En la tercera jornada de la natació sincronitzada, les nedadores del duet rus, Natalia Ischenko i Svetlana Romashina, es van transformar en sirenes i gràcies a una execució pràcticament perfecta de la rutina lliure, van aconseguir els 98.533 punts, mig punt més que a la preliminar, i que les van portar directament a la primera posició. Van obtenir dos 10 per part del jurat, fet molt difícil amb el reglament actual.
Als Jocs Olímpics només es poden guanyar dues medalles en natació sincronitzada, una al duet i una altra a l’equip. Per a cada resultat, es suma la nota de l’exercici tècnic amb la del lliure, i a partir del resultat, es fa la classificació final. En aquest cas, Rússia va ser la gran dominadora en els dos exercicis, aconseguint una puntuació total de 194.991 punts.
El duet xinès, gràcies a Mayuko Fujiki, Mayu, ha millorat el seu rendiment i s’ha posicionat en segona posició, tot i que cada cop més a prop de Rússia. Mayu va formar part del cos tècnic espanyol durant força anys i va ajudar-lo a assolir els objectius marcats. Va començar amb Anna Tarrés, i quan aquesta va ser acomiadada(setembre de 2012), va seguir amb el nou equip encapçalat per Ana Montero, tot i que després del Mundial de Barcelona 2013 va decidir deixar l’equip i iniciar una nova etapa ajudant a la selecció xinesa, on està actualment.
La mà de Tarrés
La mà de la catalana Anna Tarrés en l’equip ucraïnès ha aconseguit que el duet superés a Espanya en una final olímpica, fet que no es produïa des d’Atenes 2004. Anna Voloshyna i Lolita Ananasova, tot i que a la final del duet lliure van quedar per sota de Carbonell i Mengual, les van superar gràcies a la puntuació obtinguda al duet tècnic, finalitzant així en quarta posició. Tarrés ha aportat coreografies diferents i més innovadores, que sumat a les qualitats de les nedadores, les han fet pujar més esglaons a nivell mundial. A banda d’Ucraïna, Tarrés ha ajudat altres equips com Mèxic en la creació de les rutines que presenten a Rio.
Tenint en compte que els propers Jocs Olímpics es faran a Tòkio, Japó ja ha començat a invertir molts recursos per fer un gran paper a casa. En la natació sincronitzada, ha tornat la mítica entrenadora Masayo Imura, qui fou l’encarregada de pujar a Xina a la segona posició ja fa uns anys. En part gràcies al seu treball, les dues japoneses van fer una molt bona competició demostrant la gran millora que han fet en l’últim cicle olímpic. Japó torna a guanyar una medalla olímpica en sincro, en aquest cas de bronze, ja que l’última fou a Atenes 2004. Preparem-nos, que pugen fort!
Retorn i comiat de Mengual, amb Carbonell
Gemma Mengual va tornar a la competició fa gairebé un any després d’estar-ne retirada quatre i d’haver passat per dos embarassos. El primer dia, a la classificació del duet lliure, Carbonell i Mengual van tenir uns quants errors de sincronització, tot i que es van solucionar els dies següents. El duet tècnic era el seu taló d’Aquil·les i per això van apostar pel lliure, amb l’expressió i l’emotivitat que les caracteritza. La il·lusió i l’esforç no van ser suficients per arribar al podi, i finalment, van acabar cinquenes. Com que l’equip no s’ha classificat, aquesta és l’última actuació d’Espanya en natació sincronitzada.
D’altra banda, un equip que també està millorant força és Itàlia, amb una de les millors coreògrafes del món, Ganna Maximova, com a membre del cos tècnic. Les seves representants, Linda Cerruti i Constanza Ferro, van acabar sisenes. Les següents classificades al duet foren, en aquest ordre, Canadà, França, Estats Units, Grècia, Mèxic i Àustria.
Per últim, cal destacar la col·laboració de la mallorquina Marga Crespí amb l’equip colombià, que per primera vegada ha aconseguit participar en uns Jocs Olímpics en natació sincronitzada, i de la catalana Andrea Fuentes, qui va ajudar al duet de Gran Bretanya. Tot i que cap dels dos va poder entrar a la final, van fer una gran competició.
