No enganyem a ningú si duem que a la Fosbury sempre hem estat molt de Jordi Ribera, de Toni Gerona i de Valero Rivera. Dir-ho ara queda bé, però ja fa uns mesos que vam dedicar un reportatge a la “Fuga de cervells al nostre handbol” i en destacàvem, per descomptat, els seus casos. Abans ja els havíem dedicat diversos reportatges, destacant “Qatar: bombolla o motor del canvi a l’handbol?” en el qual parlàvem de Valero Rivera i entrevistàvem a Gerona, o anant una mica més enrere a l’hemeroteca vam destacar l’èxit de Ribera al Brasil al reportatge-entrevista “O Successo de Ribera”.
Després de la seva exitosa etapa al Barça B i al Qatar (on va guanyar tots els títols possibles amb l’ElJaish), Toni Gerona va fitxar com a nou seleccionador de Tunísia. En pocs mesos al càrrec ja ha brillat amb llum pròpia aconseguint el títol del campionat continental d’Àfrica guanyant la final davant Egipte, vigent campió del torneig. Un gran èxit pel tècnic tortosí al que podrem seguir amb atenció al pròxim Mundial 2019.
Poques vegades s’ha destacat tant l’aportació decisiva d’un tècnic en una gran final de seleccions, com la de Jordi Ribera a l’Europeu de Croàcia. Però no n’hi ha per menys, ja que el tècnic sarrianenc va revolucionar el partit amb una defensa 5:1 molt oberta, assecant l’atac de Suècia i sentenciant el títol amb un parcial d’11 a 2. Un gran èxit del projecte que encapçala Jordi Ribera des de fa poc més d’un any, i que compta amb Toni Garcia de segon entrenador, Perico Garcia d’entrenador de porters i en aquesta cita fins a vuit jugadors de casa nostra.
La selecció de Qatar va haver de suar de valent per aixecar per tercera vegada consecutiva el trofeu del campionat asiàtic. Al descans Bahrein guanyava 16-17, però a la segona meitat l’equip qatarí –que segueix amb Daniel Saric a la porteria– va ser més sòlid i va acabar guanyant 33-31. A la seva banqueta, Valero Rivera, amb Ricard Franch i Manolo Montoya com a ajudants de luxe. En aquest campionat asiàtic, disputat a Corea del Sud, va destacar també les bones prestacions de l’Aràbia Saudita de Fernando Barbeito, que va fregar l’accés a la final, però al final va acabar en quarta posició.
Just abans dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, Jordi Ribera va aconseguir guiar a la selecció brasilera cap al seu tercer Or del Campionat Panamericà. I no va ser un títol qualsevol, ja que des del 2008 el Brasil no guanyava aquest títol, havent quedat tres cops seguits per darrere l’Argentina.
