Entrevistem Xavier Casimiro, tècnic bagenc de la selecció espanyola, en la prèvia del Campionat del Món de gimnàstica artística
Del 30 de setembre al 8 d’octubre la ciutat d’Anvers acull el Campionat del Món de gimnàstica artística. La gimnàstica catalana serà ben representada a Bèlgica, la Real Federación Espanyola de Gimnàstica ha seleccionat Laia Font (CG Egiba), Laia Masferrer (Salt GC), Alba Petisco (CGE Les Moreres), Ana Pérez (gimnasta d’una altra comunitat que competeix pel CE La Salle Gràcia), Thierno Diallo (CG Egiba) i Joel Plata (CG Sant Boi) a més dels tècnics Álvaro Carrascal i el bagenc Xavier Casimiro. Són els vuit catalans que buscaran el passaport olímpic per a París 2024.
Hem parlat amb Xavier Casimiro (Sallent, 1969), entrenador de l’Egiba de Manresa, sobre com arriben els representats catalans a la cita que dona el passaport pels Jocs Olímpics de París 2024 i del retorn de Joel Plata i Simone Biles a la competició internacional.
Bona tarda Xavier, a Anvers, a més de participar en un Campionat del món, està en joc el passaport olímpic. És un objectiu clar, oi?
L’objectiu amb els nois és entrar dins d’aquest tall dels 12 equips que aniran als Jocs Olímpics, però a part lluitem per entrar a la final per equips, en què entren els 8 primers classificats. L’equip masculí va ser sisè en l’últim Mundial, per tant, té opció de quedar a la final d’equips d’aquest Mundial. I, individualment, hi ha altres opcions, com la del Thierno Diallo de colar-se a l’All around, en què els gimnastes competeixen en tots els aparells per ser campions en categoria individual. En un Mundial classificatori l’objectiu és aconseguir passar el tall dels 12 primers. Tres equips ja estan classificats, queden nou places.
View this post on Instagram
Tu ets entrenador de l’equip femení.
Sí, en noies no està tan clara la classificació olímpica. És possible, no és probable, però és possible. Cada vegada és més possible. L’equip està més compacte i hem de lluitar per aquestes places. En gimnàstica artística femenina tenim tres equips ja classificats, uns altres set amb bones opcions tal com els veiem, molt més preparats que nosaltres i queden dues places volant, que som 6-7 equips que estem lluitant per aquestes dues places.
Aquest és el primer objectiu. Pensa que els Mundials classificatoris són possiblement la competició amb més exigència que tenim dintre d’un cicle olímpic. Més que uns Jocs Olímpics, perquè als Jocs Olímpics ja hi ets, el que costa és entrar-hi. És molt diferent si aconseguim classificar l’equip, perquè llavors a París hi tenim l’equip sencer. Si no, encara queda la possibilitat d’entrar-hi en individuals, poden entrar-hi especialistes d’aparells i encara ens quedaria una última opció que és a través de Copes del Món.
L’objectiu amb les noies és intentar quedar entre les dotze primeres per tenir passaport directe a París. Si no quedem dels 12 primers, els països classificats 13è, 14è i 15è poden tenir una gimnasta no nominativa i aquests països tindran una gimnasta segur als Jocs Olímpics. I a part, les gimnastes d’All around, que vol dir que participen en els quatre aparells, les 14 primeres de la final, en què participen 24 noies, també classifiquen. Llavors, aquí hi ha dues places més. Tot es pot aconseguir.
Amb qui us jugareu les garrofes per quedar entre aquests dotze primers?
Ens juguem les garrofes amb països com Hongria, Mèxic, Austràlia, Bèlgica, Alemanya o Romania. Hi ha una colla de països que tots estem lluitant pel mateix. Tots aquests països estem lluitant per una o dues places, perquè hi ha països com la Xina, Japó o Itàlia que encara no tenen plaça però tenen molts números per obtenir-la. Dependrà molt del dia de la competició. Es tracta de competir sense errors, de fer el nostre treball. Estem en un esport que en un moment ho guanyes tot, però en un moment ho pots perdre tot. Hem treballat molt bé, les noies han treballat molt segures i penso que tenim la possibilitat de fer una bona feina classificant per aquestes places olímpiques.
Quina és la teva funció dins l’equip femení?
Entreno a la meva gimnasta, la Laia Font, però també estic amb la resta de l’equip, estem repartits amb els altres tècnics pels aparells ajudant al màxim l’equip. Això és un esport individual, però necessitem d’un equip per treballar-lo. Si l’equip va molt bé, jo vaig molt bé i la meva gimnasta va molt bé. Llavors, treballo aquí amb la resta de l’equip al 100%.
El Joel Plata es va trencar el fèmur al març en un accident de cotxe, com arriba al Mundial?
Ha estat un miracle que pugui competir tan poc temps després de tenir de l’accident. Arriba molt bé, el que passa és que no arriba per fer els sis aparells, ell en farà quatre. Arriba per ser una peça important a l’equip en els seus aparells i a la barra fixa és on té més possibilitats de lluitar per entrar a la final. L’altre català, el Thierno, arriba en el seu millor estat de forma. Ja va ser medallista a l’Europeu en paral·leles i ell, aquesta vegada, ja fa l’All around i lluita per entrar a la final, en què hi haurà els 24 millor del món.
View this post on Instagram
Com es recupera una lesió com la que va patir el Joel Plata?
Ell va patir una fractura de fèmur en ser un accident de trànsit. És una lesió de la qual s’ha recuperat super bé i super ràpid. El Joel gimnàsticament és un tio molt, molt, molt treballador i des del primer dia de la lesió tenia l’objectiu del Mundial i hi ha arribat en un estat de forma brutal. A la que ha pogut moure a cama i ja ha pogut fer coses no ha parat gens. El que passa és que no ha pogut entrenar per poder estar al 100% en exercicis de terra i de salt, que són aparells en què treballa molt més la cama. Aquests aparells no els farà, tot i que fa poc que els va estar fent competint, però no al nivell que ara demana l’equip, perquè el conjunt masculí s’hi juga molt aquest Mundial. L’objectiu és ser a la final per equips i competir-la i per fer-ho han d’anar amb les millors opcions possibles i el Joel, en aquest cas, podia entrar en arcs, anelles, paral·leles i intentar entrar a la final individual de barra.
En noies hi haurà el debut en un Mundial absolut de la Laia Font.
Sí, la Laia entrena amb mi al club Egiba, no està interna al CAR de Madrid, i és el seu debut mundialista a la categoria absoluta. Ella ja ve aquest any de dues finals en Copa del Món, amb dues quartes posicions en Copa del Món a l’aparell de salt i una cinquena plaça en paral·leles. Va fer l’Europeu absolut i és una gimnasta que tot i ser jove, porta bagatge de l’any passat. En categoria júnior va ser finalista a l’Europeu en dos aparells. Va ser medallista als Jocs Mediterranis júnior i porta molt bagatge en categoria júnior. Ha entrat a l’absoluta de manera còmoda i ara veurem quins aparells acaba fent aquí i sobretot en l’aparell de salt que aquí ella intentarà lluitar, no per entrar a la final, perquè és una mica massa agosarat dir que treballem per entrar a la final, però sí per quedar a les places properes a la de finalista. És una gimnasta de setze anys i justament en aquest aparell necessites molta més experiència.
D’altra banda, de gimnastes catalanes tenim l’Alba Petisco, en molt bon estat de forma. Arriba aquí en molt bona forma i treballa per entrar a la final en què hi haurà les 24 millors del món. I la gironina Laia Masferrer ja va ser al Mundial de Liverpool l’any passat. Va venir de reserva i per lesió d’una companya va acabar competint i aquí pot ser que quedi de gimnasta de reserva, però està al Mundial agafant el bagatge d’aquest tipus de competicions.
Quins aparells farà cada gimnasta i quines faran a l’All around?
És la seleccionadora que decideix què fa l’equip, però està clar que l’Alba Petisco farà l’All around.
View this post on Instagram
És notícia el retorn de Simone Biles a la competició internacional.
Sí, retorna. Va competir en una Copa Amèrica i a l’USA Clàssic, però així a nivell internacional, retorna Simon Biles. Ahir vaig estar veient els seus entrenaments i està en forma al 100%, està a tope. Fins i tot amb millor cos del que tenia, un cos gimnàsticament més estètic que el que tenia, ha treballat bé. No és allò que digui que es va retirar i ha tornat, no. No s’ha retirat mai, el que passa és que va deixar de competir. Està en un estat excel·lent de forma i és candidata per guanyar aquesta competició, sens dubte. L’única que li pot fer ombra, penso jo, és la brasilera Rebeca Andrade, però ombra de lluny.
Quin impacte té, pel món de la gimnàstica, que torni Simone Biles sent tan mediàtica com és?
No ho sé, se m’escapa perquè les gimnastes són mediàtiques als països on la gimnàstica és mediàtica i als Estats Units la gimnàstica és un esport hiper mediàtic, a França també és un esport molt mediàtic i a casa nostra és un esport zero mediàtic. Aquí només és mediàtic si torna a Simone Biles o si passa alguna cosa. La imatge de què torni Simone Biles és bona perquè la retirada era deguda als seus problemes d’assumpció de la pressió a nivell psicològic i tot plegat i és bo veure que les coses es poden superar, però és estratosfèrica. Estem parlant d’una esportista, que com passa en altres esports, sempre hi ha una figura que penses que mentre hi sigui aquest o aquesta ja puc entrenar o fer coses que només puc lluitar per la segona posició. És estratosfèrica la velocitat que té, el control de l’espai que té, és una cosa fora del normal.
El món de la gimnàstica celebra el retorn de Simon Biles. Quan estàs a Mundials o a Copes del Món en què hi ha gent de tot el món, les gimnastes entre elles són molt obertes i es fan totes amb totes i els entrenadors també. Llavors ahir en un moment que la Simone Biles estava fent terra i va fer un parell de diagonals d’aquestes espectaculars i tots els entrenadors que estàvem allà vam aplaudir veient el que feia. Jo i la majoria d’entrenadors volem que guanyi el millor, ens agradaria que el millor fos el nostre, però quan veus a la millor fer aquestes acrobàcies l’únic que pots fer, encara que sigui un entrenament, és aplaudir-la.
També m’agradaria que l’equip rus pogués competir. Aquí tenim altres països que també estan en guerra i ningú els hi ha prohibit participar. Tindríem una plaça menys per classificar perquè sempre han pujat al podi, però m’agradaria que participessin les russes.
Imatges cedides per Xavier Casimiro
