Aquesta mitjanit, ja a les 5 de la matinada aquí, s’ha viscut uns dels millors moments dels jocs fins ara, però que ha quedat francament deslluït per l’actuació de bona part de l’afició brasilera. De ben segur seguidors del seu esport rei (evidentment el futbol), no han interpretat bé la “seva feina” quan el que estan veient és l’esport rei del Jocs Olímpics, o sigui l’atletisme.
S’ha vist, sense cap mena de dubte, la millor final de salt amb perxa de la història i en ella el brasiler Thiago Braz Da Silva s’ha fet amb el títol impedint que el francès Renaud Lavillenie es fes amb el segon or consecutiu, una cosa que fins ara només ha aconseguit l’estatunidenc Bob Richards els anys 1952 i 1956, amb unes marques de 4,55 m i 4,56 m, ben llunyanes de les que ara se salten. Ni tan sols el gran Serguei Bubka ho havia aconseguit mai. Aquesta matinada el francès ho tenia a la mà, però el brasiler, a qui entrena Vitaly Petrov, que havia estat entrenador de Bubka, i també durant un temps de la recordista femenina Yelena Isinbaieva, ho ha impedit.
Ja avançada la prova han quedat cinc atletes en competició: el polonès Lisek, el txex Kudlicka, l’estatunidenc Kendriks, el francès Lavillenie (que, amb 6,16 m, té el rècord del món, fet en pista coberta), i el brasiler Da Silva. Tots cinc havien superat el llistó a 5,75 m, i a partir d’aquí va començar una competició de potència, agilitat i… estratègia.
Una final apassionant
El polonès Lisek i el txex Kudlicka, en veure que els altres tres havien superat el llistó a 5,85 m al primer intent, van deixar dos intents per a l’altura de 5,93 m, que no van poder superar, amb el públic celebrant sorollosament la seva eliminació ja que donava una medalla al jove brasiler de 22 anys. I per tant van quedar tres atletes disputant-se el títol a 5,93 m. El francès va superar el llistó majestuosament, demostrant estar en una forma colossal. I al segon intent ho va fer el brasiler.
L’afició de ben segur no havia vist com a l’heptatló femenina, i en detalls de gran esportivitat, una cosa que hauria de brillar sempre a l’olimpisme, la belga Nafissatou Thiam i la britànica Katarina Johnson-Thompson s’animaven una a l’altra… i totes dues van acabar fent la millor marca de tots els temps de salt d’altura en proves combinades, aixecant-se per damunt de 1,98 m. I molta gent a l’estadi va continuar xiulant quan saltava un rival directe del seu preferit.
Primer va ser Kendricks el que va rebre el xiulets de part de l’estadi quan intentava sobre 5,93 m, una altura que ja havien sobrepassat Lavillenie i Da Silva. I no va poder amb l’altura, tot i que la tenia a l’abast i possiblement rebent el suport del públic l’hauria superat. Mentrestant, intentant donar una lliçó al públic i mostrant la seva disconformitat amb el què feien, el francès va deixar la seva concentració per aplaudir donant ànims al seu rival.
Sobre 5,98 m, la següent altura, Lavillenie, que era el primer el saltar, va tornar a demostrar que estava en gran forma superant el llistó i establint un nou rècord olímpic. Aquí, demostrant un saber fer encomiable, el brasiler va deixar passar l’altura ja que no li valia superar-la, ja que per intents l’or era per al francès.
I el llistó es va situar a 6,03 m i el primer en intentar era el francès, que potser hagués hagut de passar i així traspassar la pressió a Da Silva… Però no ho va fer, i va tombar el llistó al primer intent. Tampoc el brasiler va poder. Lavillenie, de forma molt ajustada, va tornar a tombar en el segon intent, amb alegria del públic brasiler que no entén que, al menys fins ara, a l’atletisme no es tenen en compte les nacionalitats a l’hora de donar suport a un atleta.
Aleshores va arribar el moment en el qual el públic va esclatar quan Thiago Da Silva, un atleta de 22 anys que debutava als Jocs Olímpics, que quatre anys abans havia estat campió del món júnior a Barcelona, es va aixecar per damunt dels 6,03 m millorant en 10 cm la seva marca personal i donant un pas molt important cap al títol olímpic.
Sense respecte pel campió
Renaud Lavillenie estava contra les cordes i el 6,03 m ja no li valia. Pensant que amb un bon salt tant li feia saltar per sobre de 6,03 com de 6,08 m, va intentar aquesta altura en el tercer intent que li quedava. Aleshores va venir el moment més lleig de la nit quan el públic va començar a xiular-lo quan estava a punt d’iniciar el salt decisiu, com ja havia fet abans en els seus intents sobre 6,03 m, però augmentat.
Ell va fer un senyal amb el polze cap avall demostrant el seu rebuig, però ja havia perdut la concentració, i tot i que l’altura estava al seu abast no va poder amb ella i l’or va ser per al preferit del públic. S’ha de dir que el brasiler Da Silva no en té cap culpa, va fer una actuació sensacional. Però el que va fer el públic va ser molt lleig. Un gest habitual en aquell esport del que nosaltres no parlem a “La Fosbury” i que malauradament s’està estenent a altres esports.
Vídeo: Els dos salts de Rècord Olímpic
Final de infarto con 2 récords olímpicos. #Rio2016 #Plata Lavillenie: 5,98#Oro Da Silva: 6,03 pic.twitter.com/ANkBzLju6R
— Iñaki Martinez (@bilbaoatletismo) 16 d’agost de 2016
