Entrevistem Jana Martínez, portera del Junior, que ha aixecat la primera lliga de la història de l’equip femení d’hoquei herba del club santcugatenc
Jana Martínez (Barcelona, 2002) portera del Junior d’hoquei herba va ser una de les peces clau perquè l’equip femení del club santcugatenc guanyés la seva primera lliga en els seus gairebé cent anys d’història. Les blau-i-negres van superar el Club de Campo madrileny a la final per 4-2 i la temporada vinent jugaran l’EHL, la màxima competició europea.
Jana Martínez, formada a la pedrera de l’entitat vallesana, va ser nomenada millor portera de la lliga i a La Fosbury hem volgut parlar amb ella per fer balanç de la temporada i repassar com va ser el partit pel títol.
Bona tarda Jana, felicitats pel títol de Lliga. A part de jugar a hoquei herba què fas?
Estudio la carrera d’economia i també jugo a hoquei i faig vida universitària.
Com comences a jugar a hoquei?
La meva germana va començar a jugar amb 9 anys i jo em vaig posar gelosa i vaig dir que també volia jugar i als 5 anys ja estava jugant a hoquei herba.
Ha estat un curs històric, heu aconseguit la primera Lliga de la història del Junior.
Sí, vam començar primer pel campionat de Catalunya que va ser el setembre passat. Era un torneig oficial, però estàvem encara de pretemporada i vam quedar segones, però amb bones sensacions perquè vam jugar bé tot el torneig. Després al començament de la lliga hi ha partits que juguem bé i hi ha partits que no tant, però a poc a poc anem fent el nostre joc i creant el nostre sistema, que és el que volíem i més tard tenim la Copa al març, juguem un molt bon partit, però potser per falta d’experiència o falta de picardia ens remunten el partit als últims deu segons i perdrem 2-1 contra el Club de Campo de Madrid. La part bona és que ens emportem una gran bufetada, però parlem entre totes i decidim què volem fer a partir d’allà i tenim molt clar que volem guanyar la Lliga i que hem d’aprendre de tot el que va passar.
És el que hem demostrat a la segona volta, hem fet partits molt complets i gairebé tots guanyats i a la Final a quatre vam tenir picardia i vam deixar-ho tot sobre el camp, tot el que vam parlar en aquella xerrada i pel que sembla va sortir bé.
Sempre has jugat de portera?
No, vaig començar de jugadora fins als deu anys i també va passar el mateix, la meva germana va dir que volia ser portera i li agradava molt i se li donava molt bé i vaig dir que jo també volia ser portera i em vaig posar les guardes també i al final hem acabat les dues sent porteres.
Quan vau veure que aquest equip tenia fusta de campió?
Des d’un principi ho veia perquè ja portàvem 3 o 4 anys que arribàvem a les finals i perdíem per la mínima o per detalls i al final també tens un equip que, vulguis o no, ara mateix té cinc jugadores internacionals, de les quals dues, com la Gigi Oliva i la Carlota Petchamé tenen molta experiència i sempre han sigut gent que volen guanyar i se’ls hi nota. Tota la temporada totes les jugadores dèiem que volíem guanyar aquest any, que aquest any ens tocava a nosaltres.
Parla’m de la final, com la vas veure tu des de la porteria?
Jo estava molt tranquil·la perquè és cert que ens xiulen un penal en contra als 15 segons de partit però la gent ja deia que no estàvem malament, que estàvem jugant bé, que havíem comès un error i ens havien xiulat un penal en contra. Jo estava tranquil·la perquè se’ns veia a la cara que volíem guanyar.
Aquell dia vam tenir sort potser, no ho sé, però cada cop que entràvem a l’àrea fèiem gol. Llavors, jo estava molt tranquil·la i quan ens retallen distàncies sí que penso “compte” però nosaltres seguim, seguim, seguim i fem el que havíem planejat i al final ens surt bé.
Es va publicar la xerrada que va fer l’entrenador, el Guille Carnicer, abans de sortir a jugar i es veia un vestidor i un staff amb plena confiança d’endur-se el títol.
Exacte, sí, confiàvem en el que ens va dir i confiàvem les unes amb les altres.
A nivell individual has estat escollida la millor portera, què significa això per tu?
És un guardó que em fa gràcia pel simple fet que vaig fer grans partits, vaig estar bé i potser va ser com el reconeixement d’aquests dos partits, però també ve donat per tota la resta de la temporada, potser. L’agraeixo molt el premi i el tinc guardat.
L’entrenador també recalcava la importància de, com a club, ser a Europa cada any. Què suposa això pel Junior?
Tot el que sigui Europa i reconeixement internacional són bones notícies perquè a poc a poc anem obrint el Junior a tot l’hoquei. Abans només es parlava dels equips holandesos i alemanys, que eren els millors, i ara a poc a poc que tenim equips espanyols arribant a les finals i semifinals de l’EHL i és un pas endavant.
La temporada que ve jugareu la màxima competició continental i defensareu el títol de lliga, com encareu el curs vinent?
Encara no hi hem pensat gaire, però hauríem de seguir com aquest any, sense cap mena de pressió i canviar alguna coseta que hem fet aquest any cap a millor, però seguir el pla i intentar fer el millor paper a l’EHL com fa dos anys quan vam ser terceres.
Ja vau ser en una Final a quatre europea, ja sabeu una mica el pa que s’hi dona, això suposa ser un passet més a prop d’aconseguir-ho?
Exacte, sí. Fa tres anys que equips espanyols juguen la final a quatre de l’EHL i el Club de Campo ha arribat ja dos cops a la final i ara volem donar un passet més per poder aconseguir el títol que no serà gens fàcil.
Ara que ha acabat la temporada de clubs moltes jugadores de l’equip anireu amb la selecció espanyola.
Sí, ara ve el període de seleccions, hi ha campionat d’Europa a l’agost. Ara hi ha el procés de selecció i d’entrenaments i van sortint les llistes. Hi ha jugadores de l’equip que aniran amb la selecció absoluta i d’altres a la sub 21 i a partir d’allà anirem veient què ens diuen.
Quins objectius tens en la teva carrera esportiva?
M’encantaria tenir uns Jocs Olímpics i donar el meu millor paper dins el camp, quan acabi la meva carrera sentir que ja no he pogut donar res més.
Imatges cedides per Jana Martínez
