La 8a edició de l’X-Alps comença aquest dijous amb la disputa d’un pròleg veloç abans que aquest diumenge comenci una de les aventures esportives més dures del món. Celebrada per primer cop el 2003, la prova té un objectiu clar: completar més de 1.000 km travessant als Alps combinant trams amb parapent i parts del recorregut a peu.
L’X-Alps se celebra cada dos anys i compta amb una trentena de participants que han de superar un traçat que canvia en cada edició. El que es manté constant, de moment, és l’objectiu de travessar els Alps passant per diversos punts de control fins arribar a Mònaco. Aquest 2017 la ruta surt de Salzburg, a Àustria, i compta amb 1.138 quilòmetres de distància. Hi haurà set punts de control distribuïts en set països diferents: Àustria, Eslovènia, Alemanya, Itàlia, Suïssa, França i Mònaco. El recorregut posarà a prova el talent dels especialistes en parapent, que han d’estar en plena forma i ser especialment resistents per poder arribar a muntanyes tan dures com el Mont Cerví, el Gaisberg o el Monte Baldo.
L’organització preveu 12 dies de competició que portaran al límit als participants. Cadascun dels 32 esportistes seleccionats per al repte compta amb una persona de suport que pot ajudar-lo en qüestions tècniques, nutritives o bé psicològiques durant el recorregut. La competició diària segueix un horari més que exigent: de 5 del matí fins a les 22:30h, amb l’excepció d’una nit, la que vulguin, en què tenen permís per no descansar i continuar corrent tants quilòmetres com puguin. Els més ràpids del pròleg, per cert, s’enduen una nit extra per continuar competint com a premi. Dit d’una altra manera: als Red Bull X-Alps, descansar més que els altres és vist com una penalització.
Unes normes singulars
L’exigència de la prova no només passa pel recorregut i la combinació del vol amb parapent i la cursa a peu. Després de cada etapa, el darrer classificat queda eliminat de la prova. La duresa dels X-Alps, a més, provoca que només un terç dels inscrits tingui opcions reals d’arribar a la línia de meta. Els 1.138 quilòmetres estan comptabilitzats en una línia recta impossible de complir pels participants, que han de saber escalar muntanyes complicades, afrontar vies ferrades i tenir molta habilitat amb el parapent per encertar el camí més ràpid fins al següent punt de control.
Una norma que ho complica tot és el fet de portar sempre el mateix pes a sobre. Cada participant pot arribar a córrer entre 50 i 100 quilòmetres diaris amb el parapent (i el casc, la manta tèrmica, el paracaigudes d’emergència, el GPS…) a l’esquena. En total, milers de metres de desnivell acumulat i més de 500 quilòmetres de mitjana a peu per tenir alguna opció d’èxit. També, però, és clau la paciència en triar el millor moment per agafar el parapent. Ho mostra un documental de mitja hora de Red Bull de l’edició de 2015:
Christian Maurer, el gran favorit
En les darreres quatre edicions el vencedor ha estat el mateix. Christian Maurer, de Suïssa, s’ha mostrat intractable des de 2009 i va batre el rècord de la prova el 2013 completant el recorregut en menys d’una setmana (6 dies, 23 hores i 40 minuts). Tot plegat, després de passar nits a la intempèrie, de patir els efectes adversos de les condicions meteorològiques i de superar l’esgotament físic que comporta una prova com aquesta. Alguns participants arriben a perdre una desena de quilos durant el repte i molts es retiren voluntàriament després de patir algun imprevist tècnic, algun problema físic o per pur cansament mental.
1.138 quilòmetres per alta muntanya només aptes per a esportistes que han preparat la prova acumulant milers de metres de desnivell, llargs vols en parapent en condicions adverses i maratons de muntanya a peu amb pesos a sobre per intentar advertir el seu cos de la despesa energètica que patirà a partir del 2 de juliol. Alguns van participar el 2016 a l’X-Pyr, la prova que emula a petita escala i als Pirineus tots els entrebancs de l’X-Alps. Esport extrem i espectacular de Salzburg a Mònaco.
