Immersos ja al mes d’abril tot indica que aquest estiu sí que tindrem Jocs i que tots els organismes implicats ja només treballen en aquest escenari. Més enllà de controls per frenar la Covid-19, de limitació del nombre de gent amb accés a les instal·lacions olímpiques o d’un possible veto al públic estranger a les competicions per evitar desplaçaments innecessaris, el cert és que el COI i el comitè organitzador repliquen des de fa setmanes que hi haurà Jocs i que se celebraran amb la major normalitat possible. Així doncs, la confirmació de la cancel·lació dels testos olímpics de la FINA al Japó en les darreres hores ha de ser llegit només com un petit entrebanc camí d’un objectiu major com és la celebració dels Jocs.
Aliè al clima d’optimisme que es respira a l’olimpisme per garantir els Jocs amb un any de retard, Corea del Nord ha confirmat que no té cap intenció de desplaçar els seus esportistes i tècnics fins al Japó per mantenir intacte el seu tancament al món exterior per protegir-se davant la Covid-19. El passat 25 de març el Comitè Olímpic del país comunista va prendre la decisió reunit en assemblea malgrat que aquesta renúncia als Jocs no ha transcendit fins avui. La notícia probablement no ha sorprès el COI, conscient de les reticències dels nord-coreans a competir fora de les seves fronteres en un context de lluita oberta contra la pandèmia.
En clau geopolítica, l’anunci de Corea del Nord dificulta la represa del desgel diplomàtic del país liderat per Kim Jong-un amb els seus veïns del sud, atès que una de les propostes claus per reprendre relacions passava per configurar un equip olímpic unificat en diverses disciplines que ja no es produirà. En clau esportiva el continent asiàtic perd un dels països que estava avesat a pujar al podi amb xifres força més discretes que les assolides pels països veïns com Corea del Sud, Japó o la Xina. Fins ara, això sí, totes les participacions olímpiques de Corea del Nord (10 en total) s’han saldat amb presència al podi, movent-se sempre entre dues i nou medalles.
Corea del Nord és un país que brilla especialment en halterofília, amb aixecadors convertits en autèntics ídols en sumar diverses medalles als Jocs. També suma podis recents importants en judo, gimnàstica, lluita, judo o tennis de taula. Aquesta absència té poques afectacions per als esportistes dels Països Catalans. Una de les que en podria sortir remotament beneficiada és la palista Galia Dvorak, que si no aconsegueix el bitllet olímpic a l’europeu tindria una darrera opció de classificar-se via rànquing mundial. Allà ara mateix la jugadora del TT Tramuntana ocupa el 77è lloc però enfilaria dues posicions per la presència en llocs superiors de dues jugadores de Corea del Nord.
Altres esportistes en disciplines d’alt potencial nord-coreà, com l’aixecador de peses Marcos Ruiz, no tenen un rival directe d’aquell país en la seva categoria i per tant no tindran cap variació en la lluita per ser a Tòquio.
