Amb corredors de primera fila internacional, amb un impacte econòmic que els organitzadors quantifiquen per sobre el milió d’euros i en un traçat històric, la prova traça diferents recorreguts on brilla una de les proves d’ultrafons més singulars d’Europa: 185 quilòmetres fent la volta sencera a l’illa recorrent paratges naturals protegits i amb uns paisatges idíl·lics.
Amb poc més de 200 corredors de Menorca, la prova és una proposta més per desestacionalitzar el turisme al mateix temps que lluita per no fomentar la massificació, mal ja endèmic de l’illa quan arriben els mesos estiuencs. De tot plegat, i anant molt més enllà de la cita esportiva, en parlem amb calma amb el seu responsable, Guillem Bosch, gerent d’Elitechip.
Com van els darrers preparatius? aneu ben atrafegats per fer possible de nou la Trail Menorca Camí de Cavalls…
Cada any hem anat creixent i ara ja és una prova que no es pot organitzar ni en dos dies ni en dues setmanes. Requereix molta previsió i aquest 2018 hem invertit en oferir més i millors serveis als participants. Els que facin la volta sencera a l’illa, per exemple, comptaran amb tres punts de menjar calent (dos més que l’any anterior), amb una millora dels punts d’avituallaments i també amb canvis en el transport o en la logística, on Mascaró Morera ja s’ha convertit en un puntal de la prova. Imagina’t, mouen 20 tones d’aigua als diferents punts del recorregut.. si els haguéssim de portar garrafa a garrafa, en tindríem per dies. També millorem la promoció de la cursa amb la presència de més periodistes i fotògrafs que poden viure la Trail en primera persona i fer-se ressò de l’experiència viscuda a Menorca.
Us esteu professionalitzant?
Intentem fer-ho cada cop més en tots els àmbits de la prova, però segueix sent una cita amateur. La logística respon a una lògica professional, però els avituallaments, per exemple, no s’entendrien sense la tasca de voluntariat que duen a terme membres de clubs esportius de l’illa d’handbol, de rugby, de voleibol o de triatló. És una funció molt important i enguany hem rebut una resposta brutal per part de tothom. Els primers anys costava, però ara la gent ja coneix la prova.
Com es percep la cursa a Menorca?
El cert és que ha assolit un cert renom. Ara ja hi ha gent que sabem que procura no muntar actes aquest cap de setmana per evitar la coincidència amb la cursa. Ja no és només una prova esportiva, sinó un esdeveniment de Menorca. Cada cop hi ha més persones que ens pregunten: “on podré veure els corredors? A quina hora passaran per aquí?“. Hi ha molta expectativa, i això és molt interessant, molt guapo.
Us marqueu l’objectiu de seguir creixent en els propers anys?
No és un objectiu en si mateix. Aquest any vam deixar el topall de participants en 1.500 persones, tot i que la normativa del Consell Insular ens permetia apujar-lo fins a les 2.000 i probablement també hauríem esgotat inscripcions. Entenem, però, que hem de marcar uns límits per garantir una bona experiència als corredors, intentar que tinguin una vivència única.
La majoria dels participants venen de fora…
Sí, tenim força gent que ve de l’illa veïna, de Mallorca, que ocupa pràcticament la meitat de la llista d’inscrits. També ve molta gent de Barcelona, així com de corredors d’Espanya o estrangers, que són un 12%, una xifra destacable. És difícil que els mateixos corredors repeteixin presència any rere any. Per exemple, un atleta mallorquí que hagi completat les tres distàncies de la prova difícilment repetirà, perquè buscarà nous reptes a altres indrets. Tot i això, les dades indiquen que un 50% dels participants de l’any passat tornen a venir aquest 2018. Tenint en compte que només hi ha 200 menorquins, la xifra és brutal. Hi ha 500 persones que tornen a pagar-se el vol o el vaixell per venir a córrer a l’illa. És evident que el Camí de Cavalls atrapa: és el tresor més gran que tenim a Menorca i l’hem de preservar.
“Volem que els corredors siguin conscients dels valors paisatgístics, de la fauna i la flora que tenim a Menorca”
El Camí de Cavalls és un tresor obert a tothom des de 2010. Com el poden viure en plenitud els corredors?
Intentem fer accions de pedagogia per donar a conèixer la seva història, per explicar que no ens hem inventat un recorregut sinó que trepitgen un camí amb centenars d’anys de vida. Transmetre, també, que és un espai fràgil, amb zones on hi ha aus que són específiques del territori i que s’han d’evitar frontals amb grans llums perquè poden molestar als espais de nidificació d’ocells. Hi ha una realitat natural que s’ha de respectar. Volem que la gent que ens visita sigui conscient dels valors paisatgístics, de fauna i de flora que tenim a Menorca, que és el millor patrimoni possible amb la reserva de la biosfera. No és una prova esportiva, sinó una volta a una illa rodejada de mar amb un munt d’indrets imprescindibles per garantir la pervivència dels ecosistemes.
Com es viu a l’illa l’arribada de més de 1.000 corredors?
Hi ha de tot. Els primers anys costava una mica més, però també ens hem posat les piles per explicar amb dades el que fem. L’any passat vam fer un estudi sobre l’impacte de 1.200 participants (xifra 2017) perquè sabíem que podia genera neguit: “com afecta una cursa com aquesta al camí de cavalls?“. Vam fer un estudi d’erosió amb conclusions molt clares: no es van percebre modificacions diferents de les que té el dia a dia el Camí de Cavalls. Amb el cronometratge sabem l’hora exacta en què va passar cada corredor i vam treure el minut d’or, amb 4,3 persones en un minut en el punt de màxima afluència que vam analitzar. Quan xerres de 1.200 persones tens una visió concreta, pots pensar que ho rebentaran tot. Quan dius que en els moments de més intensitat passa una persona cada 12-15 segons, la percepció canvia completament.
“Un estudi indica que la cursa no genera més erosió que l’ús habitual del Camí”
Malgrat tot, de ben segur que hi ha crítiques…
Enguany encara no ens ha arribat cap queixa o comentari crític envers la prova. Sempre hi ha algú que diu a les xarxes que fem una invasió al Camí de Cavalls, però diria que a poc a poc la feina que fem s’ha anat aclarint, no només entre els corredors, sinó entre la gent. Volem que tothom sàpiga que som una prova esportiva que té molt clar que transitem per una zona fràgil amb més de 300 anys d’història i que volem, ja no que en tingui 300 més, sinó que sigui infinita.
Com treballeu aquest respecte per l’entorn amb els corredors?
Recordo que un any una persona va menjar un tros de fruita, va tirar la pell al terra i la vam penalitzar. Ens deia: “oh, això és biològic”, però no se n’adonava que si 1.200 persones també tiren la pell allà mateix tens 1.200 problemes. Són coses simples que tenen un valor molt important. Aquesta setmana hem fet una trobada per col·locar els cartells que alertaran als participants que entren en zones fràgils, que han d’anar en compte…i és que 150 dels 185 km formen part de la Xarxa Natura, són una àrea d’especial atenció! Els indicadors ajuden els participants a informar-se de l’entorn per on transiten. Procurem fer-los entendre que estan a un lloc únic que necessita de la seva cura si volen gaudir l’experiència plenament.
“Al Camí de Cavalls et pots tirar un munt de quilòmetres sense trobar-te rastre de civilització”
Què té d’especial el Camí de Cavalls?
És únic a tot el món: no hi ha cap cursa que sigui un camí de cavalls, que compti amb un traçat ja marcat que faci la volta a una illa amb una història impressionant al darrere. A més, tenim la sort que a Menorca l’ordenació urbanística no ha estat tan descontrolada com a altres indrets. Molta gent pensava en el seu moment que era un fre turístic, però jo crec que és molt positiu. Invertir en paisatge i natura és una inversió de futur. Si ho inverteixes en ciment, perds l’encant que tenim i el nostre tret diferencial. Hi ha zones urbanitzades, però et pots tirar un munt de quilòmetres sense trobar-te rastre de civilització, amb estampes, en funció de l’hora del dia, que et recorden a un paradís.
Aquest any torneu a comptar amb uns quants corredors ben coneguts…
Sí, i tant! Tenim noms de primera fila com l’Antoine Guillon, que ja ha guanyat dues vegades i torna a repetir, o gent com la Núria Picas, que també reviu la seva experiència a l’illa, en Gerard Morales i altres grans noms internacionals. És un orgull que corredors com aquests estiguin encantats de venir aquí.
