Si fa uns dies us explicàvem l’infortuni olímpic d’una prova tan interessant i complexa com el pentatló d’hivern, avui volem posar en valor una modalitat que, tot i que no té massa fama, sí que compta amb competicions vigents i que és capaç d’atreure alguns dels millors esportistes catalans vinculats als esports de muntanya. Ens referim al triatló d’hivern, una modalitat que compta amb algunes proves al llarg de la temporada hivernal. Aquest cap de setmana s’ha disputat la prova de Reinosa que ha definit els campions estatals de la temporada. Els dos són catalans: Laura Orgué i Joan Freixa.
El triatló d’hivern és una prova que combina dues de les disciplines clàssiques del triatló amb una modalitat específica dels esports d’hivern. La prova comença amb una cursa a peu (en aquest cas, un circuit urbà de 7,5 km), continua amb un tram breu de bicicleta (20 km) i finalitza amb un recorregut d’esquí de fons (9,9 km) exigent per a aquells esportistes poc habituals a aquesta disciplina.
Tant Freixa com Orgué partien com a favorits després d’haver guanyat una prova previa a Ansó el cap de setmana anterior i no van decebre. En el cas d’Orgué, la seva superioritat al tram d’esquí de fons (l’esport que va començar practicant i que la va portar als Jocs Olímpics d’Hivern) és tan gran que podria resoldre sempre al final. Però l’esportista igualadina ja va mostrar la carta guanyadora des d’un bon inici i va atacar a la cursa a peu per completar tota la prova en solitari. Que també és campiona de curses de muntana, és clar! Freixa va esperar a un dels trams més complicats de la bicicleta (una ascensió curta però dura) per atacar i prendre avantatge sobre els seus rivals.
Caldria veure quin paper podrien jugar Freixa o Orgué en uns mundials, que acostumen a dominar els triatletes russos i que també compten amb una certa tradició a Àustria, Itàlia o Noruega.
L’altre triatló d’hivern
La modalitat implementada a l’estat espanyol és l’habitual en aquest tipus de competicions arreu del món. Però no és l’única que es disputa sota la definició de triatló d’hivern. De fet, la versió reglada amb més història preveu que la competició en bicicleta sigui en BTT i no en bicicleta de carretera. I que totes les proves es facin sobre terreny nevat. La versió vista a Reinosa aquest cap de setmana, per dir-ho d’alguna manera, va tenir la màxima quantitat d’asfalt possible.
Però imaginar una cursa a peu sobre la neu, en mountain bike i amb els esquís no era suficient per a alguns amants de l’hivern més pur. Per aquest motiu, actualment hi ha un altre tipus de triatló d’hivern implementat des del Québec que combina una cursa de raquetes de neu, una prova de patinatge de velocitat sobre gel i la cursa d’esquí de fons. En qualsevol cas, cap de les modalitats de triatló hivernal ha estat reconeguda al programa olímpic tot i que la Federació Internacional va dur a terme un intent fallit per a Sotxi 2014.
