L’exjugador del Barça d’handbol Andrey Xepkin és el protagonista del primer “Tercer temps”, la secció que tanca la revista Fosbury en paper. Aquí en teniu un petit extracte d’una conversa més que interessant.
“En Xepkin” és un mite però a la vegada és una persona propera i accessible. Ens rep al flamant pavelló “Andrey Xepkin” a Sant Feliu de Llobregat. Deu ser de les poques persones del món que tenen les claus d’un pavelló que porta el seu nom i ens atén al bell mig de la pista. avui, com tants altres dies, el tancarà ell mateix, després de l’entrenament del primer equip del Club Handbol Sant Llorenç. deixem de banda l’anècdota per conèixer millor l’Andrey Xepkin. cal dir que el “tercer temps” que hem tingut amb ell ha superat totes les expectatives.
Segurament tots els fans de l’esport català saben qui va ser Andrey Xepkin jugador, però pocs saben què fas ara. Com els hi explicaries?
Des del 93 que vaig entrar al Futbol Club Barcelona segueixo formant part d’aquest gran club. Quan em vaig retirar definitivament el 2008 del club, vaig començar a la base de l’handbol com a entrenador i des de fa tres anys estic a la Masia del Barça. Estic encantat de les feines que porto a terme i tant de bo que duri. Estic a la residència on treballo de tutor i faig moltes altres funcions. La veritat és que estic molt content de seguir formant part del Barça.
A banda d’això, hi ha una part que segurament només els més informats de l’handbol català coneixen, i és la teva actual faceta d’entrenador.
Sí, aquí mateix on estem. Sóc entrenador del primer equip del Sant Llorenç, i la veritat és que també estic gaudint al màxim de l’equip, del que estem fent, del bonic objectiu que tenim aquesta temporada, de l’ascens. Sempre dic que no només es gaudeix de l’handbol estant al màxim nivell. Ara sóc entrenador d’un equip humil, amateur, amb gent que ve a jugar i paga diners per fer-ho, i gaudeixo al màxim. És un nivell diferent, però cada dia quan entro al pavelló, entro amb il·lusió, quan veig els meus jugadors. Abans quan era jugador no pensava en aquest món, però és molt bonic, mou molta gent i tothom gaudeix moltíssim. Tenim una afició molt maca que ens anima, i una escola d’handbol [l’Escola Andrey Xepkin] que cada any creix en nombre de fitxes i també en qualitat d’entrenament i el nivell dins del nostre esport.
[…]
Podràs llegir l’entrevista completa a la Revista Fosbury #25 en paper. Subscriu-t’hi ara AQUÍ i la rebràs a casa!
Aquí en teniu un petit extracte en vídeo, d’una de les moltes anècdotes que ens va explicar:
L’Andrey Xepkin ens explica això i molt més a l’entrevista de la #Fosbury25 Encara no la tens? https://t.co/oAtiFL3N09pic.twitter.com/onsndSfMcj
— Revista Fosbury (@LaFosbury) 12 de maig de 2017
I la protagonista del tercer temps de la Fosbury #26 serà… Noemí Jordana
