Hi ha atletes que no necessiten una medalla per fer història. Lluny de la tradició esportiva d’elit d’altres indrets d’Oceania, Papua Nova Guinea va viure ahir la millor actuació d’un esportista del seu país en els Jocs Olímpics: l’aixecador de peses Morea Baru va acabar 6è a la final d’halterofília en categoria 62kg. És tot just el segon diploma olímpic que obté Papua Nova Guinea al llarg de la seva història després de l’increïble 8è lloc del nedador Ryan Pini a la final dels 100 papallona de Pequín 2008. Molt de mèrit per a una delegació que a Rio compta amb tot just 8 esportistes.
Papua Nova Guinea, país d’enormes muntanyes i platges idíl·liques, té una població similar a Catalunya. Entre 6 i 7 milions d’habitants que coneixen Morea Baru més enllà dels seus èxits esportius. Baru, de 26 anys, és el vigent campió d’Oceania i l’esportista més destacat d’Halterofília d’aquest continent tal i com va reconèixer un guardó que li va ser entregat fa pocs mesos. Aprofitant l’estela deixada per la veïna Indonèsia (un país que només guanya medalles en peses i en bàdminton), la passió per l’halterofília ha arrelat amb força a Papua. El 2012, per exemple, un altre aixecador (Steven Kari) va acabar 15è als Jocs Olímpics.
Morea Baru, 10è al rànquing mundial, ha patit de valent per aconseguir la plaça per als Jocs Olímpics de Rio. Un procés de classificació en què una de les grans empreses del país, Trukai, dedicada a l’arròs, va decidir convertir-lo en el seu ambaixador. La victòria als campionats d’Oceania va tenir una recompensa econòmica que ara es multiplicarà amb el diploma olímpic: Morea Baru, amb un 6è lloc a Rio, ja és el millor esportista de la història de Papua Nova Guinea.
Colòmbia vibra amb Figueroa
La final de la prova d’halterofília masculina en 62kg, per cert, va ser vibrant: el plusmarquista mundial (el xinès Lijun) va lesionar-se i va obrir la porta de l’or al colombià Oscar Figueroa, que es va convertir en el tercer campió olímpic de la història del seu país. Llàgrimes, crits i molta emoció en el què va ser la darrera competició de la seva vida: va treure’s les sabates per simbolitzar la seva retirada a dalt de l’olimp. Una de les grans imatges dels Jocs.
