L’adéu de Dani Pedrosa, conegut per la seva invariable cara de nen, és també l’adéu de l’etern aspirant. Durant molts anys el pilot de Castellar del Vallès ha estat a punt d’aconseguir el títol de campió de MotoGP però finalment mai l’ha pogut arribar a aconseguir. En aquests tretze cursos a la màxima categoria (comptant l’actual), Pedrosa ha acabat tres vegades segon a la general (2007, 2010 i 2012) i tres vegades tercer (2008, 2009 i 2013).
Un nen prodigi
Tot feia pensar que tard o d’hora el campionat de MotoGP li arribaria a Pedrosa quan el corredor català va arribar a la categoria d’or del Mundial l’any 2006. El precedia una carrera meteòrica de nen prodigi. De la mà de l’equip Movistar d’Alberto Puig, va debutar l’any 2001 als 125cc amb només 15 anys. El segon any ja va aconseguir quedar tercer de la classificació i el 2003 va guanyar el campionat, amb gran diferència respecte els seus competidors. A partir d’aquí, progressió fulminant amb el pas a 250cc, on debutava ja amb victòria a la primera cursa, fent-se amb el títol a final de temporada. El 2005, repetició del títol per davant de futurs rivals a MotoGP com ara Stoner, Dovizioso o Lorenzo.
D’aquesta manera, el 2006 Pedrosa desembarcava a MotoGP per la porta gran, entrant directament a l’equip oficial d’Honda, pel qual ha corregut durant tota la seva trajectòria professional. La missió per al petit pilot, de tan sols 1,60 metres, era ni més ni menys que desbancar a Valentino Rossi de dalt de tot del podi. L’italià feia cinc temporades que era el campió de la categoria, les dues darreres amb Yamaha, l’equip rival d’Honda.
En un primer any d’aprenentatge, Pedrosa va acabar cinquè aquell 2006, aconseguint ja la victòria en dues curses. El 2007, pas endavant i segon lloc a la general, a molta distància de Casey Stoner i la seva Ducati, això sí. Semblava que l’ascens final cauria pel seu propi pes però any a any la victòria s’escapava. Present sempre al grup de grans favorits, Pedrosa veia com eren altres els que s’acabaven enduent el títol.
332 punts insuficients
El 2012 va ser quan va estar més a prop del títol. Set victòries i 332 punts, la millor marca de la seva carrera, no li van valdre llavors per superar al campió, Jorge Lorenzo, que li va treure només 18 punts de diferència. Referència a l’equip Honda, Pedrosa va començar a perdre protagonisme a l’equip japonès l’any 2013, quan Marc Márquez va arribar-hi com una figura emergent. Aquella temporada, tercer lloc a la general eclipsat precisament pel títol del pilot de Cervera.
Les últimes temporades han estat marcades per aquesta pèrdua de protagonisme. Tot i aconseguir algunes victòries i pujar sovint al podi, Pedrosa ha deixat de ser aquell pilot fiable i tan freqüentment inabastable que era abans. En part, degut a les lesions, com ara un dolorós síndrome compartimental al braç dret que el van obligar a abandonar momentàniament la competició la temporada 2015. Aquesta temporada 2018, sent dotzè a la general, ha decidit plegar, veient sobretot que la temporada que ve es quedaria sense “la seva” Honda oficial, que passarà a mans de Jorge Lorenzo, i després de comprovar que les ofertes per córrer en equips satèl·lit no el seduïen.
Un pilot de rècords
Tot i no aconseguir cap títol de campió, Pedrosa se’n va com un dels grans pilots de la història de MotoGP. No és fàcil aguantar tretze temporades entre els millors. I no és gens fàcil guanyar com a mínim una cursa durant 16 temporades al Mundial. El de Castellar del Vallès és l’únic que ha aconseguit aquesta fita, que podria ampliar a 17 si aconsegueix alguna victòria abans d’acabar l’actual temporada.
Pedrosa, que en el seu moment va ser el pilot més jove en ser bicampió del món, és també el corredor que ha guanyat i ha participat en més curses per l’equip oficial d’Honda. Figura també en el Top 10 de victòries, podis, poles i voltes ràpides de la categoria (sumant l’època MotoGP amb la de 500cc).
La retirada de Pedrosa deixarà, doncs, un buit en la categoria després de tants anys. De la temporada en la que va debutar tan sols queda un altre pilot. Efectivament, és Valentino Rossi. I aquest sembla que encara té corda per estona.
