El calendari anual de l’handbol fa anys que ha consolidat les millors cites de seleccions al voltant de les festes nadalenques. Abans de Nadal la cita femenina (ja sigui europeu o mundial), i passat festes la masculina. Una bona manera de condensar els grans campionats dins de la temporada, i no allargar més del compte el calendari quan acaben les competicions de clubs. Bé, amb l’excepció de cada quatre anys amb els Jocs Olímpics. Aquí tothom ho perdona.
Les dues pròximes grans cites són a dos dels països amb més tradició en el món de l’handbol: Suècia i França.
L’Europeu femení 2016 a Suècia
Els setze millors equips europeus femenins es troben des d’aquesta setmana a Suècia, amb un seguiment digne de destacar per part de Teledeporte. Un Europeu que servirà per veure si hi ha alguna selecció que aconsegueix tombar a la gran favorita, Noruega, que ha guanyat cinc dels sis darrers europeus. De moment, l’or olímpic que van guanyar a Rio col·loca a la selecció de Rússia com la gran alternativa, però hem de tenir molt en compte seleccions com Holanda, França, Alemanya, Romania, Dinamarca, Hongria o Montenegro.
També hi viatja amb ambició de penjar-se medalla la selecció espanyola, sense la ja retirada Eli Pinedo, però encara amb el gruix de “Guerreras” que han protagonitzat els principals èxits d’aquesta generació. Poc a poc es comença a veure el canvi generacional impulsat pel mateix Jorge Dueñas, entre les que destaquem evidentment la presència de la catalana Judith Sans.
La pivot d’Ascó que juga a l’equip campió de lliga –el Super Amara Bera Bera– ha de tenir un important paper defensiu (per alguna cosa va ser distingida com la millor defensora de la passada lliga), i veurem si té minuts també en atac per demostrar el seu encert de cara al gol.
Mundial masculí 2017 a França
Els anys imparells són anys de Mundial, i per això de l’11 al 29 de gener França l’acollirà i de ben segur que s’hi bolcarà. I és que el conjunt “bleu” defensarà el títol que va aconseguir fa dos anys a Qatar, recuperant el tro que Espanya li havia pres el 2013 a Barcelona, després que el conjunt de Karabatic l’hagués aixecat el 2009 i 2001. Són els grans favorits i a més venen amb el punt d’orgull “picat” després de perdre la medalla d’or olímpica a mans de Dinamarca en una final olímpica realment atractiva.
La prèvia no difereix massa de la que vam fer als Jocs Olímpics fa just mig any, tenint com a principals alternatives a l’hegemonia europea a les seleccions de Qatar –vigent subcampiona– i el Brasil. Tot i que arriben amb diferents expectatives, la selecció de l’emirat encara amb Valero Rivera al capdavant, mentre que la carioca ja sense el sarrianenc Jordi Ribera, que ara dirigirà les evolucions de la selecció espanyola.
Les grans favorites seran seleccions com Alemanya, Polònia, Eslovènia, Croàcia, Dinamarca, Suècia i Espanya. Encara no hi tindrem a la Romania de Xavi Pascual, que treballa per ser al pròxim europeu de l’any vinent. Serà com sempre, quan faci fred, el gener de 2018 a Croàcia.
