L’olimpisme ha fet valer des del principi la condició de moviment internacional amb vocació de donar cabuda a esportistes d’arreu del món. Durant més de mig segle, però, els Jocs no es van moure d’Europa i de l’Amèrica del Nord. Melbourne 1956 va ser la primera “raresa” geogràfica, però no deixava de ser un país de la Commonwealth, així que probablement és la dècada dels anys 60 amb les eleccions de Tòquio i Mèxic la que trenca tots els esquemes previs. Des d’ençà la riquesa de territoris ha crescut considerablement fins al punt que per primera vegada hi haurà una successió de cinc continents diferents en cinc Jocs consecutius.
Des de Rio 2016 (Amèrica del Sud) fins a Brisbane 2032 (Oceania), el COI haurà portat els Jocs a l’Àsia (Tòquio 2021), Europa (París 2024) i Amèrica del Nord (Los Angeles 2028). En un procés de candidatures ja completament canviat respecte a la incertesa viscuda, per exemple, amb aquell “a la ville de… Barcelona!”, el COI ha confirmat Brisbane com la seu dels Jocs. Serà la tercera ciutat australiana en acollir la cita olímpica després de Melbourne i Sydney, en una mostra del poder esportiu d’Austràlia, sens dubte un dels països que històricament quedarà més sobrerepresentat als Jocs en relació habitants / edicions dels Jocs acollides.
Brisbane, seu oficial
La candidatura de Brisbane ja fa anys que corria i se sabia que era prou sòlida per rebre l’aval del COI en bloc. Una ciutat força petita (menys de 2 milions d’habitants) que recorda una elecció com la de Barcelona (ni és la capital de l’estat ni la ciutat més concorreguda) després d’anys d’apostes a l’engròs com Rio, Tòquio, Londres, Pequín, París o Los Angeles. De fet, l’any 1992 havia sigut una de les rivals de la ciutat catalana.
Una ciutat marcada pel riu que la travessa, pels parcs i per una vida cultural activa, que sumat al bon temps habitual, la converteixen en una ciutat amb molts ingredients per esdevenir una seu agradable per a esportistes i aficionats. No és difícil imaginar, a més, les sortides cap a Fraser Island o Byron Bay en dies de descans per als atletes amb ganes de descobrir els atractius naturals innegables de la part sud de Queensland.
Àfrica, en blanc
Més enllà d’oblidar països gegantins com l’Índia i regions senceres com el Pròxim Orient o el sud-est asiàtic, el cert és que la gran taca negra del COI és l’oblit permanent de l’Àfrica. El continent africà manté el comptador històric a zero i ha vist com s’ajornava el seu modest en l’olimpisme ja que els Jocs de la Joventut previstos inicialment el 2022 a Senegal s’han ajornat fins el 2026. Aquell serà el primer tastet, però el “premi gros” (és una manera de veure-ho, és clar), quan arribi, ho farà amb un endarreriment evident.
Alexandria (Egipte) ho va provar el 1916 en uns Jocs que no es van celebrar i també el 1936, en què el COI va preferir l’opció del nazisme. L’any 2004 Ciutat del Cap (Sud-àfrica) va ser tercera en les votacions en l’any en què Atenes va ser l’escollida finalment. Des d’ençà, ni rumors ni noves candidatures, però tampoc l’interès real de l’olimpisme per acompanyar països africans més enllà d’Egipte i Sud-àfrica en aquest procés.
