El COI va anunciar els cinc nous esports que entren en el programa olímpic de Los Angeles 2028: el beisbol i el softbol, el criquet, el lacrosse, l’esquaix i el flag football. A La Fosbury repassem l’estat d’aquestes noves disciplines olímpiques a Catalunya.
El Comitè Olímpic Internacional va anunciar els cinc nous esports que entraran al programa olímpic de Los Angeles 2028. L’olimpisme busca d’aquesta manera arribar a noves i més joves audiències i aposta per esports consolidats en territori americà. El lacrosse, que ja va ser olímpic als Jocs de Sant Louis 1904 i Londres 1908, és un esport en què s’utilitza un pal amb una xarxa a l’extrem, l’estic, on es manté la pilota fins que es passa a un altre company amb la finalitat de marcar un gol. És molt practicat als Estats Units i al Regne Unit, sobretot en instituts i universitats. A Catalunya només tenim un equip, el Barcelona Dracs, un dels equips punters a nivell estatal com demostren les tres lligues que té al seu palmarès. Hem parlat amb Álvaro Marco Alonso (Barcelona, 1992), president dels Barcelona Dracs Lacrosse i també jugador del sènior masculí per saber més coses d’aquest esport i com han rebut la notícia de la seva tornada a uns Jocs Olímpics.
Marco explica ja de primeres que no existeix la federació catalana de Lacrosse: “l’únic òrgan que tenim com a tal és l’Associació Espanyola de Lacrosse, que no és ni federació reconeguda, perquè manquen fitxes federatives. Per ser-ho necessitaríem aconseguir unes determinades fitxes federatives o poder aconseguir la rellevància d’un programa olímpic. Aquí a Catalunya estem nosaltres com a Dracs i ja està“. Amb la confirmació que aquesta disciplina serà a Los Angeles 2028 confien que es podran crear tant la federació catalana com espanyola de Lacrosse: “nosaltres tenim una estructura i l’Associació Espanyola de lacrosse funciona com una federació, però depèn de capital privat i de l’autogestió. No ens arriben recursos i ens ho hem de pagar tot nosaltres“. Els Dracs estan sols a Barcelona i a Catalunya, són l’únic equip en actiu: “a Catalunya el lacrosse va començar amb els Barcelona Bandits fa anys, era un club que després es va transformar en els Barcelona Dracs, ja que va haver-hi una espècie de refundació. Els Dracs vam aparèixer el 2014 i vam formalitzar estatuts el 2015“.
View this post on Instagram
El lacrosse arriba a la capital catalana de la mà de joves estatunidencs que ja coneixien l’esport: “van saber com engegar-ho i a quines portes picar. La comunitat americana i l’anglesa, a la mínima que poden, igual que tothom quan viu fora, s’acaben ajuntant. També tenim una gran part de jugadores i jugadors que han estat un any fent de College o High School a l’estranger i allà han conegut l’esport, jugant a Anglaterra, Escòcia, Estats Units, principalment, o també alguns a Alemanya i zones on el lacrosse és més popular. Quan tornen, et pregunten si hi ha un club i gràcies a això es va crear un bloc de gent que havia estudiat fora i que havia conegut el Lacrosse fora, més uns quants americans. Jo vaig començar a jugar-hi perquè juntament amb el meu millor amic anàvem a veure a un altre amic que jugava a l’Igualada Hoquei Club i sempre anàvem a veure’l jugar al Palau Blaugrana o quan jugaven al voltant de Barcelona i vam estar pensant que si jugues a un esport minoritari i ets bo, tens moltes més possibilitats de petar-ho a nivell esportiu, de ser campió nacional o campió continental, que si jugues a futbol o bàsquet que són tan populars“.
El president dels Dracs ja havia provat el lacrosse i va ser fàcil decidir-se en la tria de l’esport que volia practicar: “un estiu vaig passar vint dies als Estats Units a casa d’un amic que havia estudiat a Barcelona i ell jugava a Lacrosse. Vam fer quatre passes al jardí de casa seva i vam consultar si hi havia un equip de Lacrosse a Barcelona i com que no n’hi havia cap vam decidir llençar-nos a la piscina. Pensava que si practicava un esport minoritari podríem ser campions d’Espanya i el que va començar com a repte ha anat bé perquè ja hem estat tres vegades campions d’Espanya“.
Aquest cap de setmana es juga la Copa d’Espanya a València, una competició que es juga en la modalitat de field lacrosse, de 10 contra 10. La modalitat olímpica, però, és una altra més dinàmica que es juga sis contra sis. “La modalitat del field lacrosse és la més tradicional i la més jugada arreu de món i la de sixes és més dinàmica i encaixa més amb l’estil d’esport ràpid que vol transmetre el COI“, explica Marco. A València hi aniran els equips masculins i femenins d’Espanya: “juguem aquest cap de setmana tots contra tots i qui guanyi és el guanyador de la Copa. Després, durant l’any, hi ha una lliga sènior, tant masculina com femenina, que també juguem tots contra tots en modalitat sixes i es fan uns play-offs. El format sixes s’ha fet perquè una plantilla de lacrosse pot trenir fins a 50 integrants tranquil·lament entre staff i jugadors. Seria caríssim jugar field lacross als Jocs Olímpics, només els Estats Units, Canadà, Anglaterra i Austràlia tenen els recursos suficients, però, per exemple, nosaltres que ens ho hem de pagar tot i no tenim cap subvenció ni res… com trobes a 50 persones que vagin a Los Angeles?“. Les plantilles de sixes són de 12 jugadors, el camp és bastant més reduït, hi ha un rellotge de possessió de 30 segons per atac i és molt més dinàmic. “A la Copa només hi anem cinc clubs, n’hi ha més, però només aquests cinc podem portar prou jugadors per jugar field lacrosse. La lliga és en format sixes perquè puguin participar els equips que tenen uns grups estables de 8-10 persones“.
View this post on Instagram
Marco segueix amb els detalls del field lacrosse: “És un 10 contra 10, el porter més tres defenses, tres migcampistes i tres atacants. Hi ha offside, que és una cosa que sempre ha d’haver-hi. Quan tu defenses, ha d’haver-hi tres jugadors que no poden creuar a la mitja pista, que són els tres atacants. Això es fa per afavorir que la bola es mogui ràpida i que acabi quedant un sis contra sis amb espais. Acabem quedant tres defenses i tres migcampistes en fase defensiva i tres migcampistes i els atacants de l’altre equip. Si un defensa creua el mig camp, aleshores s’ha de quedar un migcampista, perquè sempre han de quedar-se tres persones en l’altra mitja pista“.
Això en sixes desapareix, hi ha un porter més els cinc jugadors de camp, desapareixen completament les posicions i tot és molt més dinàmic perquè tothom ataca i defensa. En sixes hi ha una possessió de 30 segons, cosa que en el field lacrosse no passa i no es té aquesta pressa, aleshores es pot atacar amb tota la calma del món. Després d’encaixar un gol el servei per tornar a jugar també canvia segons la modalitat: “després dels gols al field lacrosse es fa un face–off, que és com servir des del mig del camp o un draw que també és un servei des de migcamp, però en modalitat femenina. En sixes per fer-ho més dinàmic el porter serveix directament des de porteria i si estàs llest, el porter serveix ràpidament i pot agafar la defensa desprevinguda. En el masculí hi ha una miqueta més de contacte que en el femení, però al final el que es busca és que sigui un joc el màxim dinàmic possible“.
A Catalunya el lacrosse es troba en fase de desenvolupament i fa dos anys es va crear el primer equip juvenil dels Barcelona Dracs. Marco reconeix que “costa arrencar-ho perquè és un esport totalment desconegut aquí. Hem fet tallers gratuïts en escoles que han tingut molt bona rebuda, amb els Dracs podem fer unitats didàctiques amb mestres, fer clínics d’un dia i tallers. Hem donat a conèixer el lacrosse i és un esport que ha agradat. Ara mateix tenim un grup de catorze nois i noies adolescents, d’entre 12 i 17 anys. Fem entrenaments mixts fins que no siguem prou gent per fer un juvenil femení i un de masculí. Una de les coses amb més ganxo pels nens i nenes és dir-los que és molt fàcil arribar a la selecció espanyola i a l’elit. En un futur ens agradaria competir com a selecció catalana, això sempre motiva. Als més joves sempre els dèiem que teníem mig filtrat que el lacrosse seria olímpic a partir de Los Angeles 2028 perquè dins del món vas fent contactes i ens havia arribat informació. Sempre ho dèiem com una cosa hipotètica, però ara tots aquests xavals que comencen amb 14 o 15 anys el 2028 tindran 20, 21 o 22 anys i tindran opcions de ser esportistes olímpics perquè no hi ha gaire més gent que hi jugui i ells han començat des de ben petits“.
“Això donarà moltíssima vida a l’esport i farà que més gent s’hi interessi, de fet, hi ha hagut gent que feia futbol i bàsquet i s’estan passant al lacrosse perquè els encanta“. El president dels Dracs aprofundeix en la situació de l’esport base: “a nivell de competició juvenil hi ha el hàndicap que no hi ha una federació com a tal i de moment no hi ha diner públic al darrere per subvencionar els viatges i ho han de pagar tot les famílies. Hi ha equips que han començat amb el projecte i com que no poden formar un equip propi s’acaben barrejant entre ells. M’ho invento, és com si l’equip de Saragossa s’ajuntés amb el de València i formessin un equip per competir un cap de setmana. D’aquesta manera es pot fer un triangular en lloc de jugar només Barcelona contra Madrid. El lacrosse està creixent bastant perquè és un esport que estan agradant molt als adolescents, però encara ens passen aquestes coses“.
Sobre com han rebut la notícia que el seu esport serà olímpic d’aquí a cinc anys Marco diu que “era una cosa que ja es portava bastants anys lluitant. Hauria estat utòpic fer-ho en modalitat field amb plantilles de tants jugadors perquè no els ho pots demanar a Espanya, Eslovàquia, o països com Uganda i Kènia perquè dependríem de capital privat. Fer-ho en sixes és un encert brutal de la World Lacrosse, s’ha fet perquè fos més viable entrar als Jocs Olímpics i ara jo crec que se’ns obre una porta enorme pel que fa a visibilitat, a professionalitzar un món que estem intentant que sigui el màxim professional possible, però que acaba depenent de la butxaca de cada jugador i jugadora i dels recursos de cada club. Perquè, per exemple, sí que és cert que a Barcelona i Madrid nosaltres tenim un bloc gran de gent local i molt gran d’estrangers, però Cuenca, Sevilla o Alacant, per exemple, són llocs on no trobaràs tants estrangers i gent local com per poder consolidar un equip, però ara amb els Jocs Olímpics arribarà a tothom“.
És una realitat que el nivell ha augmentat en els últims cinc anys. “Hi ha gent jove que té un futur brillant i la selecció espanyola ha tingut molta mala sort, tant els nois com les noies. Hi ha seleccions que competeixen els partits contra les seleccions del seu nivell, però amb seleccions molt superiors perden de pallissa i la selecció espanyola contra seleccions infinitament millors acaba perdent d’un o dos gols i després han tingut mala sort contra seleccions del mateix nivell amb qui han perdut a la pròrroga o d’un sol gol. Han perdut partits que s’han decantat pel mínim detall, jo crec que tenen possibilitats de ser a Los Angeles 2028 perquè tenen esperit competitiu i el nivell pujarà els propers anys perquè s’estan fent bé les coses. Queda camí per recórrer, però soc optimista i en l’àmbit català tenim quatre jugadors de menys de 23 anys que per a mi són els millors joves que hi ha en aquests moments a nivell nacional. L’Antonio Márquez, que ja està a la selecció, el Pol Herrero i Nico Fuentes que encara són en categoria sub20 i l’Aleix Costa, sub23 que està estudiant als Estats Units. Espero que aquests quatre jugadors donin guerra el 2028 a Los Angeles“.
Imatges cedides per Álvaro Marco Alonso
