Entrevistem el que ha estat un dels referents del korfbal a Catalunya els darrers quinze anys, Javi Navarro es retira després d’aconseguir la quarta plaça al Campionat d’Europa amb la selecció catalana
La selecció catalana de korfbal va acabar en quart lloc a l’europeu disputat a Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). Catalunya va ser derrotada en el partit pel bronze pel combinat alemany, mentre que la selecció de Països Baixos es va endur el títol superant Bèlgica a la final. Aquest torneig ha suposat l’adeu definitiu de les pistes com a jugador de Javi Navarro (Barcelona, 1987), fins ara capità de la selecció.
Durant 15 anys Navarro ha estat líder indiscutible del seu club, el Korfbal Club Barcelona, així com un jugador essencial per al combinat nacional, aconseguint triomfs i èxits a escala nacional i internacional amb tots dos conjunts, i també a títol individual, com a màxim encistellador en la història de la selecció i en lligues catalanes, juntament amb altres premis i reconeixements, com l’MVP de la final en la darrera final de la lliga nacional. Navarro ha aixecat durant tots aquests anys multitud de trofeus de campió de Lliga, Copa i Supercopa, així com títols europeus com l’Europa Shield. Igualment, el seu pas per la selecció ha estat ple de fites, com la medalla de bronze a l’Europeu del 2016, i grans resultats en tornejos de màxim nivell i classificatoris, com el 1r lloc a l’IKF EU Qualifier-A del 2022, o el 4t lloc al campionat d’Europa “A” d’enguany.
El capità deixa la selecció a la cinquena plaça del rànquing mundial, i seguirà vinculat al korfbal com a entrenador, tant de club com de seleccions nacionals, faceta que ha estat combinant durant tots aquests anys. Hem volgut parlar amb ell per fer balanç de la seva carrera i del campionat d’Europa disputat a casa nostra.
Bona tarda, Javi, i felicitats per la teva carrera i l’actuació a l’europeu disputat a Calonge i Sant Antoni. Primer de tot, volem saber com vas començar a jugar a korfbal.
Jo vaig començar a jugar a korfbal quan tenia 19 anys. Havia fet futbol sala sempre i conec l’esport de casualitat, pel germà d’un amic de l’institut que hi jugava, ell i els seus companys volien fundar un club. Va ser aleshores quan l’any 2006 es va fundar el Korfbal Club Barcelona i buscaven gent. Els amics del meu amic jugaven en un altre club a Sant Adrià del Besòs volien fer un club a Barcelona i just s’havia desfet el meu equip de futbol sala i em van dir de provar i com en general se’m donaven bé els esports, doncs mira, vaig provar-ho i fins aquí.
View this post on Instagram
Quina ha estat l’evolució del korfbal a Catalunya en tots aquests anys que hi has jugat?
Hi ha hagut molts canvis, realment. Quan jo vaig començar l’esport ja estava en un creixement important, ja començaven a haver-hi clubs nous, després durant els primers deu anys va haver-hi un creixement força important, van aparèixer més clubs i va arribar un moment en què jugava bastanta gent. Cap al 2018 i 2019 ja anava com una miqueta a la baixa. Tots aquests xavals que havien jugat en categories de promoció, començaven a entrar a les categories sènior i amb el tema de la pandèmia de la Covid la veritat és que va fer bastant mal a l’esport perquè, com que no hi havia competició la gent s’hi va anar desvinculant i va baixar bastant la participació, hi havia menys llicències, les categories de promoció d’escoles que jugaven jornades van acabar desapareixent i ara estem tornant a intentar revifar tot això.
Javi Navarro: “Molts jugadors i jugadores joves es van desvincular del korfbal arran de la pandèmia de la Covid”
Explica’m com ha anat aquest europeu i com valoreu la quarta posició obtinguda.
Catalunya era el cinquè equip al rànquing i a nivell absolut l’última referència que teníem era del Campionat del Món de 2023 en què vam tenir un tot o res contra la República Txeca, que si la guanyàvem passàvem entre les vuit primeres i si no ens havíem de lluitar pels llocs que van del nou cap avall. Realment en l’Europeu no partíem com a favorits, potser per estar entre aquestes quatre places.
El primer partit contra Anglaterra va ser un partit força igualat, sí que és veritat que vam arribar a obrir una petita escletxa de quatre cistelles que vam saber mantenir, però realment en l’últim quart, una ratxa de quatre cistelles seguides d’Anglaterra va igualar el partit i vam saber competir aquell moment delicat, vam acabar guanyant d’un a Anglaterra, crec que això ens va fer créixer i confiar com a equip.
View this post on Instagram
Després va arribar el partit contra Bèlgica, que va servir per donar minuts a tothom perquè pogués entrar en competició, perquè sabíem que aquest no és el nostre nivell i que veníem amb alguns lesionats, que en el primer partit també un dels nostres jugadors es va lesionar, el tema de les lesions no va acompanyar gaire i després va arribar el partit contra República Txeca, que si guanyàvem ens ficàvem a les semifinals i vam fer un molt bon partit, sobretot a nivell defensiu, i vam aconseguir un avantatge de quatre o cinc cistelles que vam mantenir durant el tercer i últim quart. Aleshores només quedava somiar, evidentment, les semifinals contra Holanda, que són els que sempre guanyen, va ser un partit d’intentar sortir viu, sense massa desgast físic i sense patir més lesions i llavors vam afrontar el partit contra Alemanya, que està bé perquè el competim, estem allà fins que al final aconsegueixen un avantatge de quatre i realment no són superiors a nivell tècnic o tàctic, però jo crec que van ser més equip, van saber jugar molt bé les seves cartes i van tenir molta superioritat al rebot i mentre nosaltres potser teníem atacs d’un o dos llançaments, ells van arribar a tenir atacs de cinc, sis llançaments, tenien molta continuïtat i ens va acabar castigant molt això.
El millor resultat del korfbal català és un bronze a l’europeu del 2016. Per tant, heu quedat molt a prop d’igualar-ho.
Sí, de fet ho posem molt en valor perquè també és la segona vegada que s’arribava a aquesta possibilitat de guanyar el bronze, vull dir que tampoc és que Catalunya, des del 1999 que competeix, estigui acostumada a estar sempre allà. De fet, aquesta és la segona vegada que s’aconsegueix arribar a unes semifinals d’un europeu i també es va aconseguir arribar, si no recordo malament el 2011, a unes semifinals d’un mundial en què es va aconseguir una quarta plaça. Altres vegades hem estat cinquens, estem allà, però no és una cosa que aconseguim sempre. Llavors s’ha de posar en valor aquesta quarta plaça. A més, amb un grup molt jove.
Javi Navarro: S’ha de posar en valor aquesta quarta plaça, tenim un grup molt jove”
Parlàvem abans de l’evolució, parlàvem ara del moment actual, d’aquest moment postpandèmia, diguéssim.
Actualment, jo crec que estem en reconstrucció. Per exemple, ara mateix, una de les coses que s’han decidit a la Lliga aquest any és ajuntar tots els equips, perquè a la Lliga de primera divisió només hi quedaven quatre clubs. De fet, hi ha clubs que, entre que han perdut gent i comença gent nova, no es veuen amb cor de competir en una primera divisió en què el nivell al final, entre dos o tres clubs està bastant monopolitzat i últimament les finals acostumen a ser Barcelona – Vallparadís, que també aporten el gruix de jugadores i jugadores de la selecció catalana. I, clar, hi ha molts clubs que, parlant amb la federació, pel seu creixement, tenir partits massa competitius pels seus jugadors tampoc consideren que els pugui fer créixer.
Aleshores buscant aquesta igualtat, s’ha fet una lliga en què hi ha 11 o 12 equips on jugaran tots contra tots i després es faran uns play-offs. Jo crec que està una miqueta en reconstrucció, intentant trobar la fórmula, intentant que jugadors joves que estan començant ara en categories sèniors, agafin una miqueta de rodatge i continuïn pujant el nivell i crec que s’ha de moure el tema de les categories de promoció, que la gent s’impliqui a anar a escoles, que surtin extraescolars en escoles i instituts que puguin competir entre diferents escoles i instituts i tenir aquesta base que des de la Covid s’ha anat perdent.
Abans parlaves de la selecció catalana sub-19 i la sub-21. La base que hi ha és bona?
Sí, de fet a la selecció absoluta hi ha molts jugadors de la sub-21 que van fer un bronze fa un parell d’anys, l’any passat crec que van fer quarts també a l’Europeu sub-21 i sí, tenen talent i molts d’aquests s’estan també competint ja a nivell absolut. La base és bona, però jo crec que encara falta més base, sobretot per sota de sub-19, que ens comencem a trobar aquest buit de la gent que ha faltat en els últims anys, tots aquests jugadors i jugadores que hi havia, que han anat creixent, doncs ara tenen 21, 22, 23 anys i estan a la lliga nacional, ara falta que per sota de sub-18 hi hagi noves fornades que puguin pujar.
Què els diries ara a les noves generacions, ara ja poses punt final a la teva carrera?
Doncs els diria que si realment els agrada aquest esport, primer que es fixin en les persones que fa molts anys que juguen a korfbal i que ho han donat tot, que no és fàcil, que realment no és una cosa que et doni cap recompensa econòmica, la recompensa és veure com tu pots millorar i créixer.
Que es mirin amb molt de respecte tot el que s’ha fet abans que ells i elles arribessin. Tot el que s’ha fet perquè ells i elles puguin estar jugant i que intentin tornar-li a aquest esport, que no es conformin només jugant, sinó que intentin formar-se per poder fer d’àrbitres, per poder fer d’entrenadors dels més petits i que puguin traspassar aquesta il·lusió, aquest amor per aquest esport diferent, que no és fàcil i que necessitem gent que s’impliqui per donar una miqueta més per aquest esport, no només anar a jugar i passar-ho bé sinó fer més coses per créixer.
