Claire Supiot, nascuda el 1968, ha estat una de les nedadores que ha engreixat el palmarès de la selecció francesa de natació adaptada. Amb rivals fins a 35 anys més joves que ella, Supiot ha imposat la seva experiència a la piscina irlandesa per enfilar-se quatre vegades al podi: or als 50 lliures, plata als 400 lliures i bronzes als 100 lliures i als 200 estils. En la cinquena prova que ha disputat (100 papallona) la nedadora d’Angers ha acabat quarta. Aquests resultats la converteixen en campiona d’Europa de natació adaptada als 50 anys, una fita de longevitat esportiva tan admirable com sorprenent que ve marcada per un llarg període allunyada de l’esport.
Als anys 80 Claire Supiot es va convertir en una de les millors nedadores de França en la modalitat de papallona. Entre l’estiu de 1984 i l’hivern de 1988 va endur-se 9 títols nacionals en els campionats semestrals que es disputaven llavors al país gal. 8 d’aquests títols se’ls va endur en els 200 papallona, la seva prova bona, i un altre, en els 100 papallona, just abans que la múltiple medallista olímpica, mundial i europea Catherine Plewinski imposés el seu talent. Els èxits a França la van portar a competir en l’àmbit internacional i Supiot va arribar a ser olímpica a Seül l’any 1988 a la prova dels 200 papallona.
Aquell estiu Supiot havia arribat a nedar la distància en un temps de 2 minuts i 15 segons, però en el seu debut olímpic les coses no van sortir tan bé i la francesa va quedar lluny de les millors, acabant al 25è lloc de 28 participants amb un temps de 2 minuts i 21 segons. Sigui com sigui, la seva condició d’esportista olímpica no li treu ningú. Poc temps després Supiot va abandonar la natació i va construir una vida allunyada de l’esport d’elit.
Dels Jocs Olímpics als Paralímpics
L’any 2008, 20 anys després de la seva experiència a Seül va ser diagnosticada amb la malaltia de Charcot-Marie-Tooth, una malaltia minoritària que afecta directament els nervis perifèrics encarregats de proveir d’informació als músculs i els òrgans sensorials de les extremitats. Una neuropatia hereditària que debilita els peus i les cames i que no sempre és detectada en primera instància. Des d’aquell moment Supiot va viure acompanyada pels efectes de la Charcot-Marie-Tooth i no va ser fins el 2015 quan una companya la va animar a apuntar-se a un curs d’aquagim i va reprendre ràpidament la passió per la piscina.
Amb la impossibilitat evident per una qüestió de pràctica, de resultats i de temps de poder participar als Jocs de Rio, Claire Supiot ha recuperat una rutina de doble entrenaments diaris i unes prestacions físiques que l’han portat a guanyar diversos títols francesos de natació adaptada en els darrers tres anys més enllà de treure el cap, també, en competicions obertes a tothom. Ara l’objectiu és nítid: després de proclamar-se campiona d’Europa, vol brillar als mundials i guanyar-se una plaça per als Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, cita on competiria amb 52 anys.
32 anys després de la seva experiència a Seül, Claire Supiot vol tornar als Jocs. Seria la primera nedadora de la història en compaginar la doble cita més enllà del cas excepcional de Natalie de Toit, la sud-africana que el 2008 va participar als Jocs Paralímpics i als Olímpics després de guanyar-se una plaça entre les nedadores sense discapacitat.
