Alguns d’ells, durant molt de temps, han fet ús de clàusules antiembaràs que permetien rescindir el contracte a cost zero a les jugadores que es quedaven embarassades. Les denúncies de jugadores d’handbol, de bàsquet i de futbol sobre l’existència d’aquestes clàusules van quedar recollides fa uns mesos en un text presentat per ERC a la Comissió d’Igualtat i aprovat pel Congrés dels Diputats que demana al govern espanyol que modifiqui la llei de l’esport per prohibir de forma explícita la inclusió de les clàusules antiembaràs als contractes de les esportistes professionals i amateurs. L’acord polític pretén iniciar un programa d’inspeccions i sancions a les entitats que apliquin aquest mecanisme de coacció i insta a crear una nova llei de l’esport: la de 1990 ni tan sols preveu l’existència de l’esport femení professional.
Acomiadar una treballadora (en aquest cas, esportista) perquè està embarassada és una pràctica il·legal que xoca amb el principi d’igualtat. Encara que diverses associacions d’esportistes d’elit reconeixen que aquesta pràctica ha anat a la baixa els darrers anys, afirmen que actualment moltes dones acaben la relació contractual amb el seu club de mutu acord en el moment en què es queden embarassades amb l’esperança de restablir la relació uns mesos després d’haver donat a llum. És a dir, els clubs intenten aconseguir el mateix efecte (evitar la indemnització per acomiadament o pagar el cost del salari) sense cap document signat que els comprometi als tribunals. Tot plegat, és clar, en les disciplines en què les esportistes disposen d’un contracte i d’un salari associat a la seva feina, una rara avis, atesa la precarietat de l’esport femení a l’estat espanyol.
La denúncia de Leire Olaberria
Els primers mesos de maternitat, en alguns casos, perllonguen la discriminació cap a les dones esportistes. És el cas de la ciclista basca Leire Olaberria, que ha acabat denunciant davant la Unió Ciclista Internacional els responsables de la Federació Espanyola per no haver respectat el seu dret a combinar la maternitat amb l’esport al màxim nivell. Olaberria s’ha sentit penalitzada per haver optat per ser mare durant els millors anys de la seva carrera esportiva i ja no forma part de les convocatòries del seleccionador estatal des que va expressar la seva queixa als directius de la Federació Espanyola de Ciclisme. Un procés semblant pateixen les esportistes que depenen econòmicament dels seus patrocinadors.
L’andalusa Blanca Manchón, després de guanyar el cinquè títol mundial de windsurf i de ser escollida la millor esportista del món en la seva disciplina, va anunciar que estava embarassada. Poques setmanes després de parir, les marques que l’havien acompanyat en els seus èxits van optar per retirar-li el suport. Set mesos després del part, Manchón va guanyar el seu sisè títol mundial amb el suport econòmic de la seva família, únicament, i es va endur com a premi diversos contractes amb nous patrocinadors. La catalana Anna Comet, una de les millors especialistes en curses de muntanya, va anunciar el seu embaràs a principi d’any i va rebre una resposta de les marques que va qualificar de «molt positiva», atès que li van mantenir el suport, malgrat que va renunciar durant un any al seu calendari competitiu.
El cas de Comet té semblances amb el que van viure a l’IDKGipuzkoa de bàsquet dues jugadores. Una d’elles, la senegalesa Toch Sarr, va veure com el club li renovava automàticament el contracte quan es va quedar embarassada del seu segon fill. Les Muguruza, presidenta i entrenadora del club, encara van anar més enllà amb Iva Brkic: li van fer arribar una oferta per fitxar-la quan anava camí de l’hospital per donar a llum el seu fill. Aquesta mena d’accions, com la renovació per part de l’Ajax d’Amsterdam de la jugadora Chantal de Ridder després d’anunciar que estava embarassada, sovint esdevenen virals a les xarxes socials perquè continuen sent casos aïllats que s’escapen de la norma general.
Mobilitzacions
Per evitar que l’estabilitat laboral de les esportistes que decideixen ser mares depengui de la bona voluntat dels directius o patrocinadors de torn, diverses jugadores han decidit reivindicar els seus drets més elementals en forma de convenis que són inexistents en les competicions femenines i que són habituals en els esports d’equip masculins.
El primer s’ha negociat en un petit club gallec de futbol sala, el Burela, que els darrers anys s’ha fet un lloc entre l’elit estatal i europea. Les jugadores s’han mobilitzat per capgirar la situació d’un esport en què la majoria d’elles no cobren, poques disposen d’un contracte i poquíssimes cotitzen a la Seguretat Social. L’Associació de Jugadores de Futbol Sala femení ultima els detalls d’un conveni amb els responsables del club que inclourà clàusules com la renovació immediata del contracte per a les jugadores embarassades, que més endavant també tindran ajudes per portar els fills a la llar d’infants i per adquirir llibres de text.
També han unit esforços les jugadores de futbol, que preparen el seu primer conveni per a la temporada 2019-2020. Drets d’imatge, riscos laborals i protecció social són els tres eixos del text que volen posar sobre la taula de la Federació Espanyola. Entre les mesures concretes volen deixar per escrit la protecció del dret a la maternitat i de la conciliació familiar que ja recull la llei d’igualtat del 2007. És la dura realitat de l’esport femení: lluitar per aprovar convenis que reconeguin les esportistes que tenen els mateixos drets que la resta de treballadores del país.
