La gran sorpresa d’enguany és que per primera vegada hi havien arribat tres conjunts francesos (i cap alemany) que se les haurien amb el vigent campió, el Vardar macedoni. Finalment després de dos dies apassionants, el conjunt guanyador –ho podeu llegir més extensament a la crònica de Cathandbol– va ser el Montpeller. El subcampionat va ser pel Nantes i el tercer lloc pel PSG. Queda clar que l’handbol francès s’ha posat al “top” de l’handbol, després de molts anys de ser una potència a nivell de seleccions però estar sempre per darrere de les lligues alemanyes i espanyola. Ara ja no: el domini francès ha estat aclaparador.
Però dins d’aquests equips francesos lògicament també han brillat jugadors d’altres procedències, entre els quals el nord-català Ludovic Fabregas o el barceloní David Balaguer, els dos escollits pels experts entre els jugadors del set ideal, com podeu veure en el següent vídeo:
Però sens dubte el que ha acabat recollint més elogis ha estat l’argentí Diego Simonet, el cervell del Nantes, que va decidir la semifinal amb un gol decisiu i va ser MVP de la final. Aquí teniu un recull del més espectacular que va fer aquest diumenge l’anomenat des de fa temps “Messi de l’handbol”:
Però d’on surt aquest geni?
Aquesta és la pregunta que molts es fan ara quan veuen jugar al central argentí de 28 anys. Doncs el “Chino” és fill de dos jugadors internacionals d’handbol i allà va jugar a Gladiadores (com explica Clarín). El 2008, però, va decidir marxar al Brasil on el nivell és més alt que a l’Argentina, i al cap d’un any ja era a Espanya al costat del seu germà Sebastián. Van fitxar pel BM Torrevieja alacantí, equip que llavors jugava a la lliga Asobal, on van estar-hi dos anys amb grans actuacions de Diego com la que podeu veure en el següent resum:
Després de dues bones temporades, el 2011 van deixar Torrevella (i un club que al cap d’un any va haver de renunciar a l’Asobal per problemes econòmics) per fitxar de nou juntament amb el seu germà per l’Ivry francès. Llavors la lliga gala no estava al nivell de l’espanyola, però ha anat creixent a la vegada que Simonet. Les seves grans actuacions no van passar desapercebudes pels clubs grans, i finalment va ser el Montpeller l’equip que se’l va acabar emportant. El “petitó” ja estava a un dels grans.
A Montpeller ha seguit creixent en un equip de primer nivell que enguany ha estat a punt de ser campió francès (encara té alguna opció en la darrera jornada) i ja ha aixecat el títol més important de tots, la Champions League. Fa poc, ja va ser renovat fins el 2022 per frenar el possible interès de clubs com el Barça, a qui ja va eliminar precisament aquest mateix any d’Europa amb recital inclòs al Palau Blaugrana.
Ja ho veuen doncs, va venir de molt lluny i el vam tenir molt a prop, però sembla que de moment seguirà uns quants anys més enllà dels Pirineus. A aquest costat hi tenim al seu germà gran Sebastián (a l’Ademar de León) i al petit Pablo (al BM Benidorm). Per veure’l a ell haurem d’esperar a que ens visiti jugant la Champions.
