Els Jocs Olímpics de Tòquio ja són història. Mentre esperem l’arribada de la cita paralímpica, fem una selecció de noms que ens han captivat especialment al Japó. Del 13 a l’1.
13. Carissa Moore – Surf
El debut olímpic del surf no podia tenir una guanyadora més emblemàtica que ella. Moore és l’anhel de Hawaii per reivindicar la seva cultura i la seva història, vinculada des de fa molt de temps a les grans onades i a la capacitat de la humanitat per surfejar-les. Moore va dominar el torneig olímpic avançant rondes amb moments estel·lars i “batalles” menys lluïdes per l’estat del mar. El seu èxit és fer brillar el surf en l’olimpisme i és garantia de continuïtat al programa dels Jocs.
12. Clarisse Agbegnenou – Judo
És difícil triar un esport de contacte en una llista com aquesta (tal com passa amb els esports d’equip), però la francesa ha portat el seu domini impecable del tatami en el darrer lustre als Jocs Olímpics amb una eficàcia absoluta. Una de les poques que ha sabut derrotar el Japó, ho ha fet per partida doble guanyant també l’or mixt en el debut d’aquesta modalitat espectacular davant els amfitrions. És aquest darrer triomf, una de les sorpreses dels Jocs, la que catapulta el seu èxit individual i la fa entrar a la llista.
11. Linoy Ashram – Gimnàstica Rítmica
La representant d’Israel no ha necessitat fer coses que no haguem vist mai abans amb els cèrcols, la pilota, les masses i les cintes. Senzillament, ha donat una campanada històrica amb la seva victòria individual davant les Averina. És la primera gimnasta que s’enfronta a Rússia i les antigues repúbliques soviètiques en uns Jocs i que els passa la mà per la cara. Rússia no ha reaccionat bé i Israel li donarà més de 200.000 dòlars amb ganes de convertir-la en l’ambaixadora amable del país, però això ja són figues d’un altre paner. Al pavelló, l’or d’Ashram la converteix en una gran estrella de Tòquio.
10. Jessica Fox – Piragüisme en aigües tranquil·les
Pujar al podi en C-1 i K-1 era impossible fins ara als Jocs en categoria femenina. Normalment ja és una fita extraordinària a l’abast dels millors de la història als mundials, però l’australiana Fox juga a una altra lliga. Els seus moviments per fer menar la canoa pel camí correcte són hipnòtics i sempre és la més ràpida en creuar la meta. De vegades comet errades que la penalitzen, però la seva superioritat a l’aigua és evident per a qualsevol. L’or és la culminació d’un palmarès sensacional.
9. Janja Garnbret – Escalada
La millor escaladora del món ha demostrat que el model de prova combinada inventat a corre-cuita per a Tòquio 2020 tampoc era un obstacle per al seu talent descomunal. Superada la velocitat sense grans errades i òbviament lluny de les especialistes, va començar la seva exhibició. L’actuació als búlders (tant a la qualificació com a la final) és l’elecció sempre del camí més fàcil, dels moviments precisos, de la destresa plena de força i tècnica imbatible. Garnbret també va ser primera en dificultat, completant una actuació majestuosa. L’escalada ha debutat amb la guayadora perfecta.
https://www.youtube.com/watch?v=ZqdsW4bNPnY
8. Emma McKeon – Natació
És l’esportista més llorejada de Tòquio 2020 i probablement no ha tingut la mateixa lluentor mediàtica del duel entre Ledecky i Titmus. McKeon, però, ha fet història essent la dona que més medalles ha aconseguit en una edició dels Jocs igualant la gimnasta Gorokhovskaya. Fins a set podis ha sumat l’australiana, amb quatre ors en què brilla amb llum pròpia el sempre dificilíssim doblet de la velocitat (50 i 100 lliures). Tot plegat, amanit amb diversos rècords olímpics i convertida en la líder dels potentíssims equips de relleus del país que més s’estima la natació.
7. Yulimar Rojas – Atletisme
La veneçolana va resoldre l’accés a la final amb un salt sense esforç i va rematar la final en el seu primer intent. No va ser fins al sisè i últim salt, però, que va aconseguir allò que fa mesos que perseguia i que tothom sabia que tenia a les seves cames: superar un rècord del món de 1995 amb una facilitat insultant. Fins a disset centímetres més que Kravets va saltar Rojas per deixar el nou rècord del món en 15.67 metres, una xifra que si no hi ha contratemps hauria de ser capaç de superar de nou ben aviat. Quines cames tan llargues, quina tècnica tan millorada i quines molles: una actuació estratosfèrica a Tòquio, a la seva alçada.
6. Vitalina Batsarashkina – Tir olímpic
La russa va ser notícia els primers dies de Jocs per portar un “amulet” vinculat a la saga The Witcher, però ràpidament va demostrar que no necessitava aliances amb el món màgic per fer una demostració de precisió única a la història. Tres medalles, dues d’ells d’or en proves individuals i una altra de plata en categoria mixta la converteixen en la primera tiradora de la història en pujar en tres ocasions diferents al podi d’uns mateixos Jocs. A més, amb dos rècords olímpics al seu sarró. És d’Omsk, de Sibèria, i congela el pols com ningú.
5. Elaine Thompson – Atletisme
Entrem al top 5 amb la gran estrella de la velocitat. La jamaicana ha completat el triplet més perseguit amb els ors als 100, 200 i 4×100 metres a l’estadi i ho ha fet amb unes marques sensacionals. Tant a l’hectòmetre com als 200 s’ha convertit en la segona dona més ràpida de la història, amb rècord olímpic inclòs per davant de Griffith-Joyner, així que estem parlant d’una exhibició descomunal. Brillar com ho ha fet davant rivals també rapidíssimes i després d’un cicle marcat pels dubtes la confirma a l’olimp de Tòquio 2020.
https://www.youtube.com/watch?v=7pgoMCc08yA
4. Lisa Carrington – Piragüisme en aigües tranquil·les
La neozelandesa fa una dècada que guanya totes les curses que disputa al K1-200 i els Jocs Olímpics no han sigut l’excepció. Carrington, però, va anunciar abans dels Jocs que tenia ganes de passar a la història aprofitant l’ampliació del programa femení del seu esport i a fe que ho ha aconseguit. És la primera dona en guanyar tres ors en piragüisme en uns mateixos Jocs i només li ha mancat el K4-500 per completar el pòquer que perseguia. Allà l’equip del seu país no va poder igualar el nivell de potències majors com Hongria i va acabar quart. Un final amarg per a uns Jocs sublims.
3. Sifan Hassan – Atletisme
La neerlandesa ha sigut una de les grans animadores del programa atlètic de Tòquio amb el seu repte gegantí que tant bé ha sabut gestionat. Combinar els 1.500, els 5.000 i els 10.000 en una sola setmana davant les millors rivals del món és un dels objectius més ambiciosos de l’atletisme en les darreres dècades. Fer-ho als Jocs hi sumava l’ingredient de la pressió mediàtica, però Hassan ha fet els deures i al seu saldo hi queden dues medalles d’or i una de bronze als 1.500, l’única distància en què la vam veure dubtar i patir en els darrers metres davant la força de Kipyegon.
https://www.youtube.com/watch?v=WJKnN6bIcqg
2. An San – Tir amb arc
La coreana ha assumit el lideratge del seu país en l’esport que Corea del Sud domina a la perfecció i ho ha fet amb un èxit esportiu incontestable, amb tres ors rodons en categoria individual i per equips (mixt i femení). San ha tingut la sang freda en tot moment, fins i tot en partides transcendentals com les semifinals que semblava tenir perdudes o una final en què també va haver de remar contracorrent, abans de penjar-se el darrer or. Un exemple de com gestionar la pressió competitiva mentre tenia mig país darrere seu plantant cara al masclisme i a les crítiques cap als seus cabells curts. Extraordinària.
1. Quan Hongchan – Salts
Potser és una tria poc mediàtica, però la jove saltadora xinesa de 14 anys és qui més ens ha impressionat a Tòquio 2020. Només ha competit en una prova, la plataforma de 10 metres individual, però quins minuts d’èxtasi ens va regalar amb una sèrie de salts històrica. Hongchan va aconseguir en dos dels cinc salts rebre un 10 unànime per part de tots els jutges, una fita històrica, i es va endur un 10 de mitjana en el darrer salt per establir un rècord olímpic que serà realment complicat de batre. No calia veure les puntuacions: cada salt, fins i tot per als ulls menys avesats a la disciplina, demostraven estar a un nivell superior. Quina manera tan magnífica de convertir l’esport en art.
