Els EUA, la Gran Bretanya i la Xina han estat els països que han acabat liderant el medaller olímpic de Rio 2016. Més enllà de les grans potències, un total de 87 països participants (entre els quals l’equip d’Atletes Olímpics Independents) han aconseguit guanyar alguna medalla. Entre tots ells, destaquen els vuit països que per primera vegada han aconseguit pujar a dalt de tot d’un podi olímpic.
KOSOVO – Maljinda Kelmendi (Judo)
Per a un país independent des de 2008, de menys de dos milions d’habitants i que ha hagut de lluitar molt per ser a uns Jocs Olímpics, guanyar una medalla d’or en la seva primera participació és un èxit absolut. Ja s’esperava que la judoka Maljinda Kelmendi pogués penjar-se l’or en la categoria de -52 kg i així ho va fer, sense que la pressió de tot un país darrere seu l’afectés. Més valor té encara la medalla perquè Kelmendi ha rebutjat més d’una oferta milionària per competir sota la bandera d’altres països.
FIJI – Selecció masculina de rugby a 7
Quan el COI va decidir incloure el rugby a 7 en el programa olímpic de Rio a les illes Fiji es van començar a fregar les mans. I és que el fijians, que tenen una bona selecció de rugby a 15 però que no pot arribar al nivell dels grans dominadors de la modalitat clàssica, són uns autèntics experts quan el joc es limita a set jugadors per equip. El podi semblava segur però els jugadors de Fiji volien l’or. Per això van escombrar als britànics a la final (43-7) i es van convertir en el tercer país d’Oceania (després d’Austràlia i Nova Zelanda) que compta amb una medalla d’or.
SINGAPUR – Joseph Schooling (Natació)
La primera medalla d’or de la història d’aquest petit però densament poblat país asiàtic va passar més desapercebuda degut a la història que acompanyava al seu guanyador, el nedador Joseph Schooling, de qui es va parlar molt després que sortís una foto seva de quan era un adolescent al costat de Michael Phelps, a qui s’acabava d’imposar a la final dels 100m papallona. El fan va guanyar a l’ídol i Schooling, de 21 anys, nascut a Singapur però educat esportivament en escoles i universitats nord-americanes, va sumar la primera medalla olímpica d’una prometedora carrera.
VIETNAM – Hoang Xuan Vinh (Tir Olímpic)
Sembla difícil de creure que un país de la mida de Vietnam, amb catorze participacions olímpiques (vuit des de la unificació), no hagués guanyat mai una medalla d’or als Jocs Olímpics. El tirador Hoang Xuan Vinh va ser l’atleta que finalment va aconseguir que l’himne vietnamita sonés en una cerimònia d’entrega de premis. Hoang va guanyar l’or en la categoria de 10 metres amb pistola d’aire i, a més, també una plata en 50 metres amb pistola.
TADJIKISTAN – Dilshod Nazarov (Atletisme)
Tadjikistan és una república de l’Àsia Central independent des de la dissolució de la URSS molt més coneguda pels excessos d’un president dictatorial, Enomalí Rahmon, que pels seus èxits esportius. A Rio, però, el llançador de martell Dilshod Nazarov es va proclamar campió amb una marca de 78,68 metres. A part de ser un ídol al Tadjikistan, el mateix Nazarov és el president de la federació d’atletisme del seu país.
BAHRAIN – Ruth Jebet (Atletisme)
Hi ha països que han d’esperar anys i anys perquè caigui una medalla i n’hi ha d’altres que amb diners pel mig van molt més ràpid. És el cas de Bahrain, per qui era una qüestió de temps aconseguir un or olímpic tenint en compte la seva estratègia d’oferir la nacionalitat a atletes africans perquè corrin sota la seva bandera. Una d’aquestes atletes, comprensiblement temptades per una vida millor, és la kenyana de naixement Ruth Jebet, que va guanyar la final dels 3.000 metres amb un temps estratosfèric de 8:59.75, la segona millor marca de tots els temps. Fa vuit anys, a Pequín 2008, Bahrain ja havia aconseguit un or als 1.500 metres però posteriorment el guanyador, el corredor marroquí nacionalitzat Rashid Ramzi, va ser desposseït de la medalla per dopatge.
COSTA D’IVORI – Cheick Sallah Cissé (Judo)
Si hi ha un continent infrarepresentat al medaller olímpic, aquest és, sens dubte, Àfrica. Amb la seva victòria en la categoria de -80kg, el judoka Cheick Sallah Cissé va aconseguir per a Costa d’Ivori el que només nou dels més de quaranta països de l’Àfrica subsahariana (Kenya, Sud-àfrica, Etiòpia, Nigèria, Zimbabwe, Camerun, Uganda, Burundi i Moçambic) han pogut fer: guanyar una medalla d’or. L’èxit de Costa d’Ivori va ser complet amb el bronze aconseguit per la lluitadora Ruth Gbagbi en la categoria de -67kg.
PUERTO RICO – Mónica Puig (Tennis)
Aquesta tennista porto-riquenya d’avis catalans era una desconeguda del circuit de tennis femení fins que en aquests Jocs Olímpics va guanyar la medalla d’or després d’eliminar a Garbiñe Muguruza a la tercera ronda i de vèncer a Angelique Kerber a la final. Fins ara, Puerto Rico, estat lliure associat als EUA, havia competit en tots els Jocs Olímpics des de Londres 1948 i havia aconseguit vuit medalles però cap d’or.
