Jordi Morales (Esparreguera, 1985) va començar a practicar tenis taula perquè els seus amics de l’escola el practicaven. Aquest estiu, abans de la cita olímpica vam poder parlar amb ell: “Al CTT Esparreguera vaig trobar una persona amb discapacitat que em va tractar molt bé i així vaig començar“. Un camí d’èxits en què destaquen les tres medalles paralímpiques: bronze en categoria individual a Atenes 2004 i plata a Londres 2012 i bronze a Tòquio fent parella amb Álvaro Valera.
La de Morales és una veu que val la pena escoltar quan es parla d’esport paralímpic: “Ha evolucionat cap al professionalisme. Quan vam començar ens hi dedicàvem de manera totalment amateur, entrenàvem als clubs i no hi havia la possibilitat d’entrenar en centres d’alt rendiment, això va arribar més endavant aproximadament cap a l’any 2010. No rebíem ajuts, de fet, no vaig rebre cap premi econòmic quan vaig guanyar la primera medalla paralímpica als Jocs d’Atenes 2004. Era un món més amateur, el nivell era més baix perquè la gent no s’hi dedicava en exclusivitat, no hi havia tants coneixements tècnics de l’esport adaptat i costava millorar. El gran canvi va ser després dels Jocs de Pequín 2008, allà va arribar el desenvolupament de l’esport paralímpic. Va haver-hi molta més formació, més treball, l’entrada en centres d’alt rendiment i sobretot l’arribada de diners perquè la gent s’hi pogués dedicar de manera professional com passa avui en dia“.
“Hi ha 11 categories en tenis taula, de la 1 a la 5 és per gent que juga en cadira de rodes, de la 6 a la 10 és per gent que juga a peu dret i la categoria 11 és per gent amb discapacitat intel·lectual. Per ser justos n’hi hauria d’haver moltes més perquè és molt difícil que no hi hagi diferències. És difícil valorar si l’afectació és major a les cames o a la mà de joc i sempre hi ha diferències dins la mateixa categoria i malauradament la tendència és que els que tenen menys limitacions dins la categoria són els que acaben guanyant les medalles. En tenis taula, a nivell paralímpic Xina i Corea en categoria de cadira de rodes dominen molt i a nivell europeu la cosa està més repartida. Polònia cada vegada té més jugadors i França té molta cultura paralímpica“.
Jordi Morales: “Hi hauria d’haver moltes més categories dins l’esport adaptat, és molt difícil que no hi hagi diferències. Els que tenen menys limitacions dins la categoria són els que acaben guanyant les medalles“
Els primers Jocs Paralímpics a què va anar van ser els de Sydney 2000: “tenia 14 anys i vaig estar molt desbordat per les emocions i el viatge… un viatge molt llarg i molt lluny. A Atenes 2004 vaig aconseguir la primera medalla i va ser un moment màgic. Els de Pequín 2008 van ser espectaculars, amb instal·lacions enormes, de Londres 2012 em quedo amb la proximitat de la gent, és el país amb una cultura paralímpica més gran i la gent es va bolcar amb els Jocs. Ens van fer sentir com si fóssim herois i la gent tenia molt coneixement de què estàvem fent allà i del que formàvem part. Els de Rio 2016 potser van ser els més freds, van ser una mica forçats i es deia que no es volien ni organitzar. A la ciutat no podíem ni sortir al carrer, no teníem llibertat de moviments per un tema de seguretat i els de Tòquio van ser diferents perquè van ser durant la pandèmia de la Covid i no hi havia públic, però sí que vam tenir un suport des de casa com no havíem viscut mai. Guanyar aquella medalla va ser especial per poder compartir-la amb tantes persones que estaven confinades“.
Confessa ser un amant dels esports de raqueta: “Si no fes tenis taula segurament practicaria el tenis en cadira de rodes o el pàdel“. El seu moment olímpic preferit són les cerimònies d’inauguració: “són moments màgics, l’entrada a l’estadi és un moment et fa viure l’essència de l’olimpisme i el paralimpisme i és quan t’adones d’on ets i de la sort que tenim de poder viure-ho“. Per als de París Morales confessava que l’objectiu era el màxim: “intentar guanyar una medalla i si pot ser d’or, millor. És important estar lluitant amb els millors i arribar a les últimes rondes que són les que decideixen per petits detalls si aconsegueixes medalla o no“.
Primero fue soñarlo, después vino el momento de cumplirlo. Al final he acabado viviendo mi sueño. Gracias por tanto durante tantos años. pic.twitter.com/Y43xRapjT3
— Jordi Morales PLY Official (@jordimorales2) September 3, 2024
Malauradament, ni en categoria individual, ni per parelles ha pogut passar de la primera ronda. “Em queda corda fins després dels Jocs de París“, explicava rient. “Quan acabin, en principi, faré una passa al costat per engegar nous reptes. Estic en una edat en què puc fer moltes coses i aportar la meva experiència a altres àmbits i és el que em ve de gust fer ara”. Després de París 2024 s’obre un període de reflexió: “Han estat molts anys a l’elit i crec que és el moment ideal per deixar-ho i afrontar nous reptes“. La millor anècdota que té és als Jocs d’Atenes: “el primer dia d’entrenament vaig oblidar-me la pala al pavelló i vaig haver de jugar amb una pala nova que no era la meva. Em vaig haver de mentalitzar i em va acabar sortint bé perquè vaig guanyar un bronze“.
