Oksana Chusovitina va néixer el 19 de juny de 1975 a Uzbekistan, una de les repúbliques que conformaven la URSS. El seu debut a una gran competició internacional va coincidir amb la darrera gran cita de gimnàstica artística que la URSS disputava sota la bandera comunista. Era el 1991 i aquella jove talent que l’any anterior havia guanyat l’or en salt als Goodwill Games es convertia en una peça clau del conjunt soviètic: or en equips, or en terra, plata en salt. Una carta de presentació extraordinària en uns campionats del món preolímpics.
27 anys després Chusovitina ha tornat a pujar al podi en uns grans campionats internacionals. En aquest cas, als Jocs Asiàtics que s’estan disputant a Indonèsia. Allà la gimnasta de Tashkent ha format part del grup mixt i ha participat en dues competicions: la barra (11.800, lluny de les millors) i el salt, on va assegurar l’accés a la final amb la tercera millor nota de les participants. En la lluita per les medalles només una dècima l’ha separat de la medalla d’or. Un nou podi internacional, doncs, al palmarès d’una gimnasta de llarg recorregut.
Her LEGENDARY story continues! 43-year-old Oksana #chusovitina still competing, winning silver in vault at #AsianGames @gymnastics @insideGym pic.twitter.com/fxOqsJ1mcA
— Xinhua Sports (@XHSports) 23 d’agost de 2018
Les rivals a la final eren lleugerament més joves que ella: 15, 16, 17, 18, 22 i 23 anys. En aquesta ocasió l’or se l’ha endut una gimnasta sud-coreana nascuda el 2002, l’any que va canviar la vida de Chusovitina.
La malaltia del seu fill, l’adéu al seu país
Entrat al segle XXI, la gimnasta d’Uzbekistan ja feia temps que defensava els colors del seu país després d’haver vestit el mallot de la URSS i de l’equip unificat, amb qui va guanyar la medalla d’or per equips als Jocs de Barcelona 1992.
Chusovitina ja comptava amb diversos podis individuals en campionats del món (bronze el 1993, plata el 2001) o als Jocs Asiàtics (doble bronze el 1993). Casada amb el lluitador olímpic Bakhodir Kurbanov el 1997, va baixar el ritme competitiu durant uns anys per tenir el seu fill, Alisher, nascut el 1999. Aquell any 2002, però, mentre participava en una competició internacional, va rebre una trucada de la seva mare informant-la que havien hagut d’ingressar l’Alisher, a qui li van detectar leucèmia.
El sotrac va ser molt fort en una de les millors temporades de la seva vida (2 ors i 2 plates als Jocs Asiàtics, or a la copa del món i bronze als mundials). La família va decidir traslladar-se a Colònia, a Alemanya, per tal que el seu fill rebés el millor tractament mèdic possible i va moure cel i terra per fer front a les despeses hospitalàries. Es van vendre la casa de Tashkent, els dos cotxes que tenien, van firmar un contracte esportiu a Alemanya i van rebre ajuda de diverses institucions i fundacions tant d’Alemanya com d’Uzbekistan fins a aconseguir els diners que no tenien. Aquella decisió va comportar a la llarga la incorporació de Chusovitina a l’equip alemany de gimnàstica artística i la residència fixada definitivament a Colònia.
Una medalla olímpica per a Alemanya
Afortunadament, el tractament mèdic va ser determinant per a la millora de l’Alisher, que ja fa temps que va deixar enrere la malaltia i que amb 19 anys és un estudiant universitari més al seu país d’adopció. Chusovitina, que el 2013 va poder tornar a representar el seu país natal després d’haver saldat el “deute” amb Alemanya als pavellons de mig món, sempre ha dit que mai hauria abandonat el seu país si el seu fill no hagués tingut problemes de salut.
Conscient que la seva carrera esportiva era determinant per garantir el tractament mèdic del seu fill, Chusovitina va ser capaç de concentrar tota l’energia al pavelló quan bona part de les seves companyes generacionals ja havien iniciat el camí de la retirada. El 2003 va proclamar-se campiona del món de salt, modalitat en què va tornar a pujar al podi el 2005 i el 2006. El 2008, representant a Alemanya, va aconseguir per fi pujar al podi olímpic (plata en salt) el mateix any que s’havia proclamat campiona d’Europa.
En plena forma als 43 anys
Després d’un anunci de retirada el 2009 que va durar pocs mesos, Chusovitina ha perllongat la seva carrera esportiva sumant cinc noves medalles internacionals en la darrera dècada. El seu palmarès impressiona com ho continuen fent els seus salts, alguns dels quals porten el seu nom. Al llarg de la seva carrera acumula 16 medalles en salt en Jocs Olímpics, campionats del món, campionats d’Europa i Jocs Asiàtics. És la barbaritat d’una especialista que va arribar a ser subcampiona d’Àsia a l’All Around el 2002 i que té molts números de guanyar-se una plaça per als Jocs Olímpics de Tòquio de 2020.
Serien els vuitens Jocs Olímpics consecutius que disputaria des de Barcelona 1992. Amb 7 presències als Jocs, actualment ja és la gimnasta amb més participacions olímpiques de la història. Diu que vol guanyar una medalla per al seu país als Jocs. Després de l’èxit recent als Jocs Asiàtics, que es preparin les rivals. Amb 45 anys una gran candidata a disputar la final de Tòquio serà Oksana Chusovitina, la llegenda dels salts.
