El trampolí està englobat dins la gimnàstica, que és present al programa olímpic des d’Atenes 1896, la primera edició de l’era moderna, si bé aquesta modalitat no va entrar al programa fins a Sydney 2000. El David Vega (Barcelona, 1998) confessa que quan salta al llit elàstic té la sensació que vola. El gimnasta nascut al barri de la Verneda de la capital catalana es va assegurar el passat mes de març, juntament amb la Noemí Romero -gimnasta d’Albacete que entrena també al CAR de Sant Cugat- la plaça per als Jocs Olímpics de París 2024. És la primera vegada que un esportista del nostre país (i qualsevol del Comitè Olímpic Espanyol) participarà als Jocs en aquesta disciplina tan plàstica.
Vega, que farà 26 anys el 4 d’agost, dos dies després de competir a París, va començar a fer trampolí l’Associació Sant Martí Esport del barri de la Verneda de Barcelona i en porta gairebé quinze entrenant al CAR. A l’estiu arribarà el moment pel qual tant ha treballat: estarà entre els 16 gimnastes que competiran en la categoria individual masculina. Ell és ambiciós i vol ser a la final olímpica.
Hola David, gràcies per atendre la trucada de la Fosbury i felicitats per la classificació olímpica. Per començar, per a qui no és un habitual en això del trampolí, explica’ns de què va.
La modalitat de trampolí està dins el món de la gimnàstica, de fet el nom complet és gimnàstica de trampolí. Aquest esport consisteix a fer una rutina de deu salts en què es valoren quatre coses diferents a l’hora de donar la puntuació final. El primer valor és la dificultat, depenent els girs longitudinals o mortals que facis, el salt valdrà més o menys. Es valora l’execució del salt, si tens les cames estirades, si tens els braços enganxats al cos. Com més plasticitat i més bonic es veu, més puntues. També es valora l’alçada a la qual fas l’exercici i del primer al desè salt es compta tot el temps que passes a l’aire i aquest temps se suma a la puntuació de la dificultat i l’execució. Per últim, es valora el desplaçament horitzontal, que és el desplaçament dins el llit elàstic. No és el mateix saltar sobre la creu, al centre, que anar-se movent per tot el llit. Com més centrat fas els salts, més puntues.
Quines sensacions tens quan estàs practicant trampolí?
És increïble, sents que estàs volant perquè fem salts de sis a vuit metres d’alçada i la sensació mola molt perquè et fa sentir molt lliure i quan tens experiència i controles els salts dobles i triples amb girs, ja et surten automàticament i ho puc gaudir molt més perquè no he d’estar tota l’estona pensant què he de fer. Fer aquestes piruetes a aquesta altura és increïble, si ho he de descriure amb una paraula seria “volar”.
David Vega: “Si he de descriure-ho amb una paraula, és volar”
Quan vas entrar al CAR?
Dos anys després de començar a fer trampolí vaig començar a fer-hi concentracions i venia un o dos dies a la setmana al CAR i a vegades m’agafaven per anar una setmana sencera a entrenar. Això va passar perquè quan vaig començar a fer les Copes Catalanes, com que feia bons resultats i sempre acaba al pòdium, es va fixar en mi l’entrenador actual, el Guillem Villa, i va demanar que anés a entrenar alguns dies al CAR. Llavors, durant un o dos anys vaig estar fent concentracions i anava a fer entrenaments de tecnificació i dos anys després em van agafar i em van donar la beca mixta.
Aleshores jo estudiava a l’institut Infanta Isabel del barri de Sant Martí de Barcelona i vaig fer primer de l’ESO allà i un parell o tres de tardes a la setmana anava a entrenar al CAR de Sant Cugat i a segon d’ESO ja em van agafar i vaig començar a estudiar a l’institut del CAR.
Com és un dia teu al CAR?
Estic cursant el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona. Al matí vaig des del CAR a l’INEFC i al matí faig classe i després torno al CAR. A la tarda em toca entrenament, que si inclou gimnàs es pot allargar fins a 4 hores. En acabat vaig al fisioterapeuta, si em toca anar-hi, sopo i ja vaig cap a l’habitació a estudiar i a dormir. I així cada dia.
Com és per un esportista d’alt rendiment estar en un lloc com el CAR?
No ho valores tant quan entres i ets petit com quan ara que ets gran i clar, sóc conscient que estar al CAR és molt positiu no només per la meva carrera esportiva, serveix per aprendre i et prepara per a la vida, t’aporta molts valors, t’ajuda també a tenir una carrera dual, tant d’esportista com d’estudis, per preparar-te per al món laboral.
Tenim molts serveis: psicologia, nutrició, tenim metges, ho tenim tot molt a prop i tenim moltes facilitats i a v3egades costa valorar-ho quan fa molts anys que estàs aquí perquè quan surts d’aquest centre et trobes amb la vida real. Estic molt agraït d’estar al CAR i espero estar-hi més temps perquè estic molt a gust. Fins fa dos o tres anys no pensava fins quan estaria aquí al CAR, però vaig parlar amb el meu entrenador i em va dir, d’anar any a any i ja veuríem com va. Li vaig fer cas i això ha servit perquè els dos darrers anys m’ha marxat qualsevol neguit de pensar fins quan viuré al CAR, quan acabarà la meva carrera esportiva, quan començaré la meva vida laboral, etc.
Ara mateix, no ho sé, potser estic aquí tres o quatre anys més, no ho sé exactament perquè haver-me classificat per als Jocs Olímpics ha significat un boom per la meva carrera esportiva, això li ha donat més vida a la meva carrera i si em respecta la salut i no tinc lesions greus penso és que estaré uns quants anys més aquí.
David Vega: “Estic molt agraït d’estar al CAR i espero estar-hi més temps perquè estic molt a gust”
Quan acabis la carrera d’INEF, què t’agradaria fer?
Tinc unes quantes coses pensades perquè soc molt ambiciós i m’agrada fer de tot. La principal és ser preparador físic del CAR de Sant Cugat, però especialitzat en trampolí, però és difícil perquè mai hi ha hagut aquesta plaça perquè nosaltres tenim un preparador físic per diferents esports, no només per trampolí. També m’atrau ser entrenador personal i tenir el meu propi negoci.
Quines sensacions que et produeix pensar en el teu debut olímpic?
Tinc moltes ganes de ser allà i fer-ho bé. Ho he lluitat tota la vida i al final ho he aconseguit. Com a bon esportista d’alt nivell sóc ambiciós. La Noemí Romero i jo hem fet història i serem els primers esportistes del Comitè Olímpic espanyol en classificar-nos en trampolí per a uns Jocs Olímpics, però no m’agrada només quedar-me amb això. Vull arribar al màxim, tinc molta motivació per preparar les competicions prèvies als Jocs de París i vaig amb molta confiança perquè aconseguir la classificació olímpica és un premi a l’esforç de tots aquests anys.
Quin és el teu objectiu, a nivell classificatori, a París 2024?
L’objectiu principal és passar a la final. Som 16 competidors i la final és de 8 competidors. Jo vull estar entre els 8 primers i lluitar com mai per fer un bon exercici i arribar al podi. Vaig a totes, sóc molt ambiciós i vull ser millor cada dia que passa.
Només sereu 16 participants en la prova masculina de trampolí a París 2024.
Era molt difícil classificar-se i això no es veu. Es veu que m’he classificat i tot el rotllo, però la classificació és individual, no per equips i això ho complica. Per exemple, en gimnàstica artística et pots classificar per equips, però en trampolí només hi ha prova individual als Jocs Olímpics, només hi ha una via de classificació.
Ha sigut una classificació bastant llarga amb el nou sistema de classificació per rànquing amb les Copes del món que hi havia des de l’any passat. Vam començar el juny de 2023 a la primera Copa i fins aquest març que vam acabar. Ha sigut dur perquè hem hagut d’estar un any al màxim, sense parar i cuidant-nos per no patir cap lesió.
David Vega: “M’agradaria ser preparador físic especialitzat en trampolí”
Quin calendari de competicions tens abans dels Jocs Olímpics?
Ara tinc una Copa del món a Suïssa d’aquí a quatre setmanes i la setmana següent una altra a Portugal. Són copes del món preparatòries, per posar-se en situació de la competició pels Jocs Olímpics. La veritat és que s’agraeix molt perquè això m’ajudarà molt a preparar els Jocs. Aquestes Copes del món poden donar pistes de per on aniran les coses als Jocs i m’anirà molt bé per veure com estan els rivals, quins nous exercicis faran perquè segur que pujaran dificultat per poder fer més puntuació. Jo també pujaré unes tres dècimes, que amb la suma de tots els factors donarà un millor resultat per poder ficar-me a les finals.
Mai saps què pot passar més en aquest esport, el trampolí és un esport, diguem-ne, cruel perquè tens dues oportunitats per fer l’exercici. Pots fallar un intent, però encara així, al trampolí fas salts de 6 o 8 metres d’alçada en un llit elàstic i el mínim error que tinguis pots fallar, per molt bo que siguis. No se sap el que passarà als Jocs Olímpics perquè és un esport que et pot donar moltes sorpreses.
Si no fessis trampolí, en quina disciplina olímpica et veuries competint?
Jo mateix m’ho pregunto a vegades. Et diria que atletisme en una prova com 100, 200 o 400 llisos i també, perquè no, gimnàstica artística, és un esport atractiu i m’agrada molt veure’l.
Quin és el teu moment olímpic històric preferit?
En tinc dos: les medalles de Gervasio Deferr i el rècord del món d’Usain Bolt.
Deixant de banda els Jocs de París 2024, si tires la mirada llarga en la teva carrera, què t’agradaria aconseguir?
A nivell de carrera esportiva, l’objectiu era anar a uns Jocs Olímpics. Però si em demanes que digui un altre objectiu seria poder deixar el nivell alt a la categoria sènior a Espanya per poder animar a les següents generacions, per motivar-los a què ho aconsegueixin i fer-los veure que són capaços de fer-ho, que ho he aconseguit jo i que si ells s’esforcen també ho podran fer. Això és el que més m’omple.
Si hi hagués una competició d’esportistes de trampolí per parelles als Jocs Olímpics t’agradaria poder competir amb algun company teu?
Hi ha una prova que es diu sincronisme, en què hi ha dos llits elàstics, un al costat de l’altre i has de fer un exercici tipus mirall en què has de fer els mateixos exercicis en sincronia amb el teu company. Fer els deu salts de l’exercici iguals, com si fos un mirall i com més igual ho facis més puntues. Seria bastant impressionant veure-ho en uns Jocs Olímpics. En la gimnàstica de trampolí ja impacta veure una persona saltar a aquesta alçada, imagina veure’n dues a la vegada i fent els mateixos moviments. És una cosa que es nota que necessita molta preparació i molts anys d’entrenament. Crec que seria un format espectacular de veure i de valorar l’esforç dels esportistes.
