Els Jocs Gay agafen el model dels Jocs Olímpics i se celebren cada quatre anys amb una particularitat: són oberts a tothom, sense cap mena de distinció de gènere, edat, religió, color i orientació sexual. Són, doncs, un esdeveniment festiu. Des que es van crear l’any 1983 a San Francisco, han passat per ciutats com Vancouver, Nova York, Sydney, Amsterdam i Colònia, abans d’arribar aquest any a París com a preparació dels Jocs Olímpics del 2024.
El nom dels Jocs, Gay Games, no és gratuït. De fet, Tom Waddell, l’impulsor del projecte, volia que els Jocs es diguessin Gay Olympics, però una denúncia del Comitè Olímpic Internacional (COI) per l’ús del mot olímpic, del qual tenen el dret d’ús exclusiu, va obligar a un canvi de nom tres setmanes abans de la celebració dels primers Jocs. Malgrat tot, poc els tenen a envejar. Les 36 disciplines representades faran que hi hagi 150 competicions al llarg dels nou dies que dura l’esdeveniment. Ara bé, trencaran amb les normes existents als Jocs Olímpics. Així, les parelles del mateix sexe podran ballar, de la mateixa manera que ho fan les mixtes en patinatge artístic, i la natació artística, que fins fa poc era coneguda com a sincronitzada, tindrà una categoria masculina.
Una altra particularitat és seguir el desig de Tom Waddell de «deconstruir representacions basades en la ignorància». Això es veu, principalment, en el fet que els Jocs, tot i que es diuen Gays, estan oberts a tothom. A principi de 2018, un estudi de l’institut d’estudis i opinió IFOP indicava que el 19% de les persones LGBT+ havien estat discriminades en un club esportiu.
És precisament per trencar aquesta dinàmica i el clixé segons el qual els esportistes han de ser heterosexuals que els Gay Games busquen destruir l’homofòbia que regna en l’esport. El lema d’aquesta edició, All Equal, mostra clarament aquesta voluntat. El que es viurà a París aquests dies és un espai on els mecanismes de participació possibiliten l’accés real de dones lesbianes i dones trans, on les persones racialitzades, les persones amb VIH, intersex o amb discapacitat estan motivades en la pràctica de l’esport en un espai segur, on poden alçar la veu i fer servir els cossos sense pensar en què diran o què passarà.
Beneficis econòmics
S’espera que, a banda dels participants, 40.000 visitants i 300.000 espectadors passaran per la capital de França i aportaran uns beneficis econòmics que el comitè organitzador estima al voltant de quinze milions d’euros. S’ha de tenir en compte que, a diferència dels Jocs Olímpics, els atletes no estaran allotjats en una vila olímpica, sinó en hotels i hostals de la capital. El pressupost dels Gay Games és d’uns 6 milions d’euros el 30% dels quals financen els mateixos participants. De fet, això és una altra de les particularitats: el preu depèn de què es practiqui i va de 20 euros (la dansa urbana) fins a 285 euros (la vela).
La inscripció inclou la participació en les cerimònies d’obertura i de cloenda, una medalla commemorativa, accés gratuït al village i la targeta de transport públic per a les cinc zones de la regió de París. Per facilitar l’accés als participants, s’ofereixen 500 beques a atletes de cultures o regions on la comunitat LGBT+ no pot viure obertament. Igualment, a diferència de les competicions internacionals, es permet el micromecenatge i el patrocini per part de marques privades o institucionals; també és permès portar logotips a l’uniforme, sempre que no promoguin l’alcohol, el tabac o la pornografia.
La resta del finançament (fins al 40%) prové de les autoritats locals: l’estat francès, la ciutat de París i la regió d’Île-de-France, tots tres molt implicats en l’esdeveniment. El 30% restant del pressupost (uns dos milions d’euros) arriba de socis i patrocinadors privats i de la venda de marxandatge.
Però la competició no és no és només esportiva. Amb aquest objectiu d’anar més enllà, París aprofita els Gay Games per programar deu dies de cultura en paral·lel, amb més de quinze esdeveniments com ballet, cafè filosòfic, exposicions, concerts, etc. A més a més, s’han organitzat visites per descobrir la ciutat des de l’angle LGBT+ amb els tours Gai de Paris, una ruta que vol explorar 300 anys d’història gai a París a partir de quatre recorreguts: «El tour de l’arc de Sant Martí: 300 anys d’història homosexual a París», «Les cares gais de Le Marais», «El cementiri gai i lesbià Père Lachaise» i «Les lesbianes de la Rive Gauche».
La geopolítica no en queda al marge
La política també ha trobat lloc als Gay Games. En aquest cas ha estat el conflicte existent entre Taiwan i la Xina. Com és sabut, la Xina encara considera Taiwan com a part del seu territori i no el reconeix com a estat en cap espai internacional.
A final del mes passat, es va filtrar que la Xina pressionava els amfitrions i els organitzadors dels Jocs per impedir que Taiwan fes onejar la seva bandera, cosa que va provocar la protesta de la comunitat LGBT+ de Taiwan i dels aficionats a l’esport. I no és el primer cop. En el passat, la pressió de la Xina sobre els països que han acollit competicions esportives ha obligat Taiwan a competir sota els paraigua de «Taipei xinès» o «Taiwan (Xina)». De moment, l’organització s’ha afanyat a recordar que als Gay Games tothom és lliure d’exhibir la bandera que vulgui. Ara bé, en general, en la competició hi ha més banderes amb l’arc de Sant Martí que no estatals. «No és una desfilada de nacions, sinó una desfilada de persones apoderades», ha remarcat un portaveu.
