Els Jocs de la pandèmia

Autors de l’article:

Els Jocs Olímpics i Paralímpics (JJOO) són la manifestació esportiva de major envergadura. Per a les ciutats seu, i el seu àmbit territorial més pròxim, és una oportunitat única perquè el món sencer (amants i seguidors, o no, de l’esport) coneguin i descobreixin alguns dels detalls econòmics, socials i culturals de la regió. Els JJOO d’estiu, prevists per al 2020, s’han celebrat finalment el 2021 a Tòquio. Aquest fet singular constitueix un dels aspectes singulars d’aquesta edició dels JJOO als quals s’afegeixen altres aspectes destacats com els següents.

Els Jocs de la pandèmia

Els JJOO de 2020 van ser cancel·lats, o millor dit posposats per a una nova data. L’ajornament només va tenir un parell de precedents encara que per motius diferents de l’actual: els JJOO que havien de celebrar-se a Berlín el 1916 i els de Tòquio de 1940 van tenir canvi de seu i de dates a conseqüència de les dues guerres mundials del segle passat. Els “jocs de la recuperació” -com es van presentar quan Tòquio va guanyar la candidatura per al 2020 per a fer referència a l’efecte de l’accident nuclear i tsunami de Fukushima- s’han convertit en els “jocs de la pandèmia”. A més, ha estat la primera ocasió en l’era moderna dels jocs que s’hauran celebrat en any imparell.

Mantenir la referència Tòquio 2020 (per a referir-se als jocs disputats el 2021) no és una qüestió simbòlica sinó més aviat impulsada per la gestió de la marca i el marxandatge preparat, com és obvi, amb la data inicial. La tercera qüestió, només aparentment anecdòtica, és que Tòquio 2020 s’ha celebrat amb les graderies buides com a mesura de seguretat per a evitar la propagació de la Covid.

Tòquio i la sostenibilitat de l’esdeveniment

Els JJOO de Tòquio s’han volgut caracteritzar com la competició esportiva més sensible a l’efecte del canvi climàtic i més respectuosa amb el medi ambient. Les mesures que s’han incorporat en el pla operatiu dels jocs van des de l’ús de material reciclat amb el qual s’han fabricat les medalles, podis i fins i tot la torxa olímpica, passant l’ús de vehicles elèctrics per al transport d’esportistes i participants, el reciclatge dels residus generats, així com els 18.000 llits de la ciutat dels atletes que estan fetes de cartó reciclable però, sobretot, l’estratègia per a reduir les emissions de CO₂.

Les previsions dels organitzadors apunten que el resultat serà destacat: els 3,3 milions de tones generats en els jocs de Londres 2012, van ser àmpliament superats per Riu 2016 (4,5 milions), mentre que ara s’estima que la xifra quedarà en 2,9 milions de tones. Hi ha qui, no obstant això, apunta que aquestes bones notícies tenen a veure més amb la disminució d’espectadors i altres restriccions derivades de la pandèmia que amb una planificació seriosa i contundent sobre la sostenibilitat. Amb tot, la qüestió mediambiental està en l’agenda del COI i dels organitzadors de les competicions esportives que contemplen, d’altra banda, que l’augment de participants implica major nombre de desplaçaments i, per tant, major emissió de gasos nocius. Sensibles a aquest fet, el govern de Tòquio compensarà les emissions de CO2 generades en les cerimònies d’inauguració i clausura.

Diversitat esportiva

Des del punt de vista esportiu, els JJOO de Tòquio 2020, han acollit 33 modalitats esportives diferents amb 55 disciplines diferents. El karate, surf, escalada esportiva i l’skate han debutat en aquesta edició, mentre que unes altres, com el beisbol i softbol han tornat a l’escena, que ha comptat amb la presència de més d’11 mil atletes. El Comitè Olímpic Internacional, màxim responsable de l’organització de l’esdeveniment, ha volgut amb això donar un senyal d’adaptació a nous temps i canvis en els hàbits de molts esportistes (el cas de Madison en ciclisme i bàsquet a 3 o torneigs amb participació mixta són exemples de com disciplines en auge han tingut el reconeixement de la família olímpica).

Esperit olímpic i competitiu

Els JJOO són la competició esportiva internacional per excel·lència, la competició en la qual el món sencer espera els atletes rendeixin al seu màxim nivell per a aconseguir tots els objectius i rècords pels quals han estat entrenant i preparant-se durant més de 4 anys. Totes les disciplines olímpiques reflecteixen la competitivitat que forma part de l’esport d’elit, però al mateix temps afloren molts dels valors que defineixen l’esport, valors com el respecte, l’esportivitat, l’esperit de superació, la companyonia o la solidaritat.

Els JJOO de Tòquio 2020 han deixat moments memorables que passaran a la història de l’olimpisme, moments que han mostrat el costat més humà dels atletes. Hem presenciat com la gimnasta nord-americana Simone Biles, 4 vegades medalla d’or a Rio 2016, reconeixia que es retirava de la competició per problemes de salut mental per no perjudicar les seves companyes i rebutjant disputar 3 de la 4 finals en què competia. Ha estat un gest aplaudit a escala mundial que manifesta la pressió i exigència a la qual estan sotmesos els esportistes. Dies després va ser capaç de tornar per disputar la final que li quedava per aconseguir una medalla de bronze.

A la igualada final olímpica de salt d’alçada, Mutaz Barshim, de Qatar, i l’italià Gianmarco Tamberi van triar compartir la medalla d’or, en lloc de procedir amb un últim salt per desempatar i determinar el guanyador de l’esdeveniment. L’acceptació per part de l’oficial de la prova va fondre en una abraçada tots dos atletes i va donar pas a imatges que quedaran per a la posteritat, pujant al més alt del podi junts i aixecat les mans unides en senyal de victòria. La nedadora sud-africana Tatjana Schoenmaker va guanyar l’or en els 200 metres braça femenins batent el rècord mundial. El gran reconeixement va ser quan només finalitzar la carrera, les seves companyes nedadores i competidores que van guanyar la plata i el bronze, van nedar cap a ella i la van felicitar amb una abraçada a l’aigua.

En una de les sèries de les semifinals masculines de 800 metres, Nijel Amos, de Botswana, i el nord-americà Isaiah Jewett van ensopegar entre ells i van caure a terra, quedat eliminats de la cursa i estant entre els principals favorits. Tot i la gran decepció i la tensió d’aquest moment, els atletes es van ajudar, es van abraçar i van caminar junts fins a la línia de meta. Tots aquests moments plens d’esportivitat, espontaneïtat i companyonia, formaran part de la història de l’olimpisme i situen l’esport com un fenomen social que capaç de traspassar fronteres mitjançant la transmissió de valors personals.

Com a colofó, els JJOO de Tòquio 2020 van distingir com a reis i reines d’aquesta edició als nedadors Caeleb Dressel i Emma McKeon, guanyadors de cinc i vuit medalles respectivament, a Allyson Felix per convertir-se en l’atleta més llorejada de la història amb onze medalles a llarg de la seva trajectòria, al lluitador cubà Mijaín López per guanyar la seva quarta medalla d’or consecutiva des de Pequín 2008 o Elaine Thompson per guanyar els tres ors en les proves de velocitat de l’atletisme.

Cost desorbitat

Tòquio marcarà també un doble rècord en termes econòmics. Els JJOO Londres van costar 14,5 mil milions de dòlars, mentre que les xifres del pressupost dels jocs d’aquest estiu ronden els 15 mil milions. Cal dir de totes maneres, que una part d’aquesta suma, (2,8 mil milions) es deriven del cost de l’ajornament. L’absència d’espectadors, sobretot els aproximadament 600.000 que tenien previst fer-ho des de fora del Japó, s’estima que significarà una disminució d’ingressos directes per la venda d’entrades de 810 milions de dòlars, al que cal afegir la pèrdua de negoci per al sector turístic que s’estimen en 23 mil milions de dòlars.

La repercussió social de l’esdeveniment ha estat dispar

Mentre que el seguiment a través dels mitjans ha continuat la senda de creixement observat en el passat a escala mundial (els JJOO continuen sent la gran cita per als amants de l’esport), l’opinió dels ciutadans japonesos ha estat contrària: el 86% dels japonesos es manifestaven en contra de la celebració de l’esdeveniment per temor a l’efecte de la pandèmia en la salut de la població agreujant els efectes econòmics de l’estat d’emergència (Nagahama, del Dai-ichi Life Research Institute, xifra en 1,2 bilions de iens la disminució de les despeses corrents en consum). Moltes empreses japoneses es van pronunciar en aquest mateix sentit (Toyota, Suntori, etc.). Per a uns altres (Institut Daiwa), en canvi, la presència de les delegacions esportives i assistents als jocs haurà suposat un matalàs de 640 milions de dòlars. El resultat de l’equació explica clarament els motius econòmics del rebuig.

El futur dels Jocs

Els jocs celebrats a Rio de Janeiro van marcar una fita en la valoració econòmica i social d’aquesta mena d’esdeveniments. Els de Tòquio han de servir per a completar el diagnòstic i aventurar diferents alternatives, com ja va avançar Yasuro Yamashita, president del Comitè Olímpic del Japó. L’impacte econòmic dels JJOO sovint resulta negatiu com assenyalen, per exemple, Robert Baade i Andrew Zimbalist (referents mundials en la valoració del llegat dels grans esdeveniments esportius).

Per a Zimbalist, l’elecció de la seu sobre la base de les propostes de grans obres d’infraestructures esportives ha de passar a un segon pla perquè la història recent dels jocs demostra que moltes dels equipaments no s’usen i no suposen guanys més que per a les empreses constructores. En aquest sentit apunta la possibilitat que, com succeeix en altres esports, una ciutat seu albergui de manera recurrent diverses edicions dels JJOO. El debat està servit i el Comitè Olímpic Internacional, i el món de l’esport en general, haurà de posicionar-se ampliant el ventall de criteris que nodreixin de manera equilibrada la presa de decisions.