Els bons amants dels castells saben que, encara que la temporada s’ha avançat i ampliat pel davantal de l’any, la teca bona no comença fins per Sant Joan, diada de Festa Major a Valls. Els qui es deleixen pels ral·lis saben que la tradició fixa a Montecarlo la primera prova del Mundial, peti qui peti. I per més que sigui el segon dels famosos Quatre Trampolins –el del dia 1 de gener– el més famós pels salts d’esquí, se sap que és el de Oberstdorf el que obre la competició. En ciclisme fins ara s’ha disputat –per més lustre que tinguin els guanyadors– fullaraca variada. La temporada de debò, per substància i sobretot per història, comença aquest dissabte. I ho fa, com no, amb l’antiga Het Volk, avui rebatejada.
L’antiga Omloop Het Volk és avui la Omloop Het Nieuwsblad i es disputarà aquest dissabte, deparant per als bons i pacients amants al ciclisme la primera presa de contacte amb la competició d’un dia i, sobretot, amb les llambordes, agradable suport sobre el que trontolla la primavera ciclista. Bona part dels seus participants faran doblet diumenge en un altre entremès clàssic, la Kuurne-Brusel·les-Kuurne. Igual d’interessant però una mica menys especial, dirien els fins estilistes d’això de les bicis.
Qui pari una mica desconnectat i, com la gran majoria dels mortals, ignori l’idioma natiu del lloc, es pot preguntar el per què d’un canvi de nom quan en la memòria dels aficionats la prova sempre serà la Het Volk. Doncs ni més ni menys perquè aquesta prova –com tantes altres– és organitzada per un diari i ha canviat de capçalera denominativa de forma històrica. Ve a ser com si l’Amstel Gold Race passés a denominar-se Heineken Gold Race. S’ho imaginen?
Entre dos diaris
La història de la prova està marcada, doncs, per la competència entre el Het Niuwsblad i el Het Volk, que va ser el que va organitzar en 1945 per vegada primera la prova que obre la temporada de clàssiques i li va donar nom fins el 2008. El propi naixement de la prova va ser una resposta, una competència a l’èxit que el Tour de Flandes que organitzaven dos diaris, el Het Nieusblad i l’Sportwereld. La pròpia Ronde Van Vlaanderen, nom propi de la gran prova flamenca, va deixar-se de fer durant alguns anys embolcallada de polèmica i arribada a considerar com a col·laboracionista amb els nazis, que no l’havien prohibit. Just després de la Segona Guerra Mundial, a partir de 1945, neix doncs una Het Volk amb clara vocació de competir amb la prova referent fins al punt de quasi calcar-li el nom, dient-se Omloop Van Vlaanderen. Les protestes dels organitzadors del Tour de Flandes van consolidar el nom d’Omloop Het Volk, que va acabar fent fortuna.
Com que la vida dóna mil voltes, el diari al que es volia fer competència va acabar quedant-se la prova, amb el ja citat canvi de nom dels darrers anys. Pel camí la cita s’ha convertit en el ritus iniciàtic en l’any de clàssiques, especialment propens a sorpreses sobretot quan els grans estilets del pilot esperaven a que passés el març per posar-se a to. El 2010 el català Joan Antoni Flecha va entrar a la història de la prova alçant-se com a guanyador d’una clàssica en la que ja havia estat tercer i segon de forma prèvia. Un altre tercer lloc completaria el palmarès de Flecha en una prova per la que sempre ha sentit devoció, com la resta de competicions amb llambordes com a estímul. Com quasi totes les proves ciclistes, per cert, qui no falta a la nòmina de guanyadors és el Caníbal Eddy Merckx. La gran majoria dels ciclistes que hi han fet podi al llarg de la història són, com no, belgues.
