Jordi Caixàs
Molt bé, Adel Mechaal no va guanyar. Tampoc mai va dir que ho faria sinó que aniria a buscar la victòria. Això és el que fan els valents. Per culpa d’això va quedar sisè, i què? Per a mi, com si hagués guanyat. Només arribar a Praga, als europeus, ja ho considero una victòria majúscula tenint en compte d’on ve. D’una família humil, d’un poble petit de gent normal. De Palamós a Praga, no tots ho poden dir. Com sempre dic, a Palamós tenim gambes, unes cales precioses, el club de futbol més antic de Catalunya i l’Adel Mechaal.
Conec l’Adel de fa uns quants anys quan treballava al Casal Esportiu de Calonge. Els dos coincidíem muntant i desmuntant tornejos esportius, bastantes hores el cap de setmana. Un gran nano. Un nano normal que ja apuntava i només amb el seu esforç i el d’en Josep i uns quants més, ha arribat allà on ha arribat. I encara no ha arribat al seu punt més alt.
Aquest cap de setmana ja li han caigut alguns pals per dir el que pensa. Catalunya és la seva terra, com la meva. Tot i que ell va néixer a Tetuán i jo a Palamós, els dos sentim el mateix per Catalunya, la volem lliure. Ens és igual els noms i els cognoms, ens és igual d’on vénen els nostres pares, quins són els nostres orígens. La volem fora d’Espanya pel nostre futur, no pel nostre passat.
A l’Adel només que li han posat problemes des de Madrid. Tot i que ara el volen ben i ben espanyol i que no digui que és independentista, fa uns quants anys no li volien donar la nacionalitat espanyola. Sí, allò tan important per a alguns. Ara, quan resulta que arriben els resultats, alguns volen que es faci fotos amb segons quina bandera i que no digui el que sent o el que creu. Això no va així. Però en el seu moment, el paperet sí que ho era d’important per a ell, ja que per culpa d’això no podia aspirar a beques ni a segons quines competicions, i per tant, ajudes econòmiques. Uns papers que truncaven els seus somnis. Llavors no era prou espanyol, ara es veu que sí. Hipòcrites.
Però no es va rendir. Seguia corrent i entrenant. Sempre amb l’ajut de la gent del seu voltant que l’animava a estar preparat per quan arribessin els dies grans, que ara han arribat gràcies a les seves qualitats físiques i mentals. Per desgràcia s’ha parlat més de les seves idees que de la seva carrera esportiva, ja se sap com és la premsa de la “meseta” quan arribes a dalt, segons quins missatges arriben més distorsionats, esbombats, manipulats. Deuen tenir por que l’Adel arribi tan alt que ni ells puguin manipular el missatge i digui el que pensa als mitjans internacionals. I algun dia això pot passar, perquè està en el camí bo per arribar ben amunt.
S’ho ha guanyat a pols. Vaig llegir algun comentari que li deia que anés a la seva i que no li devia res a ningú. Mentida. Li deu molt a certa gent que li ha posat les coses més fàcils i l’ha ajudat a arribar fins a Praga. Ell ja sap qui són. A la seva família, a en Josep, al Club, a l’Ajuntament de Calonge o de Palamós. A tots ells que se’ls escolti. Són la seva gent i la seva pàtria. Que corri per ells que l’ajuden, que l’animen i l’aconsellen. Que corri pels que el seguim en la distància. Tot el que vingui d’Espanya, que ho deixi ben lluny, que es concentri, que es tapi les orelles.
Alguns encara no han entès (o no ho volen entendre) que un noi nascut a Tetuan també pot sentir-se de Palamós. Que un noi nascut a Tetuan també pot ser català. Que un noi nascut a Tetuan també pot voler la independència de Catalunya. Que un noi nascut a Tetuan també pot tenir opinió. Són els primers a separar, estigmatitzar i senyalar. Adel Mechaal, palamosí, català i independentista, i sobretot bona gent i atleta; tu fes la teva i que no t’atabalin. No val la pena. Deixa-ho córrer.
