La Volta Ciclista a Catalunya que arranca dilluns a la localitat més turística del Maresme, Calella de la Costa, serà l’edició que farà 96 de la prova. La Volta és la tercera prova per etapes més antiga de totes les que es disputen anualment, tant sols superada –posem-nos drets– pel Tour de França i el Giro d’Itàlia. La història de la prova catalana està marcada, òbviament, pels signes de cada temps en els que li ha pertocat viure. Va néixer amb l’eclosió de la samarreta i el ciclisme, amb clubs arreu de Catalunya i amb el testimoniatge d’una Volta a Tarragona que li va ser precedent. El 1911 va fer la primera edició amb una prova de tres etapes entre Tarragona, Lleida i Barcelona. La van fundar Narcís Ferrer i Miquel Artemán, director i periodista de El Mundo Deportivo: una relació aquesta entre publicacions i proves que s’ha anat reiterant al llarg de tot un segle de competició ciclista arreu d’Europa i que és la raó per la qual la maglia del líder del Giro és rosa, com els colors de la Gazzetta dello sport i el mallot del número 1 del Tour és groc, per influència de l’Equipe.
Els colors que acrediten –recuperats de forma moderna– el líder de la Volta, el blanc i el verd provenen però de la Unió Esportiva de Sants, l’entitat que es va fer seva la competició recollint-la d’uns primers anys d’intermitència i poca continuïtat. Havia passat una Guerra Mundial i el 1923 la Volta va rebre l’empenta que podem considerar que l’ha catapultat fins l’actualitat, de la mà de l’entitat d’aquest barri industrial barceloní.
Cañardo, l’home-rècord
Els anys 20 i 30 de la Volta estan marcats per un ciclista popular, al nivell del Samitier futbolístic, que la guanya en set ocasions, més que cap altre. És Mariano Cañardo, nascut a la vila d’Olite, coneguda pel seu magne castell allà a Navarra, i és protagonista i aixeca passions entre l’afició. La setena edició que guanya, la del 1939, es converteix en el primer gran acte esportiu de masses de la Barcelona franquista en un any dit “de la Victoria” pel feixisme, que converteix l’arribada de la prova en una mostra d’adhesió al nou règim. Els 11 anys que passen entre la primera i la darrera victòria en la prova de Cañardo demostren la longevitat de l’esportista i denoten que el registre té tots els números per seguir sent imbatible pels segles dels segles.
Després de la Segona Guerra Mundial el ciclisme a nivell europeu es constitueix en l’esport de masses, jerarquitzat per proves, distingit segons els seus traçats i durada, que més o menys arriba als nostres dies. La popularitat de la Volta a Catalunya segueix sent manifesta, per més que el globus de la Vuelta a Espanya sigui el que s’acaba inflant per situar-la al nivell de les altres dues grans proves, Tour i Giro. La Volta té una itinerància en el calendari que la fa variar del setembre al juny i el maig o l’abril fins arribar als nostres dies consolidada com una prova primerenca, a mig març, cosa que n’ha catapultat el nivell fent que sigui una competició molt desitjada per programació de temporada per tots aquells que volen guanyar el Tour de França.
Palmarès de gran prestigi
La història de la Volta li dóna un cert encanteri sobre altres proves, recepta que l’equip organitzador que lidera Rubén Peris i l’associació homònima de la prova ha sabut consolidar, defensant un traçat dur, amb ports llargs, en un període de l’any en què poques proves en situen als perfils de carrera. Si tornem enrere, però, veurem que per Catalunya hi han passat al llarg d’aquestes 96 edicions la pràctica totalitat de grans figures d’aquest esport i que molts d’ells han deixat el seu nom al palmarès de la prova. L’ha guanyat Miquel Poblet, en dues ocasions, així com Jacques Anquetil, Eddy Merckz, Francesco Moser o Sean Kelly, al tomb dels vuitanta i els noranta la van vèncer noms com Miguel Induráin, Claudio Chiapucci, Laurent Jalabert o Alex Zülle i la següent gran generació de ciclistes espanyols també la tenen el nòmina, com Heras, Beloki, el Chava Jiménez o Escartín.
El Purito Rodríguez l’ha guanyat en dues ocasions, el 2010 –fent doblet amb el segon lloc de l’enyorat Xavi Tondo– i el 2014. Valverde, Contador –tot i que desqualificat– Dan Martin o Richie Porte en són els darrers guanyadors, fet que accentua el pes que la tercera prova més antiga per etapes té en el calendari mundial.
És la Volta Ciclista a Catalunya: de les proves d’una setmana la que té més història i va més buscada. Sí, a casa nostra.
