Tot just una setmana després d’haver acollit el campionat del món de gimnàstica artística i tres mesos després d’haver exercit d’amfitriona els Jocs de Tòquio, el Japó ha sigut l’escenari del mundial de gimnàstica rítmica. Aquesta és la darrera competició d’un cicle olímpic atípic i d’un codi de puntuació -el llibre de regles que utilitzen les jutges per a puntuar els exercicis- molt polèmic i controvertit.
La delegació espanyola al Japó estava formada de forma molt majoritària per gimnastes dels Països Catalans: al conjunt hi han participat les valencianes Ana Gayán, Mireia Martínez i Patricia Pérez així com la catalana Uma Méndez, mentre que a la competició individual una de les dues representants és Polina Berezina (Baix Segura).
En la modalitat col·lectiva, les gimnastes del nostre país, fent equip amb la gallega Inés Bergua, no han tingut el seu millor dia en l’exercici de cinc pilotes, i després de diverses caigudes d’aparell i errades han acabat dotzenes a la classificació general, de manera que no han pogut accedir a la final. On sí que han pogut demostrar el seu nivell és amb l’exercici mixt – 3 cèrcols i 2 parells de masses -, i han quedat sisenes en la ronda classificatòria. A la final han millorat la seva actuació i han pujat fins a la cinquena posició, sent un resultat de mèrit si tenim en compte la tònica del conjunt espanyol en aquest darrer cicle olímpic.
Irina Viner canvia el discurs
Com qualsevol competició de gimnàstica rítmica, el Mundial no ha estat exempt de controvèrsia, sobretot protagonitzada per Irina Viner, una de les dones més poderoses i influents d’aquest esport arreu del planeta. És la seleccionadora de Rússia, potència actual i històrica d’aquest esport, que venia al Japó amb ganes de revalidar els títols del darrer mundial.
El conjunt rus s’ha endut l’or en el concurs complet, però segons la pròpia Viner, “no es pot guanyar amb una caiguda d’aparell”, tal com li ha passat al seu equip. Aquestes declaracions, fetes després que Linoy Ashram es proclamés campiona olímpica per davant de les russes a Tòquio, se li han girat en contra. No sembla que pateixi pel canvi de discurs, ara que les seves pupil·les han pujat al podi, ja que ha defensat que “hem aconseguit el primer lloc i els guanyadors no s’han de jutjar”. Això sí, tampoc els ha fet gaire gràcia la puntuació de la final mixta, on el conjunt rus ha quedat subcampió, per darrere d’Itàlia i amb Japó al tercer calaix del podi.
Per últim, a la final de cinc pilotes les guanyadores han estat les mateixes, però amb l’ordre canviat: Rússia ha pogut revalidar el títol, mentre que Itàlia s’ha hagut de conformar amb la plata i el país amfitrió s’ha endut el bronze.
Berezina, lluny de les millors
Pel que fa al torneig individual, l’alacantina Polina Berezina ha arribat a Kitakyushu amb la intenció d’acabar la temporada provant-se al Mundial, però una bronquitis des de la seva darrera competició li ha impedit estar al 100%. Malgrat aquest contrapunt, ha finalitzat en la 25a posició a nivell general i suma una nova experiència a la seva trajectòria.
El podi d’aquesta categoria ha estat protagonitzat per les tres favorites: les russes Dina Averina, Arina Averina i la bielorussa Alina Harnasko. Entre elles s’han repartit tretze de les quinze medalles disponibles: Dina Averina s’ha proclamat campiona del món en totes les proves excepte en cèrcol, mentre que la seva germana Arina s’ha endut la plata de pilota i masses i el bronze a l’All Around i a cinta. Harnasko, que davant l’absència de Linoy Ashram era la màxima rival de les bessones, s’ha endut el títol en cinta, a més de convertir-se en subcampiona a l’All Around i cèrcol i tercera amb la pilota.
Per últim, els dos darrers metalls han estat per a Sofia Raffaeli, el present i el futur de la gimnàstica rítmica italiana, que s’ha colat al tercer calaix del podi de cèrcol, i Anastasia Salos, compatriota de Harnasko, que ha fet el mateix a la final de masses.
Dina Averina fa història
Amb els resultats del Mundial, Dina Averina s’ha convertit en la primera gimnasta de la història en guanyar el concurs complet en quatre mundials, i supera així a noms històrics com Maria Petrova, Maria Gigova, Evgenia Kanaeva o Yana Kudryavtseva. Títols a banda, el llegat que deixa Averina no és ni de lluny el que han deixat les seves antecessores. Ara, amb el cicle olímpic finalitzat, caldrà veure si ella i Arina són obligades a continuar per Irina Viner o si poden, per fi, retirar-se, recuperar-se de les lesions i estudiar, tal com volien fer després dels Jocs. Comença una nova era.
