Com sol ser habitual en ell, va ser dels darrers en situar-se a la línia de sortida. No li agraden els instants previs, els fotògrafs, els nervis, les mirades entre els favorits. En canvi, va ser el primer a travessar la línia d’arribada, situada a pocs metres de la sortida. Entre el pas de Jessed Hernández per la Plaça Porxada i la Plaça Catalunya de Bagà, van passar 12 hores i 35 minuts, el que va necessitar per completar els 110 km i 6.800 metres de desnivell positiu del traçat.
Jessed firma una victòria de novel·la
Ell va firmar la primera victòria de la història d’aquesta cursa del Berguedà el 2009 i, 10 edicions després, aquest dissabte va tornar a coronar-se campió a casa, entre els seus, amb 35 anys. Aquell 2009 s’estrenava una Cavalls del Vent de 83 km, fidel a la travessa original que rodeja el Parc Natural del Cadí-Moixeró passant per 8 refugis guardats.
Un recorregut màgic que el mateix Jessed va dissenyar, junt amb els guardes dels refugis, com els de Gresolet, Prat d’Aguiló, Estasen i Sant Jordi. Així s’explica que el corredor d’Estana (la Cerdanya) es mogui tan bé entre aquests camins, que són com un jardí per a ell. A cada avituallament els guardes li tenien preparat menjar, material o, simplement, un missatge d’ànim i una abraçada. El corredor del Team Inverse de rostre serè, afable i desenfadat, del que es fa difícil endevinar com es troba.
Jessed fuig d’estrictes planificacions i d’entrenadors, i es mou per sensacions, pel que li demana el cos cada dia quan es lleva. “Déu no em va donar ni sacrifici, ni constància, ni planificació, però sí un motor molt potent” reflexiona. Treballador del servei d’emergències a Puigcerdà, a les dues victòries a Bagà li suma dues segones posicions a la Copa del Món de SkyRunning, campionats d’Espanya de Kilòmetre Vertical i triomfs a curses diverses, com l’Olympus Marathon a Grècia, en un palmarès ben extens.
Segon classificat durant gran part de la prova, en Jessed va donar l’estocada en el darrer tram de la prova, superant al fins llavors líder Zaid Ait Malek. Segona victòria i quart podi a Bagà. Chapeau.
Malek i Gamito, guerrers amb carisma
La inconfusible cabellera arrissada del marroquí Zaid Ait Malek, així com el seu permanent somriure, van encapçalar la cursa gran part del dia. El corredor de l’equip Buff, també superada la trentena, segueix al peu del canó i fidel a la seva estratègia de jugar sempre a l’atac. Les forces li van fallar al final, però la seva cursa és per aplaudir després d’una temporada amarga.
Una recompensa als mals moments que ha viscut els darrers mesos, i que encara perduren, amb problemes burocràtics amb la nacionalitat espanyola. Fa anys que Zaid intenta obtenir-la, i ara amenacen en fer-lo fora d’Espanya, on viu i treballa des del 2004. El hashtag #Zaidsequeda, que ha inundat les xarxes socials, busca fer pressió als estaments responsables de resoldre la situació.
La mateixa satisfacció per arribar a Bagà que va sentir Jordi Gamito, el corredor i paleta de Platja d’Aro que aquestes darreres setmanes ha protagonitzat titulars i minuts de televisió després d’acabar tercer a l’Ultra Trail del Mont Blanc. Encara amb fatiga a les cames, el català va apostar per una estratègia conservadora que li va acabar atorgant la tercera posició en 13 hores i 1 minut, superant al castellonenc Cristóbal Adell. Un autèntic samurai de les muntanyes que es fa estimar.
Triomf d’una corredora russa
En categoria femenina, dues corredores foranes van dominar la prova. La russa Ekaterina Mityaeva va proclamar-se campiona en 15 hores i 12 minuts, precisament a la cursa on va debutar en llarga distància el 2016. La seva màxima rival va ser la polonesa de l’equip Salomon Suunto Magdalena Laczak, segona amb 15 hores i 56 minuts. El tercer esglaó del podi, però, es va quedar a casa, en mans de Roser Español de la Unió Excursionista Urgellenca, que ja havia fregat el podi el 2017 i va travessar la meta en 16 hores i 31 minuts.
