campionat del món. Seria diferent si ens ho posessin una mica més fàcil. La meva germana ara vol entrar a la carrera i hi ha gent que té més facilitats per accedir a la universitat perquè fan un altre esport. Ens sentim perjudicades respecte d’altres disciplines, el patinatge artístic és un esport minoritari i majoritàriament practicat per dones“. Ara que ja no patinarà, Magalí Feu tindrà més temps per “anar a veure món sempre que em vingui de gust. Suposo que també per treballar i començar un màster i fer més la meva. Però òbviament sempre estaré lligada al patinatge perquè porto des dels quatre anys patinant“.
View this post on Instagram
El perquè dels èxits
Quan els preguntem el perquè dels èxits, Planiol parla de la manera de treballar que han creat: “amb cohesió i equilibri de la meva part de coreògraf i la part de l’Ester Fàbrega com a entrenadora. Una junta que es bolca amb les necessitats d’aquest equip i sobretot un compromís de l’equip amb l’assistència als entrenaments i les competicions. És una fórmula que funciona, fa 20 anys que treballem d’aquesta manera i no ho volem abandonar. Anem introduint aspectes nous, l’any passat, vam sumar la Georgina Sagristà com a psicòloga esportiva, anem introduint coses que ens ajudin a créixer“. Magalí Feu torna a mencionar l’Ester Fàbrega i el Ricard Planiol: “si en Ricard no ideés coreografies espectaculars i l’Esther no fes que les executéssim de manera molt correcta el club no tindria tots aquests èxits, és obvi. També cal valorar la feina que fan la junta i els pares, que fan que puguem viatjar als campionats i organitzen els festivals per recaptar diners… tota aquesta feina que no es veu. Les patidores, el que hem de fer és anar amb molta calma i ballar el millor possible, però sense la feina del Ricard i l’Esther i l’ajuda dels altres no seríem on som, segur“.
Imatge de portada: Raniero Corbelletti